sábado, 17 de noviembre de 2012


 Nota de Premsa

SOCIETAT

Càritas reclama “una segona oportunitat” per a les persones en risc de perdre l’habitatge

30.000 famílies sobreendeutades se salvarien dels desnonaments si es destinés un 1,5% dels fons obtinguts pel FROB a rebaixar el seu deute

En el seu primer any de funcionament, el SMH atén 900 famílies (3.500 persones), la majoria de les quals tenen fills i es troben a l’atur

 
Càritas. Barcelona, 12 de novembre de 2012.- Des del 2009, Càritas Diocesana de Barcelona ha vingut denunciant reiteradament l’augment escandalós del nombre de famílies afectades per la greu problemàtica dels desnonaments i el retard vergonyós en l’adopció de mesures que abordin d’arrel el problema.

Les ajudes en matèria d’habitatge que Càritas dóna a les famílies usuàries s’han triplicat entre els anys 2007 i 2011, passant dels 500.000 euros als 1,5 milions, per fer front, majoritàriament, a pagaments de lloguers, quotes hipotecàries, relloguers, pensions, i, en definitiva, per evitar la pèrdua de l’habitatge o d’un sostre de famílies en situació econòmica greu.

Mitjançant el Servei de Mediació en Habitatge (SMH), posat en marxa el setembre de 2011, Càritas Diocesana de Barcelona ha pogut reforçar i sustentar encara amb més força aquesta denúncia i ha abordat amb més profunditat dramàtiques situacions de dificultat o d’impossibilitat de pagament de l’habitatge de noves famílies.

El SMH ha atès 900 famílies -prop de 3.500 persones -, amb gravíssims i angoixants problemes de pagament del seu habitatge, moltes de les quals mai no haurien cregut que demanarien ajut o suport a una organització com Càritas, i per a les quals, arribar a aquest punt, ha anat precedit de sofriment, ansietat, desorientació i depressió amb pèrdua de l’autoestima.

El 76% de les famílies ateses pel SMH tenen fills; el 67% tenen, com a cap de llar, una persona entre els 30 i els 49 anys; el 37% dels integrants d’aquestes famílies són menors d’edat, i el 70% es troben en una situació d’atur.

Aquestes dades divergeixen de les de la mitjana de la població de Catalunya i alerten, clarament, de les greus conseqüències que l’atur està tenint en l’habitatge de famílies d’edat adulta jove i amb fills. Aquestes persones representen els trams de la societat que estan en procés de desenvolupament i consolidació familiar i haurien de ser la base de la sustentació de la societat en el seu conjunt: dels menors d’edat, dels joves i de les persones grans jubilades.

Davant d’aquesta realitat coneguda de manera directa a través de la seva gestió diària, Càritas Diocesana de Barcelona considera inajornable l’adopció de mesures legislatives i normatives que posin fre immediat a la sagnia d’exclusió social que s’està generant pels problemes de pagament dels habitatges i que no ha trobat un aturador oportú i just en cap de les iniciatives que fins avui han estat adoptades pel Govern. Per tot això, proposem treballar en 4 eixos:

1. Segona oportunitat i rescat financer de les famílies.

La segona oportunitat hauria de ser la regla d’or de totes les modificacions legislatives. Cal evitar per totes les vies possibles la pèrdua dels habitatges per part dels seus usuaris. S’ha d’articular, per tant, un mini FROB per ajudar les famílies sobreendeutades. Només destinant un 1,5% dels fons obtinguts pel FROB a rebaixar el deute de les persones se salvarien dels desnonaments 30.000 famílies.

2. Regulació i legislació urgent del tractament del sobreendeutament de les famílies.

Tota nova legislació en matèria de sobreendeutaments ha de preveure la obligatorietat de mecanismes de mediació i intermediació, que són els que han de garantir en el futur la màxima seguretat i protecció dels usuaris d’habitatges.

3. Parc públic i social d’habitatges de lloguer.

Cal aprofitar la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració Bancària (SAREB) per a la posada immediata en règim de lloguer social -gestionats per les administracions públiques o per entitats privades sense ànim de lucre-, dels habitatges en mans de les entitats financeres, a preus màxims de 200 euros mensuals, i amb durades dels contractes d’un mínim de 10 anys.

4. Moratòria immediata dels desnonaments (d’hipoteques i de lloguers) d’habitatges de primera residència mentre no s’hagin resolt tots els temes anteriors.

Aquestes quatre línies de treball s’han d’accelerar de forma coordinada i ens han de permetre superar la greu situació actual de forma coherent.

Entenem que s’han exhaurit tots els terminis de prudència que podien aconsellar mesures de prova i error en la conducció de la dramàtica situació descrita i coneguda avui per tothom. Les dades són clares i les experiències demostren les enormes mancances que tenim per situar les nostres famílies en un pla de solvència econòmica raonable en relació amb els seus habitatges.

Qualsevol mesura parcial i incompleta agreujarà encara més la situació, allargant l’agonia dels més febles. Demanem, per tant, un acord entre tots els agents, públics i privats, per aprovar en el termini més curt possible el marc legislatiu que capgiri la situació, que ens permeti avançar –i no retrocedir, com està passant ara- cap al dret a l’habitatge universal i infondre confiança i assossegament en la població.

 

Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. – 08003 Barcelona
Tlf. 933 446 900. 636 684 082 www.caritasbcn.org

No hay comentarios: