viernes, 30 de octubre de 2009

Número 39 de 1 de novembre de 2009.

.
.CALENDARI D'ACTIVITATS

Diumenge 01:............ Misses a les 10 h. a les 13 h. i a les 20 h.
Dilluns 02:.................. A les 20 h. Eucaristia pels difunts.
Dimarts 03:................ 17,30 h. Catequesi de 1er. i de 2on.
Dimecres 04:............... 17,30 h. Catequesi de 1er.

Dimecres 04:............... 18,30 h. Sant Rosari.
Dimecres 04:.............. 19,30 h. Eucaristía.
Dijous 05:................... 17 h. Pregària.
Divendres 06:.............. Missa a les 20 pels difunts.
Dissabte 07:................ 19 h. Celebració del perdó.

Dissabte 07:................ 20 h. Eucaristia.
Diumenge 08:.............. Misses a les 10 h. a les 12 h. i a les 20 h.

.
.

Notícies

.
.
1.- Este domingo a las 12 h. ORACIÓN EN EL CEMENTERIO. La misa se traslada a las 13 h.
.
2.- El lunes Conmemoración de los Fieles difuntos: Eucaristía a las 20 h.
Romería a Montserrat: El viernes 20 de noviembre para los que van a pie, se han de apuntar en la parroquia del Carme y el domingo 22 para los autocares. Precio 9 €, apuntarse en el Despacho parroquial, miércoles o viernes de 6 a 8.
.
.

Halloween.

.
.
Halloween:
En este momento cultural e histórico que nos toca vivir en Europa y en concreto en nuestro país de menosprecio a las tradiciones y valores que vienen del cristianismo, se están imponiendo fiestas e ideas de culturas que nos son extrañas y vamos abandonando las propias; así la fiesta de Halloween o Noche de Brujas. Es una fiesta de importación: se celebra principalmente en Estados Unidos en la noche del 31 de octubre. Tiene su origen en la festividad celta del Samhain y la festividad cristiana del Día de todos los santos. En gran parte, es una celebración secular aunque algunos consideran que posee un trasfondo religioso. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición a América del Norte durante la Gran hambruna irlandesa de 1840. Hemos marginado la Conmemoración de los difuntos, que no son fantasmas, ni nos pueden hacer mal, están en Dios; por la fiesta de unos espíritus buenos o malos que vienen a molestarnos. Más información en el blog parroquial WWW.parroquiastmiquel.blogspot.com
.
.

Halloween

Halloween
Calabaza, motivo ornamental típico de esta celebración.
Origen de la celebración
Celta
Día de celebración
31 de octubre
Celebrado desde
Siglo XIX
Lugar de celebración
Principalmente
Estados Unidos
Halloween o Noche de Brujas es una fiesta que se celebra principalmente en Estados Unidos en la noche del 31 de octubre. Tiene origen en la festividad celta del Samhain y la festividad cristiana del Día de todos los santos. En gran parte, es una celebración secular aunque algunos consideran que posee un transfondo religioso. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición a América del Norte durante la Gran hambruna irlandesa de 1840.[1]
La palabra Halloween (pronunciado [ˈha.lo.wiːn]) es una derivación de la expresión inglesa All Hallow's Eve (Víspera del Día de los Santos). Se celebraba en los países anglosajones, principalmente en Canadá, Estados Unidos, Irlanda y el Reino Unido. La fuerza expansiva de la cultura de EE. UU. ha hecho que Halloween se haya popularizado también en otros países occidentales.
El día se asocia a menudo con los colores naranja y negro y está fuertemente ligado a símbolos como la
Jack-o'-lantern. Las actividades típicas de Halloween son el famoso dulce o truco y las fiestas de disfraces, además de las hogueras, la visita de casas encantadas, las bromas, la lectura historias de miedo y el visionado películas de terror.
Contenido
1 Historia
1.1 Origen celta
1.2 La tradición romana
1.3 Cristianización de la festividad
1.4 La festividad llega a Estados Unidos
1.5 Actualidad
2 Leyendas y costumbres de Halloween
2.1 Truco o trato
2.2 Jack O'Lantern
3 Véase también
4 Referencias
5 Enlaces externos
//
Historia
Origen celta
Halloween tiene su origen en una festividad
céltica conocida como Samhain, que deriva de irlandés antiguo y significa fin del verano.[2] Los antiguos britanos tenían una festividad similar conocida como Calan Gaeaf. En el Samhain se celebraba el final de la temporada de cosechas en la cultura celta[3] y era considerada como el “Año Nuevo Celta”, que comenzaba con la estación oscura.[4] [5]
Los antiguos celtas creían que la línea que une a este mundo con el Otro Mundo se estrechaba con la llegada del Samhain, perminitendo a los espíritus (tanto benévolos como malévolos) pasar a través. Los ancestros familiares eran invitados y homenajeados mientras que los espíritus dañinos eran alejados. Se cree que el uso de trajes y máscaras se debe a la necesidad de ahuyentar a los espíritus malignos. Su propósito era adoptar la apariencia de un espíritu maligno para evitar ser dañado. En Escocia los espíritus fueron suplantados por hombres jóvenes vestidos de blanco con máscaras o la cara pintada de negro. [6] [7]
El Samhain también era un momento para hacer balance de los suministros de alimentos y el ganado para prepararse para el invierno. Las hogueras también desempeñaron un papel importante en las festividades. Todos los otros fuegos se apagaban y en cada hogar se encendía una hoguera en la chimenea. Los huesos de los animales sacrificados se lanzaban a la hoguera. [8]
Otra práctica común era la adivinación, que a menudo implicaba el consumo de alimentos y bebidas.
La tradición romana
Cuando tuvo lugar la ocupación
romana de los dominios celtas la festividad fue asimilada por estos. Aunque ya celebraban los últimos días de octubre y primeros de noviembre una festividad conocida como la "fiesta de la cosecha", en honor a Pomona (diosa de los árboles frutales), se mezclaron ambas tradiciones. Las manzanas eran muy populares y pronto formaron parte de las celebraciones.
Cristianización de la festividad
Artículo principal:
Día de Todos los Santos
En una época en la que predominaban las festividades "paganas",[9] los Papas Gregorio III (731–741) y Gregorio IV (827–844) intentaron suplantarla por una festividad cristiana (Día de Todos los Santos) que fue transladada del 13 de mayo al 1 de noviembre.
La festividad llega a Estados Unidos


Cartel que anuncia la llegada del Halloween en 1904.
En
1840 esta festividad llega a Estados Unidos, donde queda fuertemente arraigada. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición durante la Gran hambruna irlandesa. Fueron ellos quienes difundieron la costumbre de tallar los "Jack-o'-lantern" (calabaza hueca con una vela dentro) [cita requerida], inspirada en la leyenda de "Jack el Tacaño" .
Sin embargo, la fiesta no comenzó a celebrarse masivamente hasta 1921. Ese año se celebró el primer desfile de Halloween en
Minnesota y luego le siguieron otros estados. La fiesta adquirió una progresiva popularidad en las siguientes décadas.
La internacionalización del Halloween se produjo a finales de los años 70 y principios de los 80 gracias al cine y a las series de televisión. En 1978, se estrenaba en EEUU y en el mundo entero
La Noche de Halloween, de John Carpenter; una película ambientada en la víspera de Todos los Santos que supuso una referencia para el cine de terror de serie B; con innumerables secuelas e imitaciones.
Actualidad
Hoy en día Halloween es una de las fechas más importantes del calendario festivo en el continente americano (Estados Unidos y Canadá). Los países latinoamericanos, aunque conocen la festividad de Halloween, tienen sus propias festividades y tradiciones ese mismo día aunque coinciden en cuanto a su significado: la unión o extrema cercanía del mundo de los vivos y el reino de los muertos.
En Europa son muchas las ciudades en las que los jóvenes han decidido importar el modo con el que Estados Unidos concibe Halloween —celebrándolo con fiestas y disfraces. Aunque en algunos lugares, como Inglaterra, la fiesta original ha arraigado de nuevo.
El hecho de que esta
fiesta haya llegado hasta nuestros días es, en cierta medida, gracias al enorme despliegue comercial y la publicidad engendrada en el cine estadounidense. La imagen de niños norteamericanos correteando por las oscuras calles disfrazados de duendes, fantasmas y demonios, pidiendo dulces y golosinas a los habitantes de un oscuro y tranquilo barrio, ha quedado grabada en la mente de muchas personas.
Leyendas y costumbres de Halloween


Personas disfrazadas en Hallowen.
Se dice que la noche de Halloween, la puerta que separaba el mundo de los vivos del
Más Allá se abría y los espíritus de los difuntos hacían una procesión en los pueblos en los que vivían.
En esa noche los espíritus visitaban las casas de sus familiares, y para que los espíritus no les perturbasen los aldeanos debían poner una vela en la ventana de su casa por cada difunto que hubiese en la familia. Si había una vela en recuerdo de cada difunto los espíritus no molestaban a sus familiares, si no era así los espíritus les perturbaban por la noche y les hacían caer entre terribles pesadillas.
Truco o trato
Artículo principal:
Dulce o truco
Originalmente el Truco o Trato (en inglés "Trick-or-treat") era una leyenda popular de origen céltico según la cual no solo los espíritus de los difuntos eran libres de vagar por la Tierra la noche de Halloween, sino toda clase de entes procedentes de todos los reinos espirituales. Entre ellos había uno terriblemente malévolo que deambulaba por pueblos y aldeas, yendo de casa en casa pidiendo precisamente "truco o trato". La leyenda asegura que lo mejor era hacer trato, sin importar el costo que éste tuviera, pues de no pactar con este espíritu (que recibiría el nombre de Jack O'Lantern, con el que se conocen a las tradicionales calabazas de Halloween) él usaría sus poderes para hacer "truco", que consistiría en maldecir la casa y a sus habitantes, dándoles toda clase de infortunios y maldiciones como enfermar a la familia, matar al ganado con pestes o hasta quemar la propia vivienda. Como protección surgió la idea de crear en las calabazas formas horrendas, para así evitar encontrarse con dicho espectro (y con el tiempo, debido a la asociación mental entre el espíritu y las calabazas, el nombre de este sería dado a ellas, que es como son conocidas hoy día cuando llega esta fiesta).
Realmente, aunque se ha generalizado la
traducción "truco" en castellano por el inglés "trick" y "trato" literalmente por "treat", en el caso del "Trick-or-treating" no se trata de un truco propiamente dicho sino más bien de un susto o una broma por lo que una traducción más exacta sería por ejemplo "dulce o susto".
En la actualidad, los
niños se disfrazan para la ocasión y pasean por las calles pidiendo dulces de puerta en puerta. Después de llamar a la puerta los niños pronuncian la frase "truco o trato", "dulce o truco" o "dulce o travesura" (proveniente de la expresión inglesa trick or treat). Si los adultos les dan caramelos, dinero o cualquier otro tipo de recompensa, se interpreta que han aceptado el trato. Si por el contrario se niegan, los chicos les gastarán una pequeña broma, siendo la más común arrojar huevos o espuma de afeitar contra la puerta.
El recorrido infantil en busca de
golosinas probablemente enlace con la tradición neerlandesa de la Fiesta de San Martín
Jack O'Lantern
Artículo principal:
Jack-o'-lantern
El origen de las famosas calabazas talladas deviene de una leyenda de origen celta (a caballo entre Irlanda y Escocia) sobre Jack "El Tacaño" (Stingy Jack en el original inglés), un granjero que engañaba y mentía a vecinos y amigos. Esta conducta le consiguió toda clase de enemistades pero también una reputación de persona tan malvada que rivalizaría con el mismísimo Satanás.
El Diablo, a quien llegó el rumor de tan negra alma, acudió a comprobar si efectivamente era un rival de semejante calibre. Disfrazado como un hombre normal acudió al pueblo de éste y se puso a beber con él durante largas horas, revelando su identidad tras ver que en efecto era un auténtico malvado. Cuando Lucifer le dijo que venía a llevárselo para pagar por sus pecados, Jack le pidió una ronda más juntos como última voluntad. El Diablo se lo concedió pero al ir a pagar ninguno de los dos tenía dinero, así que Jack retó a Lucifer a convertirse en una moneda para pagar la ronda y demostrar sus poderes. Satanás lo hizo, pero en lugar de pagar con la moneda Jack la metió en su bolsillo, donde llevaba un crucifijo de plata. Incapaz de salir de allí el Diablo ordenó al granjero que le dejara libre, pero Jack no lo haría a menos que prometiera volver al infierno para no molestarle durante un año.
Transcurrido ese tiempo, el Diablo apareció de nuevo en casa de Jack para llevárselo al inframundo pero de nuevo Jack pidió un último deseo, en este caso que el Diablo cogiera una manzana situada en lo alto de un árbol para así tener su última comida antes de su tormento. Lucifer accedió, pero cuando estaba en el árbol Jack talló una cruz en su tronco para que no pudiera escapar. En esta ocasión Jack le pidió no ser molestado en diez años, además de otra condición: que nunca pudiera reclamar su alma para el inframundo. Satanás accedió y Jack se vio libre de su amenaza.
Su destino no fue mejor: tras morir (mucho antes de esos diez años pactados), Jack se preparaba para ir al cielo pero fue detenido en las puertas de San Pedro, impidiéndosele el paso pues no podían aceptarle por su mala vida pasada, siendo enviado al Infierno. Para su desgracia allí tampoco podían aceptarlo debido al trato que había realizado con el Diablo, y éste le expulsó de su reino y le condenó a deambular por los caminos con un nabo hueco con un carbón ardiendo dentro como única luz que guiara su eterno vagar entre los reinos del bien y del mal. Con el paso del tiempo Jack el Tacaño fue conocido como Jack el de la Linterna o "Jack of the Lantern", nombre que se abrevió al definitivo "Jack O'Lantern". Esta es la razón de usar nabos (y más tarde calabazas, al ser más grandes y fáciles de tallar) para alumbrar el camino a los difuntos en Halloween, y también el motivo de decorar las casas con estas figuras horrendas (para evitar que Jack llamara a la puerta de las casas y proponer Truco o trato).
Véase también
Samhain
Solsticio de invierno
Especiales de Halloween de Los Simpson
Referencias
«Halloween Comes to America». A&E Television Networks. Consultado el 2008-11-12.
Nicholas Rogers, "Samhain and the Celtic Origins of Halloween," Halloween: From Pagan Ritual to Party Night (New York:Oxford University Press, 2002), 11-21.
Samhain significa "Fin del Verano" y se celebra el 31 de octubre (hemisferio norte) y 1 de mayo (hemisferio sur) es una de las dos noche de "espíritus" en todo el año, siendo la otra Beltane. Es una intervención mágica donde las leyes mundanas del tiempo y el espacio están temporalmente suspendidas y la barrera entre los mundos desaparece. Comunicarse con antecesores y amores fallecidos es fácil para este tiempo.
Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford, Oxford University Press ISBN 0192880454
Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.190–232
Campbell, John Gregorson (1900, 1902, 2005) The Gaelic Otherworld. Edited by Ronald Black. Birlinn Ltd. ISBN 1-84158-207-7 pp.559-62
Arnold, Bettina (2001-10-31). «Halloween Customs in the Celtic World». University of Wisconsin-Milwaukee. Consultado el 2007-10-16.
O'Driscoll, Robert (ed.) (1981) The Celtic Consciousness New York, Braziller ISBN 0-8076-1136-0 pp.197-216: Ross, Anne "Material Culture, Myth and Folk Memory" (on modern survivals); pp.217-242: Danaher, Kevin "Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar" (on specific customs and rituals)
Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.190–232
Enlaces externos
Commons
Wikimedia Commons alberga contenido multimedia sobre Halloween.
Halloween, artículo de Paul Bitternut.
Documental sobre Halloween, emitido en el Canal de Historia (en inglés).
Monografíco sobre Halloween, emitido en La Rosa de los Vientos.
Obtenido de "
http://es.wikipedia.org/wiki/Halloween"

martes, 27 de octubre de 2009

Una cosa nos falta.

.
UNA COSA NOS FALTA
.
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
Comentario al Evangelio de san Marcos 10, 17-30
.
El episodio está narrado con intensidad especial. Jesús se pone en camino hacia Jerusalén, pero antes de que se aleje de aquel lugar, llega "corriendo" un desconocido que "cae de rodillas" ante él para retenerlo. Necesita urgentemente a Jesús.
No es un enfermo que pide curación. No es un leproso que, desde el suelo, implora compasión. Su petición es de otro orden. Lo que él busca en aquel maestro bueno es luz para orientar su vida: «¿Qué haré para heredar la vida eterna?». No es una cuestión teórica, sino existencial. No habla en general; quiere saber qué ha de hacer él personalmente.
Antes que nada, Jesús le recuerda que «no hay nadie bueno más que Dios». Antes de plantearnos qué hay que "hacer", hemos de saber que vivimos ante un Dios
Bueno como nadie: en su bondad insondable hemos de apoyar nuestra vida. Luego, le recuerda «los mandamientos» de ese Dios Bueno. Según la tradición bíblica, ése es el camino para la vida eterna.
La respuesta del hombre es admirable. Todo eso lo ha cumplido desde pequeño, pero siente dentro de sí una aspiración más honda. Está buscando algo más. «Jesús se le queda mirando con cariño». Su mirada está ya expresando la relación personal e intensa que quiere establecer con él.
Jesús entiende muy bien su insatisfacción: «una cosa te falta». Siguiendo esa lógica de "hacer" lo mandado para "poseer" la vida eterna, aunque viva de manera intachable, no quedará plenamente satisfecho. En el ser humano hay una aspiración más profunda.
Por eso, Jesús le invita a orientar su vida desde una lógica nueva. Lo primero es no vivir agarrado a sus posesiones («vende lo que tienes»). Lo segundo, ayudar a los pobres («dales tu dinero»). Por último, «ven y sígueme». Los dos podrán recorrer juntos el camino hacia el reino de Dios (!).
El hombre se levanta y se aleja de Jesús. Olvida su mirada cariñosa y se va triste. Sabe que nunca podrá conocer la alegría y la libertad de quienes siguen a Jesús. Marcos nos explica que "era muy rico".
¿No es ésta nuestra experiencia de cristianos satisfechos de los países ricos? ¿No vivimos atrapados por el bienestar material? ¿No le falta a nuestra religión el amor práctico a los pobres? ¿No nos falta la alegría y libertad de los seguidores de Jesús?

.
.
ENS FALTA UNA COSA
.
Traductor: Francesc Bragulat
.
L'episodi és narrat amb una intensitat especial. Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans que s'allunyi d'aquell lloc, s’acosta "corrent" un desconegut que "s’agenolla" davant seu per retenir-lo. Necessita urgentment Jesús.
No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, de terra estant, implora compassió. La seva petició és d'un altre ordre. El que ell busca en aquell mestre bo és llum per a orientar la seva vida: «Què haig de fer per a posseir la vida eterna?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.
Primer de tot, Jesús li recorda que «de bo, només n’hi ha un, que és Déu». Abans de plantejar què s'ha de "fer", hem de saber que vivim davant d'un Déu
Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de donar suport a la nostra vida. Després, li recorda «els manaments» d'aquest Déu Bo. Segons la tradició bíblica, aquest és el camí per a la vida eterna.
La resposta de l'home és admirable. Tot això ho he fet des de petit, però sent dintre seu una aspiració més profunda. Està cercant alguna cosa més. «Jesús se’l mirà i el va estimar». La seva mirada ja està expressant la relació personal i intensa que vol establir amb ell.
Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «només et falta una cosa». Seguint aquesta lògica de "fer" allò que està manat per a "posseir" la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no quedarà plenament satisfet. En l'ésser humà hi ha una aspiració més profunda.
Per això, Jesús el convida a orientar la seva vida des d'una lògica nova. El primer és no viure agafat a les seves possessions («ven tot el que tens"). El segon, ajudar els pobres ("dóna-ho als pobres»). Finalment, «vine i segueix-me». Tots dos podran recórrer junts el camí cap al Regne de Déu (!).
L'home s'aixeca i s'allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se'n va trist. Sap que mai no podrà conèixer l'alegria i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que "tenia molts béns".
No és aquesta la nostra experiència de cristians satisfets dels països rics? No vivim agafats pel benestar material? No li falta a la nostra religió l'amor pràctic als pobres? No ens falta l'alegria i la llibertat dels seguidors de Jesús?
.
(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
.
.

Todos los Santos

.
PRIMERA LECTURA
.
LECTURA DEL LIBRO DEL APOCALIPSIS 7, 2-4.9-14
.
Yo, Juan, vi a otro ángel que subía del oriente llevando el sello de Dios vivo. Gritó con voz potente a los cuatro ángeles que encargados de dañar a la tierra y al mar, diciéndoles:
-- No dañéis a la tierra y al mar ni a los árboles hasta que marquemos en la frente a los siervos de nuestro Dios.
Oí también el número de los marcados, ciento cuarenta y cuatro mil, de todas las tribus de Israel. Después de esto apareció en la visión una muchedumbre inmensa, que nadie podía contar, de toda nación, raza, pueblo y lengua, de pie delante del trono y del Cordero, vestidos con vestiduras blancas y con palmas en sus manos. Y gritaban con voz potente:
-- ¡La victoria es de nuestro Dios, que está sentado en el trono, y del cordero!
Y todos los ángeles que estaban alrededor del trono y de los ancianos y de los cuatro vivientes cayeron rostro a tierra ante el trono, y rindieron homenaje a Dios, diciendo:
-- Amén. La alabanza y la gloria y la sabiduría y la acción de gracias y el honor y el poder y la fuerza son de nuestro Dios, por los siglos de los siglos. Amén.
Y uno de los ancianos me dijo:
-- Esos que están vestidos con vestiduras blancas, ¿quiénes son y de dónde han venido?
Yo le respondí:
-- Señor mío, tú lo sabrás.
El me respondió:
-- Estos son los que vienen de la gran tribulación: han lavado y blanqueado sus vestiduras en la sangre del Cordero.
.

SALMO RESPONSORIAL
.
SALMO 23
.
R.- ESTE ES EL GRUPO QUE VIENE A TU PRESENCIA, SEÑOR.
.
Del Señor es la tierra y cuanto la llena,
el orbe y todos sus habitantes:
él la fundó sobre los mares,
él la afianzó sobre los ríos.
.
¿Quién puede subir al monte del Señor?
¿Quién puede estar en el recinto sacro?
El hombre de manos inocentes
y puro corazón, que no confía en los ídolos.
.
Ese recibirá la bendición del Señor,
le hará justicia el Dios de la salvación.
Este es el grupo que busca el Señor.
le hará justicia el Dios de salvación.
Este es el grupo que busca al Señor,
que viene a tu presencia, Dios de Jacob.
.
SEGUNDA LECTURA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DEL APÓSTOL SAN JUAN 3, 1-3
.
Queridos hermanos:
Mirad que amor nos ha tenido el Padre para llamarnos hijos de Dios, pues ¡lo somos! El mundo no nos conoce porque no lo conoció a él. Queridos, ahora somos hijos de Dios y aún no se ha manifestado lo que seremos. Sabemos que, cuando se manifieste, seremos semejantes a él, porque lo veremos tal cual es. Todo el que tiene esperanza en él se purifica a sí mismo, como él es puro.
.

ALELUYA Mt. 11, 28
.
Venid a mi todos los que estáis cansados y agobiados, y yo os aliviaré --dice el Señor
.
EVANGELIO
.
LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO 5, 1-12a
.
En aquel tiempo, al ver Jesús el gentío, subió a la montaña, se sentó y se acercaron los discípulos; y él se puso a hablar, enseñándolos:
-- Dichosos los pobres de espíritu, porque de ellos es el reino de los cielos. Dichosos lo que lloran, porque ellos serán consolados. Dichosos los sufridos, porque ellos heredarán la tierra. Dichosos los que tienen hambre y sed de justicia, porque ellos quedarán saciados. Dichosos los misericordiosos, porque ellos alcanzarán la misericordia. Dichosos los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios. Dichosos los que trabajan por la paz, porque ellos se llamarán los Hijos de Dios. Dichosos los perseguidos por causa de la justicia, porque de ellos es el reino de los cielos. Dichosos vosotros cuando os insulten y os persigan y os calumnien de cualquier modo por mi causa. Estad alegres y contentos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.
.
.

Tots Sants.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DE L’APOCALIPSI DE SANT JOAN. 7,2-4.9-14
.
Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar:
--No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.
Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i proclamaven amb veu forta:
--La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front a terra i adoraven Déu dient:
--Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
--Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen?
Jo li vaig respondre:
--Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
--Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs.
.
SALM RESPONSORIAL 23
.
R. Aquests són els qui vénen per veure-us de cara, Senyor.
.
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.
.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.
.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquest és el poble que el cerca:
el poble de Jacob, que busca de veure'l.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT JOAN. 3,1-3
.
Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.
.
ACLAMACIÓ
.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar, diu el Senyor.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU. 5,1-12a
.
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
.
.

viernes, 23 de octubre de 2009

Número 38 de 25 d'octubre de 2009

.
.
Calendari d'activitats
.
.
Diumenge 25: ..........Misses a les 10 h. a les 12 h. a les 13 h. i a les 20 h.
Dilluns 26: ...............A les 17 h. Formació bíblica.
Dimarts 27: .............17,30 h. Catequesi de 1er. i de 2on.
Dimecres 28: ...........17,30 h. Catequesi de 1er.

Dimecres 28: ...........18,30 h. Sant Rosari.
Dimecres 28: ...........Missa de les 19,30 h .
Dijous 29: ...............17 h. Pregària.
Divendres 30: ..........Missa a les 20 h. pels difunts.
Dissabte 31: ............20 h. Eucaristia.
Diumenge 01: ..........Misses a les 10 h. a les 13 h. i a les 20 h.

.
.

Notícies.

.
.
1.- Colecta del DOMUND es van recollir 290 €, l’any passat 322 €; hem baixat un 9,041%. Gràcies a tots.
.
2.- El lunes próximo y de manera extraordinaria empieza a las 5 h. de la tarde la reunión de todos los que formáis parte de la Formación Bíblica en las diversas parroquias del arciprestado, en nuestros locales.
.
3.- El domingo próximo: 12 h. ORACIÓN EN EL CEMENTERIO. La misa se traslada a las 13 h.
.
.

Informacions.

.
.
Romería a Montserrat: Se aplaza hasta el viernes 20 de noviembre para los que van a pie y el domingo 22 para los autocares. Precio 9 €, apuntarse ya en el Despacho parroquial, miércoles o viernes de 6 a 8.
.
La vacuna contra la gripe A: Las personas de riesgo seremos llamadas a vacunarnos a partir del 16 de noviembre de la vacuna de la llamada Gripe A. Desde que se empezó a hablar de esta posible epidemia o pandemia, ha habido multitud de reuniones, de informaciones y ha creado cierta confusión entre las gentes: diversas vacunas, unos con una dosis tienen bastante, otros necesitan dos, unos dicen que no se vacunarán, otros que sí. Un tremendo lío, si además introducimos la variable que la vacuna no está experimentada y que puede arrastrar efectos secundarios para la salud o si hablamos del negocio de los laboratorios y al final ¿nos la ponemos o no? ¡Una u otra respuesta puede tener efectos sobre nuestra salud! La religiosa benedictina, médico, doctora en salud pública y teóloga, escribe una reflexión al respecto que podemos encontrar en el blog parroquial, cuya dirección es WWW.parroquiastmiquel.blogspot.com.
.
.

Entorn a la "grip nova".

UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA

16 setembre ‘09
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública



1. DADES CIENTÍFIQUES

- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]

- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2]; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]

- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]

- des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]

- tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]


2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR

- a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]

- el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11]; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]


3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’

- en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]

- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])

- davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant

- cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) [15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16].


UNA REFLEXIÓ

Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.

Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.

En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.

En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.


UNA PROPOSTA

La meva proposta és clara:

- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país

- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279
[2] ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[5] US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A
[9] Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/
http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739
[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html
[12] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.
[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.
[15] Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm
[16] Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.

jueves, 22 de octubre de 2009

Diumenge XXX del temps ordinari.

.
.

LECTURA PRIMERA
.
Lectura del profeta Jeremíes. Jr 31,7-9
.
Això diu el Senyor:
Crideu d'alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l'aclamació dient:
"Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d'Israel!"
Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l'extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l'embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d'aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»

Salm responsorial 125

.
R/ És magnific el que el Señor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

.
Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles. R/
.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells!»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R/
.
Renova la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega. R/
.
Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornen cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.


LECTURA SEGONA

.
Lectura de la carta els cristians hebreus. He 5,1-6
.
Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.
.
.
Aclamació. 2Tm 1,1b.
.
Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida.

.
EVANGELI
.
Lectura de l’evangeli segons Sant Marc. Mc 10,46-52

.
Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
--Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i digué:
--Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
--Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
--Rabuni, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
--Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.
.
..
.

Domingo XXX del tiempo ordinario

.
.
PRIMERA LECTURA
.
LECTURA DEL LIBRO DE JEREMÍAS 31, 7-9
..
Así dice el Señor:
-- Gritad de alegría por Jacob, regocijaos por el mejor de los pueblos, proclamad, alabad y decid: el Señor ha salvado a su pueblo, al resto de Israel. Mirad que yo os traeré del país del Norte, os congregaré de los confines de la tierra. Entre ellos hay ciegos y cojos, preñadas y paridas: una gran multitud retorna. Se marcharon llorando, los guiaré entre consuelos; los llevaré a torrentes de agua, por un camino llano en que no tropezarán. Seré un padre para Israel. Efraín será mi primogénito.
.

SALMO RESPONSORIAL
.
SALMO 125
.
R.- EL SEÑOR HA ESTADO GRANDE CON NOSOTROS, Y ESTAMOS ALEGRES.
.
Cuando el Señor cambió la suerte de Sión,
nos parecía soñar:
La boca se llenaba de risas,
la lengua de cantares. R.-
.
Hasta los gentiles decían:
“El Señor ha estado grande con ellos”.
El Señor ha estado grande con nosotros,
Y estamos alegres.
Que el Señor cambie nuestra suerte,
como los torrentes del Nagueb.
Los que sembraban con lágrimas,
cosechan entre cantares. R.-
.
Al ir, iba llorando,
llevando la semilla.
Al volver, vuelve cantando,
trayendo sus gavillas. R.-
.
SEGUNDA LECTURA
.
LECTURA DE LA CARTA A LOS HEBREOS 5, 1-6
.
Hermanos:
Todo Sumo Sacerdote, escogido entre los hombres, está puesto para representar a los hombres en el culto a Dios: para ofrecer dones y sacrificios por los pecados. Él puede comprender a los ignorantes y extraviados, ya que él mismo está envuelto en debilidades. A causa de ellas tiene que ofrecer sacrificios por sus propios pecados, como por los del pueblo. Nadie puede arrogarse este honor: Dios es quien llama, como en el caso de Aarón.
Tampoco Cristo se confirió a si mismo la dignidad de Sumo Sacerdote: sino Aquel que le dijo:
-- Tú eres mi hijo, yo te he engendrado hoy.
O como dice otro pasaje de la escritura:
-- Tú eres Sacerdote eterno, según el rito de Melquisedec.
.
.
ALELUYA 2 Tim 1, 10b
.
Nuestro Salvador Jesucristo destruyó la muerte, y sacó a la luz la vida, por medio del Evangelio.
.
EVANGELIO
.
LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MARCOS 10, 46-52
.
En aquel tiempo, al salir Jesús de Jericó con sus discípulos y bastante gente, el ciego Bartimeo (el hijo de Timeo) estaba sentado al borde del camino pidiendo limosna. Al oír que era Jesús Nazareno, empezó a gritar:
--Hijo de David, ten compasión de mí.
Muchos le regañaban para que se callara. Pero él gritaba más:
--Hijo de David, ten compasión de mí.
Jesús se detuvo y dijo:
-- Llamadlo.
Llamaron al ciego diciéndole:
-- Ánimo, levántate, que te llama.
Soltó el manto, dio un salto y se acercó a Jesús. Jesús le dijo:
-- ¿Qué quieres que haga por ti?
El ciego le contestó:
-- Maestro que pueda ver.
Jesús le dijo:
-- Anda, tu fe te ha curado.
Y al momento recobró la vista y lo seguía por el camino.
.
.

lunes, 19 de octubre de 2009

Número 37. 18 d'octubre de 2009.

.
.
Calendari d'activitats
.
.
Diumenge 18: ..........Misses a les 10 h. a les 12 h. i a les 20 h.
Dimarts 20: .............17,30 h. Catequesi de 1er. i de 2on.
Dimecres 21: ...........17,30 h.Catequesi de 1er.

Dimecres 21: .......... 18,30 h. Sant Rosari.
Dimecres 21: .......... 19,30 h. Missa.
Dijous 22: ...............17 h. Pregària.
Divendres 23: .........Missa a les 20 h. pels difunts.
Dissabte 24: ...........19 h. Santo Rosari.

Dissabte 24:.............20 h. Eucaristia.
Diumenge 25: .........Misses a les 10 h. a les 12 h. a les 13 h. i a les 20 h.

.
.

domingo, 18 de octubre de 2009

Notícies.

.
.
1.- Colecta de alimentos, Se recogieron 340€ en efectivo. Alimentos: 13 cartones de leche, 10 paquetes de galletas, 3 paquetes de azúcar, 1 bote de mermelada, 3 unidades de Cola-Cao, 1 tableta de chocolate, 2 paquetes de café, 3 barras de turrón, 2 bolsas de patatas, 1 bote de aceitunas, 10 botellas de aceite, 37 paquetes de sopa, 4 botes de caldo, 15 paquetes de arroz, 25 paquetes de legumbres y 13 botes de cristal, 6 botes de tomate, 56 latas de conservas y 4 paquetes de harina. Limpieza y aseo: 1 lejía, 3 lavavajillas, 4 geles de baño.
.
.
2.- Este sábado y domingo Colecta del DOMUND,los misioneros cuentan con nuestra oración, nuestra fidelidad a la misión aquí y con nuestra ayuda económica. Gracias.
.
.

Diumenge XXIX de durant l'any.

.
Lectura primera. Is 53,10-11
.
Lectura del llibre d'Isaïes:
.
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haura donat la vida per expiar les culpes, veura una descendencia, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribara a bon terme. Gracies al sofriment de la seva anima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells.
.
Salm responsorial
.
Salm 32
.
R/ Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és I'esperança que posem en vos
.
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
R/
.
Els uIls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
eIl els aIlibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.
R/
.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai
aquesta és l'esperança que posem en
vós. R/
.

Lectura segona . He 4,14-16
.
Lectura de la carta als cristians hebreus:
.
Germans, mantinguem ferma la fe que fessem, ja que en Jesús, el Fill de Déu el gran sacerdot que. travessant els cels ha entrat davant Déu. Perque el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compaadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.
.
Aclamació. Mc 10,45
.
El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
.
Evangeli. Mc 10,35-45
.
Lectura de l'evangeli segons sant Marc:
.
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueeren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faci?. Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els resspongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els responngué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren; s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué)
«Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui fiiguren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els alltres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes».
.
.
.