Diumenge de la Passió del Senyor o de Rams.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LIBRE D'ISAÏES 50, 4-7

El Senyor, Déu sobirà,

m'ha donat un parlar que convenç,

perquè, amb la paraula,

sàpiga sostenir els cansats.

Un matí i un altre em desvetlla

perquè l'escolti

i sàpiga parlar i convèncer.

El Senyor, Déu sobirà,

m'ha parlat a cau d'orella,

i jo no m'he resistit

ni m'he fet enrere.

He parat l'esquena

als qui m'assotaven,

i les galtes

als qui m'arrencaven la barba;

no he amagat la cara

davant d'ofenses i escopinades.

Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda,

i per això no em dono per vençut;

per això paro la cara com una roca

i sé que no quedaré avergonyit.

SALM RESPONSORIAL

SALM 21

DÉU MEU, DÉU MEU, PER QUÈ M'HAS ABANDONAT?

Tots els qui em veuen es riuen de mi,

fan ganyotes, prenen aires de mofa:

«Que s'adreci al Senyor, que ell el salvi,

que l'alliberi, si tant se l'estima!»

M'envolta una munió de gossos,

m'encercla un estol de malfactors;

m'han lligat les mans i els peus,

puc comptar tots els meus ossos.

Es reparteixen entre ells els meus vestits,

es juguen als daus la meva roba.

Però tu, Senyor, no t'allunyis;

força meva, cuita a defensar-me.

Anunciaré el teu nom als meus germans,

et lloaré enmig del poble reunit:

«Fidels del Senyor, lloeu-lo,

fills de Jacob, glorifiqueu-lo,

reverencieu-lo, fills d'Israel!

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE FILIPS 2,6-11

Jesucrist, que era de condició divina,

no es volgué guardar gelosament

la seva igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no res:

prengué la condició d'esclau

i es féu semblant als homes.

Tingut per un home qualsevol,

s'abaixà

i es féu obedient fins a la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exaltat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

perquè en el nom de Jesús

tothom s'agenolli

al cel, a la terra i sota la terra,

i tots els llavis reconeguin

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare.

ACLAMACIÓ

Crist es féu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom.

EVANGELI

PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST SEGONS SANT MARC 14,1-15,47

Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien:

-- No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés.

Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:

--De què serveix llençar així aquest perfum? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.

I la censuraven.

Però Jesús digué:

--Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.

Judes Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se'n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d'entregar-lo en el moment oportú.

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:

--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?

Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.

Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:

--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.

Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre:

--¿No sóc pas jo?

 Jesús els respongué:

--Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:

--Preneu: això és el meu cos.

Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:

--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Llavors Jesús els digué:

--Tots fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.

Pere li va dir:

--Ni que tots fallin, jo no.

Jesús li digué:

--T'ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.

Però ell afirmava amb més insistència:

--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.

I tots els altres deien el mateix.

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:

--Seieu aquí mentre jo prego.

Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment,  i els digué:

--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:

-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:

--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.

Va cap a ells per tercera vegada i els diu:

--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:

--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

Tot seguit se li va acostar i li digué:

--Rabí!

I el besà.

Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.

Jesús els digué:

--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.

Llavors tots l'abandonaren i fugiren.

El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.

Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:

--Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."

Però ni així no concordava la seva declaració.

Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:

--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:

--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?

Jesús respongué:

--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.

Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:

--Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?

Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.

Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:

--Fes de profeta!

I els guardes li pegaven bufetades.

Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:

--Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.

Però ell ho negà:

--No sé ni entenc de què parles.

Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.

La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:

--Aquest és un d'ells.

Pere tornà a negar-ho.

Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:

--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!

Però ell es posà a maleir i a jurar dient:

--Jo no conec aquest home de qui parleu!

A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»

I va esclatar en plors.

Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.

Pilat el va interrogar:

--¿Tu ets el rei dels jueus?

Ell li respongué:

--Tu ho dius.

Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.

Llavors Pilat l'interrogà altra vegada:

--¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!

Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n'estava sorprès.

Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué:

--¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?

Deia això perquè s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà:

--Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?

Ells tornaren a cridar:

--Crucifica'l!

Pilat els deia:

--Però quin mal ha fet?

Ells cridaren encara més fort:

--Crucifica'l!

Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat i l'anaven saludant:

--Salve, rei dels jueus!

Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge.

Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.

Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren.

El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»

Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:

--Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix i baixa de la creu!

També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:

--Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!

També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:

-- Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »

En sentir-ho, alguns dels presents deien:

--Mireu com crida Elies.

Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient:

--Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.

Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.

Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:

--És veritat: aquest home era Fill de Déu.

També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 4Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

.

.

Domingo de Ramos.

.

.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DE ISAÍAS 50, 4-7

Mi Señor me ha dado una lengua de iniciado, para saber decir al abatido una palabra de aliento. Cada mañana me espabila el oído, para que escuche como los iniciados. El Señor me abrió el oído. Y yo no resistí ni me eché atrás: ofrecí la espalda a los que me apaleaban, las mejillas a los que mesaban mi barba; no me tapé el rostro ante ultrajes ni salivazos. El Señor me ayuda, por eso no sentía los ultrajes; por eso endurecí el rostro como pedernal, sabiendo que no quedaría defraudado.

SALMO RESPONSORIAL

SALMO 21

DIOS MÍO, DIOS MÍO, ¿POR QUÉ ME HAS ABANDONADO?

Al verme, se burlan de mí,

hacen visajes, menean la cabeza:

Acudió al Señor, que lo ponga a salvo;

que lo libre, si tanto lo quiere.

Me acorrala una jauría de mastines,

me cerca una banda de malhechores;

me taladran las manos y los pies,

puedo contar mis huesos.

Se reparten mi ropa,

echan a suertes mi túnica.

Pero tú, Señor, no te quedes lejos;

fuerza mía, ven corriendo a ayudarme.

Contaré tu fama a mis hermanos,

en medio de la asamblea te alabaré.

Fieles del Señor, alabadlo;

linaje de Jacob, glorificadlo;

tenedlo, linaje de Israel.

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS FILIPENSES 2, 6-11

Cristo, a pesar de su condición divina, no hizo alarde de su categoría de Dios; al contrario, se despojó de su rango y tomó la condición de esclavo, pasando por uno de tantos. Y así, actuando como un hombre cualquiera, se rebajó hasta someterse incluso a la muerte, y una muerte de cruz. Por eso Dios lo levantó sobre todo y le concedió el "Nombre-sobre-todo-nombre"; de modo que al nombre de Jesús toda rodilla se doble --en el cielo, en la tierra, en el abismo--, y toda lengua proclame: ¡Jesucristo es Señor!, para gloria de Dios Padre.

ACLAMACIÓN Fil 2, 8,9

Cristo por nosotros se sometió incluso a la muerte, y una muerte de cruz. Por eso Dios lo levantó sobre todo y le concedió el “Nombre-sobre-todo nombre”

EVANGELIO

PASIÓN DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO SEGÚN SAN MARCOS 14, 1-15, 47

Faltaban dos días para la Pascua y los Ázimos. Los sumos sacerdotes y los letrados pretendían prender a Jesús a traición y darle muerte. Pero decían:

S.-- No durante las fiestas; podría amotinarse el pueblo.

C. Estando Jesús en Betania, en casa de Simón el leproso, sentado a la mesa, llegó una mujer con un frasco de perfume muy caro, de nardo puro; quebró el frasco y se lo derramó en la cabeza. Algunos comentaban indignados:

S.- ¿A qué viene este derroche de perfume? Se podía haber vendido por más de trescientos denarios para dárselo a los pobres.

C.- Y regañaban a la mujer Pero Jesús replicó:

+ Dejadla, ¿por qué la molestáis? Lo que ha hecho conmigo está bien. Porque a los pobres los tenéis siempre con vosotros y podéis socorrerlos cuando queráis; pero a mí no me tenéis siempre. Ella ha hecho lo que podía: sé ha adelantado a embalsamar mi cuerpo para la sepultura. Os aseguro que, en cualquier parte del mundo donde se proclame el Evangelio, se recordará también lo que ha hecho ésta.

C.- Judas Iscariote, uno de los Doce, se presentó a los sumos sacerdotes para entregarles a Jesús. Al oirlo3 se alegraron y le prometieron dinero. El andaba buscando ocasión propicia para entregarlo.

El primer día de los ázimos, cuando se sacrificaba el cordero pascual, le dijeron a Jesús sus discípulos:

S. --¿Dónde quieres que vayamos a prepararte la cena de Pascua?

El envió a dos discípulos diciéndoles:

+ -- Id a la ciudad, encontraréis un hombre que lleva un cántaro de agua; seguidlo, y en la casa en que entre, decidle al dueño: “El Maestro pregunta: ¿Dónde está la habitación en que voy a comer la Pascua con mis discípulos?

Os enseñará una sala grande en el piso de arriba, arreglada con divanes. Preparadnos allí la cena.

C. --Los discípulos se marcharon, llegaron a la ciudad, encontraron lo que les había dicho y prepararon la cena de Pascua. Al atardecer fue con los Doce. Estando a la mesa comiendo dijo Jesús:

+-- Os aseguro, que uno de vosotros me va a entregar: uno que está comiendo conmigo.

C- Ellos, consternados, empezaron a preguntarle uno tras otro:

S --¿Seré yo?

C. -Respondió:

+- Uno de los Doce, el que está mojando en la misma fuente que yo. El Hijo del Hombre se va, como está escrito; pero, ¡ay del que va a entregar al Hijo del Hombre!; ¡más le valdría no haber nacido!

C-- Mientras comían, Jesús tomó un pan, pronunció la bendición5 lo partió y se lo dio diciendo:

+- Tomad, esto es mi cuerpo.

C.-- Cogiendo una copa, pronunció la acción de gracias, se la dio y todos bebieron.

Y les dijo:

+- Esta es mi sangre, sangre de la alianza, derramada por todos. Os aseguro, que no volveré a beber del fruto de la vid hasta el día que beba el vino nuevo en el Reino de Dios.

C-- Después de cantar el salmo, salieron para el Monte de los Olivos. Jesús les dijo:

+-- Todos vais a caer, como está escrito: «Heriré al pastor y se dispersarán las ovejas.»

Pero cuando resucite, iré antes que vosotros a Galilea.

C-- Pedro replicó:

S.- Aunque todos caigan, yo no. Jesús le contestó:

+-- Te aseguro, que tú hoy, esta noche, antes que el gallo dos veces, me habrás negado tres.

S-- Pero él insistía:

Aunque tenga que morir contigo, no te negare. Y los demás decían lo mismo. Fueron a una finca, que llaman Getsemaní y dijo a sus discípulos

+- Sentaos aquí mientras voy a orar.

C.-- Se llevó a Pedro, a Santiago y a Juan, empezó a sentir terror y angustia, y les dijo:

+-- Me muero de tristeza: quedaos aquí velando.

C. --Y, adelantándose un poco, se postró en tierra pidiendo que, si era posible, se alejase de él aquella hora; y dijo:

+-- iAbba! (Padre): tú lo puedes todo, aparta de mí ese cáliz. Pero no lo que yo quiero, sino lo que tú quieres.

C. --Volvió, y al encontrarlos dormidos, dijo a Pedro:

+-- Simón, ¿duermes?, ¿no has podido velar ni una hora? Velad y orad, para no caer en la tentación; el espíritu es decidido, pero la carne es débil.

C. --De nuevo se apartó y oraba repitiendo las mismas palabras. Volvió, y los encontró otra vez dormidos, porque tenían los ojos cargados. Y no sabían qué contestarle. Volvió y les dijo:

+-- Ya podéis dormir y descansar. ¡Basta! Ha llegado la hora; mirad que el Hijo del Hombre va a ser entregado en manos de los pecadores. ¡Levantaos, vamos! Ya está cerca el que me entrega.

C.-- Todavía estaba hablando, cuando se presentó Judas, uno de los doce, y con él gente con espadas y palos, mandada por los sumos sacerdotes, los letrados y los ancianos. El traidor les había dado una contraseña, diciéndoles:

S.-- Al que yo bese, es él: prendedlo y conducidlo bien sujeto.

C.-- Y en cuanto llegó, se acercó y le dijo:

S.-- ¡Maestro!

C.-- Y lo besó. Ellos le echaron mano y lo prendieron. Pero uno de los presentes, desenvainando la espada, de un golpe le cortó la oreja al criado del sumo sacerdote. Jesús tomó la palabra y les dijo:

+-- ¿Habéis salido a prenderme con espadas y palos, como a caza de un bandido? A diario os estaba enseñando en el templo, y no me detuvisteis. Pero, que se cumplan las Escrituras,

C-- .Y todos lo abandonaron y huyeron.

Lo iba siguiendo un muchacho envuelto sólo en una sábana; y le echaron mano; pero él, soltando la sábana, se les escapó desnudo.

Condujeron a Jesús a casa del sumo sacerdote, y se reunieron todos los sumos sacerdotes y los letrados y los ancianos. Pedro lo fue siguiendo de lejos, hasta el interior del patio del sumo sacerdote; y se sentó con los criados a la lumbre para calentarse.

Los sumos sacerdotes y el sanedrín en pleno buscaban un testimonio contra Jesús, para condenarlo a muerte; y no lo encontraban. Pues, aunque muchos daban falso testimonio contra él, los testimonios no concordaban. Y algunos, poniéndose de pie, daban testimonio contra él diciendo:

S.-- Nosotros le hemos oído decir: «Yo destruiré este templo, edificado por hombres, y en tres días construiré otro no edificado por hombres.»

C. --Pero ni en esto concordaban los testimonios.

El sumo sacerdote se puso en pie en medio e interrogó a Jesús:

S.-- ¿No tienes nada que responder? ¿Qué son estos cargos que levantan contra ti?

C.-- Pero él callaba, sin dar respuesta. El sumo sacerdote lo interrogó de nuevo preguntándole

5.-- ¿Eres tú el Mesías, el Hijo de Dios bendito?

C. --Jesús contesto.

+-- Si lo soy. Y veréis que el Hijo del Hombre está sentado a la derecha del Todopoderoso y que viene entre las nubes del cielo.

C.-- El sumo sacerdote se rasgó las vestiduras diciendo:

S.-- ¿Qué falta hacen más testigos? Habéis oído la blasfemia. ¿Qué decidís?

C.-- Y todos lo declararon reo de muerte. Algunos se pusieron a escupirle, y tapándole la cara, lo abofeteaban y le decían:

S-- Haz de profeta

C.-- Y los criados le daban bofetadas.

Mientras Pedro estaba abajo en el patio, llegó una criada del sumo sacerdote y, al ver a Pedro calentándose, lo miró fijamente y dijo:

S.-- También tú andabas con Jesús el Nazareno.

C El lo negó diciendo:

S. -- Ni sé ni entiendo lo que quieres decir.

C. -- Salió fuera al zaguán, y un gallo cantó.

La criada, al verlo, volvió a decir a los presentes:

S -- Este es uno de ellos.

C. --Y él lo volvió a negar.

Al poco rato también los presentes dijeron a Pedro:

S. -- Seguro que eres uno de ellos, pues eres Galileo.

C --Pero él se puso a echar maldiciones y a jurar:

S -- No conozco a ese hombre que decís.

C --Y en seguida, por segunda vez, cantó el gallo. Pedro se acordó de las palabras que le había dicho Jesús “Antes de que cante él gallo dos veces, me habrás negado tres”, y rompió a llorar.

Apenas se hizo de día, los sumos sacerdotes con los ancianos, los letrados y el sanedrín en pleno, prepararon la sentencia; y, atando a Jesús, lo llevaron y lo entregaron a Pilato.

Pilato le preguntó:

S.-- ¿Eres tú el rey de los judíos?

C. --El respondió:

+ -- Tú lo dices.

C --Y los sumos sacerdotes lo acusaban de muchas cosas.

Pilato le preguntó de nuevo:

S. -- ¿No contestas nada? Mira de cuántas cosas te acusan.

C.-- Jesús no contestó más; de modo que Pilato estaba muy extrañado.

Por la fiesta solía soltarse un preso, el que le pidieran. Estaba en la cárcel un tal Barrabás, con los revoltosos que habían cometido un homicidio en la revuelta. La gente subió y empezó a pedir el indulto de costumbre.

Pilato les contestó:

S. -- ¿Queréis que os suelte al rey de los judíos?

C. --Pues sabía que los sumos sacerdotes se lo habían entregado por envidia.

Pero los sumos sacerdotes soliviantaron a la gente para que pidieran la libertad de Barrabás.

Pilato tomó de nuevo la palabra y les preguntó:

S.-- ¿Qué hago con el que llamáis rey de los judíos?

C. --Ellos gritaron de nuevo:

S.-- Crucifícalo.

C. --Pilato les dijo:

S.-- Pues ¿qué mal ha hecho?

C. --Ellos gritaron más fuerte:

S.-- Crucifícalo.

C. --Y Pilato, queriendo dar gusto a la gente, les soltó a Barrabás; y a Jesús, después de azotarlo, lo entregó para que lo crucificaran.

Los soldados se lo llevaron al interior del palacio - al pretorio y reunieron a toda la compañía. Lo vistieron de púrpura, le pusieron una corona de espinas, que habían trenzado, y comenzaron a hacerle el saludo:

S.-- ¡Salve rey de los judíos!

C. --Le golpearon la cabeza con una caña, le escupieron; y, doblando las rodillas, se postraban ante él.

Terminada la burla, le quitaron la púrpura y le pusieron su ropa. Y lo sacaron para crucificarlo. Y a uno que pasaba, de vuelta del campo, a Simón de Cirene, el padre de Alejandro y de Rufo, lo forzaron a llevar la cruz. Y llevaron a Jesús al Gólgota (que quiere decir lugar de «La Calavera»), y le ofrecieron vino con mirra; pero él no lo aceptó. Lo crucificaron y se repartieron sus ropas, echándolas a suerte, para ver lo que se llevaba cada uno.

Era media mañana cuando lo crucificaron. En el letrero de la acusación estaba escrito: EL REY DE LOS JUDIOS. Crucificaron con él a dos bandidos, uno a su derecha y otro a su izquierda. Así se cumplió la Escritura que dice: «Lo consideraron como un malhechor.»

Los que pasaban lo injuriaban, meneando la cabeza y diciendo:

S.-- ¡Anda!, tú que destruías el templo y lo reconstruías en tres días, sálvate a ti mismo bajando de la cruz.

C.-- Los sumos sacerdotes, se burlaban también de él diciendo:

S.-- A otros ha salvado y a sí mismo no se puede salvar. Que el Mesías, el rey de Israel, baje ahora de la cruz, para que lo veamos y creamos.

C.-- También los que estaban crucificados con él 10 insultaban. Al llegar el mediodía toda la región quedó en tinieblas hasta la media tarde. Y a la media tarde, Jesús clamó con voz potente:

+-- Eloí Eloí lamá sabactaní. (Que significa: Dios mío, Dios mío, ¿por qué me has abandonado?)

C.-- Algunos de los presentes, al oírlo, decían:

S.-- Mira, está llamando a Elías.

C. --Y uno echó a correr y, empapando una esponja en vinagre, la sujetó a una caña, y le daba de beber diciendo:

S.-- Dejad, a ver si viene Elías a bajarlo.

C. --Y Jesús, dando un fuerte grito, expiró.

El velo del templo se rasgó en dos, de arriba abajo.

El centurión, que estaba enfrente, al ver cómo había expirado, dijo:

S.-- Realmente este hombre era Hijo de Dios.

C..-- Había también unas mujeres que miraban desde lejos; entre ellas María Magdalena, Maria la madre de Santiago el Menor y de José y Salomé, que cuando él estaba en Galilea, lo seguían para atenderlo; y otras muchas que habían subido con él a Jerusalén.

Al anochecer, como era el día de la Preparación, víspera del sábado, vino José de Arimatea, noble magistrado, que también aguardaba el Reino de Dios; se presentó decidido ante Pilato y le pidió el cuerpo de Jesús.

Pilato se extrañó de qué hubiera muerto ya; y, llamando al centurión, le preguntó si hacía mucho tiempo que había muerto.

Informado por el centurión, concedió el cadáver a José. Este compró una sábana y, bajando a Jesús, lo envolvió en la sábana y lo puso en un sepulcro, excavado en una roca, y rodó una piedra a la entrada del sepulcro. María Magdalena y María, la madre de José, observaban dónde lo ponían..

.

.