Diumenge IV de durant l'any

 

 

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DE JEREMIES 1,4-5.17-19

En temps de Josies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

--Abans de formar-te

en les entranyes de la mare,

jo et coneixia;

abans que sortissis del seu ventre

et vaig consagrar profeta

destinat a les nacions.

 »Tu cenyeix-te i planta'ls cara;

digues-los el que jo et manaré.

No tremolis davant d'ells:

si no, seré jo qui et farà tremolar.

Des d'ara faig de tu una plaça forta,

una columna de ferro,

una muralla de bronze,

enfront de tot el país,

dels reis de Judà i dels governants,

dels sacerdots i de la gent del poble.

Lluitaran contra tu

però no et venceran.

Jo seré al teu costat per alliberar-te.

T'ho dic jo, el Senyor.

SALM 70

ELS MEUS LLAVIS DIRAN A TOTHOM COM M'AJUDEU.

En tu, Senyor, m'emparo;
que no en tingui un desengany.
Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm,

Sigues el meu castell inexpugnable

per a mi ets penyal i plaça forta.
Déu meu, treu-me de les mans de l'injust.

Tu ets la meva esperança, Senyor;

he confiat en tu des de petit.
Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.

D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis

anunciaran la teva bondat.
M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
iencara avui proclamo les teves meravelles.

 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,31-13,13

Germans, Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt.

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,  no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

ACLAMACIÓ

El Senyor m'ha enviat a portar als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 4,21-30

En aquell temps,  Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los:

--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:

--¿No és el fill de Josep, aquest?

Ell els digué:

--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.

I afegí:

--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

IV domingo del tiempo ordinario.

 

PRIMERA LECTURA
LECTURA DEL LIBRO DE JEREMÍAS 1, 4-5.17-19

En los días de Josías, recibí esta palabra del Señor:

-- Antes de formarte en el vientre te escogí, antes de que salieras del seno materno, te consagré; te nombre profeta de los gentiles. Tú cíñete los lomos, ponte en pie y diles lo que yo te mando. No les tengas miedo, que si no, yo te meteré miedo de ellos. Mira: yo te convierto hoy en plaza fuerte, en columna de hierro, en muralla de bronce, frente a todo el país. Frente a los reyes y príncipes de Judá, frente a los sacerdotes y a la gente del campo; lucharán contra ti, pero no te podrán, porque yo estoy contigo para librarte--oráculo del Señor.

SALMO RESPONSORIAL

SALMO 70

MI BOCA CONTARÁ TU SALVACIÓN, SEÑOR.

A ti, Señor, me acojo:

no quede yo derrotado para siempre;
tú que eres justo, líbrame y ponme a salvo,
inclina a mí tu oído, y sálvame.

Sé tú mi roca de refugio,

el alcázar donde me salve,
porque mi peña y mi alcázar eres tú,
Dios mío, líbrame de la mano perversa.

Porque tu, Dios mío, fuiste mi esperanza

y mi confianza, Señor, desde mi juventud
En el vientre materno ya me apoyaba en ti,
en el seno, tú me sostenías.

Mi boca contará con tu auxilio,

y todo el día tu salvación.
Dios mío, me instruiste desde mi juventud,
y hasta hoy relato tus maravillas.

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS CORINTIOS 12, 31-13, 13

Hermanos:

Ambicionad los carismas mejores. Y aun os voy a mostrar un camino mejor. Ya podría yo hablar las lenguas de los hombres y de los ángeles; si no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o unos platillos que aturden. Ya podría tener el don de predicción y conocer todos los secretos y todo el saber, podría tener fe como para mover montañas; si no tengo amor, no soy nada. Podría repartir en limosnas todo lo que tengo y aun dejarme quemar vivo; si no tengo amor de nada me sirve.

El amor es paciente, afable; no tiene envidia; no presume no se engríe; no es mal educado ni egoísta; no se irrita, no lleva cuentas del mal; no se alegra de la injusticia, sino que goza con la verdad. Disculpa sin límites, cree sin límites, espera sin límites, aguanta sin límites. El amor no pasa nunca. ¿El don de predicar?, se acabará. ¿El don de lenguas?, enmudecerá. ¿El saber?, se acabará. Porque inmaduro es nuestro saber e inmaduro nuestro predicar; pero cuando venga la madurez, lo inmaduro se acabará. Cuando yo era niño, hablaba como un niño, sentía como un niño, razonaba como un niño. Cuando me hice un hombre, acabé con las cosas de niño. Ahora vemos como en un espejo de adivinar; entonces veremos cara a cara. Mi conocer es por ahora inmaduro, entonces podré conocer como Dios me conoce. En una palabra: quedan la fe, la esperanza, el amor: estas tres. La más grande es el amor.

 

ALELUYA Lc 4, 18-19

El Señor me ha enviado para anunciar el Evangelio a los pobres, para anunciar a los cautivos la libertad.

EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN LUCAS 4, 21-30

En aquel tiempo, comenzó Jesús a decir en la sinagoga:

-- Hoy se cumple esta Escritura que acabáis de oír:

Y todos le expresaban su aprobación y se admiraban de las palabras de gracia que salían de sus labios. Y se decían:

-- ¿No es este el hijo de José?

Y Jesús les dijo:

-- Sin duda me recitareis aquel refrán: “Médico, cúrate ti mismo”: haz también aquí en tu tierra lo que has hecho en Cafarnaún.

Y añadió:

-- Os aseguro que ningún profeta es bien mirado en su tierra. Os garantizo que en Israel había muchas viudas en tiempo de Elías, cuando estuvo cerrado el cielo tres años y seis meses y hubo una gran hambre en todo el país; sin embargo, a ninguna de ellas fue enviado Elías más que a una viuda de Sarepta, en el territorio de Sidón. Y muchos leprosos había en Israel en tiempos del Profeta Elíseo, sin embargo, ninguno de ellos fue curado más que Naamán, el sirio.

Al oír esto, todos en la sinagoga se pusieron furiosos y, levantándose, lo empujaron fuera del pueblo hasta un barranco del monte donde se alzaba su pueblo, con intención de despeñarlo. Pero Jesús se abrió paso entre ellos y se alejaba.

Diumenge III de durant l'any.

LECTURA PRIMERA

LECTRUA DEL LLIBRES DE NEHEMIES 8,2-4.4a.5-6.8-10

El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l'alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.

Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l'ocasió. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret. Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l'assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s'agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.

En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de a Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir:

--La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.

Esdres va afegir:

--Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d'avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.

SALM 18

LES VOSTRES PARAULES, SENYOR, SÓN ESPERIT I SÓN VIDA.

És perfecta la llei del Senyor,

l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,

omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,

es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Que et complaguin les paraules dels meus llavis

i que et siguin agradables els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,12-30

Germans, el Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. I si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; els que ens semblen menyspreables, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb una decència que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell.

Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?

ACLAMACIÓ

EL Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 1,1-4;4,14-21

Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

Jesús a la sinagoga de Natzaret

I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,

perquè ell m'ha ungit.

M'ha enviat

a portar la bona nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat

i als cecs el retorn de la llum,

a posar en llibertat els oprimits,

a proclamar

l'any de gràcia del Senyor.

Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:

--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

III domingo del tiempo ordinario.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DE NEHEMIAS 8, 2-4a.5-6.8-10

En aquellos días, el sacerdote Esdrás, trajo el libro a la asamblea de hombres y mujeres y de todos los que podían comprender. Era mediados del mes séptimo. Leyó el libro, en la plaza de la puerta del agua, desde el amanecer hasta el mediodía, en presencia de hombres, mujeres y a los que tenían uso de razón; y todo el pueblo estaba atento al libro de la ley. Esdras, el sacerdote, estaba de pie sobre un estrado de madera, que habían hecho para el caso.

Esdrás abrió el libro a vista de todo el pueblo, pues se hallaba en un puesto elevado, y cuando lo abrió, el pueblo entero se puso de pie. Esdrás pronunció la bendición del Señor Dios grande y el pueblo entero alzando las manos respondió: "Amén", Amén"; se inclinó y se postró rostro a tierra ante el Señor. Los levitas leían el libro de la ley de Dios con claridad y explicando el sentido, de forma que comprendieron la lectura.

Nehemías, el Gobernador, Esdras, el sacerdote y letrado, y los levitas que enseñaban al pueblo decían al pueblo entero:

-- Hoy es un día consagrado a nuestro Dios: No hagáis duelo no lloréis: (Porque el pueblo entero lloraba al escuchar las palabras de la ley.)

Y añadieron:

-- Andad, comed buenas tajadas, bebed vino dulce y enviad porciones a quien no tiene, pues es un día consagrado a nuestro Dios. No estéis tristes, pues el gozo del Señor es vuestra fortaleza.

SALMO 18

TUS PALABRAS, SEÑOR, SON ESPÍRITU Y VIDA.

La Ley del Señor es perfecta

y es descanso del alma;
el precepto del Señor es fiel
e instruye al ignorante.

Los mandatos del Señor son rectos

y alegran el corazón;
la norma del Señor es límpida
y da luz a los ojos.

La voluntad del Señor es pura

y eternamente estable;
los mandamientos del Señor son verdaderos
y enteramente justos.

Que te agraden las palabras de mi boca,

y llegue a tu presencia el meditar de mi corazón,
Señor, roca mía, redentor mío.

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS CORINTIOS 12, 12-30

Hermanos:

Lo mismo que el cuerpo es uno y tiene muchos miembros, y todos los miembros del cuerpo, a pesar de ser muchos, con un solo cuerpo, así también Cristo. Todos nosotros, judíos y griegos, esclavos y libres, hemos sido bautizados en un mismo Espíritu, para formar un solo cuerpo. Y todos hemos bebido de un solo Espíritu.

El cuerpo tiene muchos miembros, no uno solo. Si el pie dijera. "No soy mano, luego no formo parte del cuerpo", dejaría por eso de ser parte del cuerpo? Si el oído dijera: "No soy ojo, luego no formo parte del cuerpo", ¿dejaría por eso de ser parte del cuerpo? Si el cuerpo entero fuera ojo, ¿como oiría? Si el cuerpo entero fuera oído, ¿cómo olería? Pues bien. Dios distribuyó el cuerpo y cada uno de los miembros como él quiso. Si todos fueran un mismo miembro, ¿dónde estaría el cuerpo? Los miembros son muchos, es verdad, pero el cuerpo es uno solo. El ojo no puede decir a la mano: "no te necesito"; y la cabeza no puede decir a los pies: "no os necesito". Más aún, los miembros que parecen más débiles son más necesarios. Los que nos parecen despreciables, los apreciamos más. Los menos decentes, los tratamos con más decoro. Porque los miembros más decentes no lo necesitan.

Ahora bien, Dios organizó los miembros del cuerpo dando mayor honor a los más necesitados. Así no hay divisiones en el cuerpo, porque todos los miembros por igual se preocupan unos de otros. Cuando un miembro sufre, todos sufren con él; cuando un miembro es honrado, todos le felicitan. Vosotros sois el cuerpo de Cristo y cada uno es un miembro.

Y Dios os ha distribuido en la Iglesia: en el primer puesto los apóstoles, en el segundo los profetas, en el tercero los maestros, después vienen los milagros, luego el don de curar, la beneficencia, el gobierno, la diversidad de lenguas, el don de interpretarlas ¿Acaso son todos apóstoles?, ¿o todos son profetas?, ¿o todos maestros?, ¿o hacen todos milagros?, ¿tienen todos don para curar?, ¿hablan todos en lenguas o todos las interpretan?

ALELUYA Lc 4, 18-19

El Señor me ha enviado a dar la buena noticia, a proclamar la liberación a los cautivos

EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN LUCAS 1, 1-4; 14-21

Ilustre Teófilo:

Muchos han emprendido la tarea de componer un relato de los hechos que se han verificado entre nosotros, siguiendo las tradiciones transmitidas por los que primero fueron testigos oculares y luego predicadores de la Palabra. Yo también, después de comprobarlo todo exactamente desde el principio, he resuelto escribírtelos por su orden, para que conozcas la solidez de las enseñanzas que has recibido.

En aquel tiempo, Jesús volvió a Galilea, con la fuerza del Espíritu; y su fama se extendió por toda la comarca. Enseñaba en las sinagogas y todos lo alababan. Fue Jesús a Nazaret, donde se había criado, entró en la sinagoga, como era su costumbre los sábados, y se puso en pie para hacer la lectura. Le entregaron el Libro del Profeta Isaías y desenrollándolo, encontró el pasaje donde estaba escrito:

--“El Espíritu del Señor está sobre mí, porque él me ha ungido. Me ha enviado para dar la Buena Noticia a los pobres, para anunciar a los cautivos la libertad, y a los ciegos, la vista. Para dar libertad a los oprimidos; para anunciar el año de gracia del Señor".

Y, enrollando el libro, lo devolvió al que le ayudaba, y se sentó.

Toda la sinagoga tenía los ojos fijos en él. Y él se puso a decirles:

-- Hoy se cumple esta escritura que acabáis de oír.

Nº 03 de 20 de gener de 2013

 

 

  Diumenge 20: Missa a les 10 h a les 12 h. i a les 18 h.

  Dilluns 21: 19 h. Formació bíblica.

  Dimarts 22: 17,30 h. Catequesi.

  Dimecres 23: 17,30 h.

  Dimecres 23: 17,30 h. Catequesi .

  Dijous 24: 17 h. Oració a la Cripta.

  Dijous 24: 19 h. Jornada de Formació.

  Divendres 25: 17,30 h. Confirmació.

  Divendres 25: 20 h. Eucaristia pels  difunts.

  Dissabte 26: 18 h. Eucaristia.

  Dissabte 26: 19 h. Sant Rosari.

  Diumenge 27: Misses a les 10 h. a les 12; a les 13 h i a les 18 h.

CALENDARI D’ACTIVITATS

 

1.-  Recordar que las misas de sábado y domingo, durante el invierno, serán a las 6 de la tarde.

2.-  Este martes y miércoles, no hay formación sobre el Credo.

3.- Los jueves 24, 31, 7 y 14: Jornadas de formación sobre las miradas de Jesús. El día 24 “mirada de Jesús a los grupos”. Parroquia de Sant Ildefons a las 7 de la tarde.

4.- Peregrinación a Lourdes: Del 21 al 24 de junio, salida a las 9 de la mañana y llegada, aproximadamente, a las 22 horas. Día 21, comida en Vielha y los otros días pensión completa en hotel cerca del Santuario. Precios: habitación sencilla 275 €, habitación doble 225€. La inscripción se realizará en el Despacho parroquial, a partir del 6 de febrero, en el momento de la inscripción se pagará todo o como mínimo 100€. Las plazas de autocar irán por riguroso orden de inscripción.

El año de la fe: ser cristiano es tener la certeza de que Dios nos ama incondicionalmente.

 

            Esta afirmación, la deducimos de las lecturas de este segundo domingo durante el año. Con la imagen de dos jóvenes enamorados, Isaías presenta a Dios, para nosotros Dios hecho Hombre, Cristo Jesús, como el novio de la humanidad que se desposará con todos nosotros para quien “ni nos llamen, ni nos sintamos los abandonados”; este matrimonio por amor hacia todos, para Dios “es fuente de alegría”. Las lecturas nos invitan a saborear, a disfrutar el amor fiel de Dios para con nosotros. La alegría de Dios consiste en amarnos, nos dice Isaías. 

         Ese amor se manifiesta en la unidad del Espíritu que reparte sus dones según las capacidades de cada uno; para que nadie se sienta olvidado o despreciado por Dios. Todos estamos capacitados para vivir del amor y responder con amor fiel. Nos los ha dicho San Pablo: “El mismo y único Espíritu obra toda la diversidad, repartiendo a cada uno en particular como a él le apetece”.

         El camino de la humildad y sencillez, ya hemos hablado días anteriores, es el mejor camino para agradecer, trabajar y ver la situación de los otros. En el evangelio, Juan, nos presenta a unos novios, seguramente pobres, que no tienen suficiente vino; para los galileos el vino era señal de amor y alegría. Falta el vino. ¿Quién se da cuenta? Una mujer que está sirviendo, era invitada pero va a ayudar a la cocina y se ocupa de la situación, no quiere que los novios, desbordados por los invitados, sean criticados, ni pasen mal rato y suplica a su Hijo “No tienen vino” y orienta a los otros servidores “haced lo que Él os diga”. Y Jesús convierte el agua en un gran vino: mucho amor y mucha alegría. Él es el vino del mundo, el Novio de la humanidad.

Fijémonos  como cada uno cumple su papel, ejercita su don: los novios contrayendo matrimonio, los servidores sirviendo y guardando silencio, María sirvienta atenta e intercesora y Jesús llenando de amor y alegría a todo el pueblo con el signo de la conversión del agua en vino. Es un ejemplo valioso para toda comunidad cristiana, no hay ningún acto religioso, es una fiesta del pueblo que alegres celebran el matrimonio de dos de sus chicos. Todos acuden, también María, Jesús y sus discípulos y cada uno realiza su misión. Nuestras comunidades están dotadas de los dones suficientes para posibilitar que todos los seres humanos descubran el amor gratuito de Dios. Hay servidores (lectores, cantores, personas que cuidan el altar, las flores y las plantas, las lamparillas, las catequesis, la acogida bautismal y matrimonial, la ayuda fraterna, quien se cuida de la economía, quien enseña a leer a quien no sabe, quien ayuda a la oración, quien se une en hermandad para escuchar a María, quien acoge en el despacho, quien invita y anima, quien asesora y da consejos pensando en el colectivo, quien visita enfermos y da la comunión, quien acompaña a internados en residencia y no tiene a nadie; quien es solidaria ayudando a su familia, a sus vecinos, aportando alimentos, ropa o dinero; quien preside, celebra y comenta la Palabra. Y todo ¿por qué? Porque el Amor gratuito de Dios nos ha confiado esta misión y ¿para qué? Para que nadie se sienta abandonado/a en su situación; que tenga una puerta donde llamar; donde no será juzgada, sino escuchada.

         ¿Qué necesitamos? Saber que Dios nos ama gratuitamente y confía en nosotros para que no falte el amor y la alegría.

La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any fa una crida a la justícia i la pau

 

Dv, 18/01/2013

 

(CR) Des d'aquest divendres i fins al 25 de gener se celebra l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians amb el lema «Què espera el Senyor de nosaltres?» (Mi 6, 6-8). Una invitació, dirigida als deixebles de Crist i a tota persona de bona voluntat, a seguir el camí de la justícia, la misericòrdia i la humilitat i a superar tota forma de discriminació. Aquest divendres Benet XVI s'ha referit a aquests textos de la setmana de pregària ecumènica.

L'enèrgica crida de Miquees a favor de la justícia i la pau se centra en els capítols 6,1-7,7. Miquees situa la justícia i la pau en la història de les relacions entre Déu i la humanitat per insistir en la necessitat d'una forta referència ètica. A l'igual d'altres profetes del temps de la monarquia a Israel, Miquees recorda al poble que Déu l'ha alliberat de l'esclavitud d'Egipte i mitjançant l'aliança l'ha cridat a viure en una societat edificada sobre la dignitat, l'equitat i la justícia.

Els textos de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians per a l'any 2013 han estat preparats per un grup mixt format pel Consell Pontifici per a la promoció de la unitat del cristians i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies, a la vista de l'esborrany preparat pel Moviment dels Estudiants Cristians de l'Índia, amb l'assessorament de la Federació Universitària Catòlica de tota l'Índia i el Consell Nacional de les Esglésies de l'Índia.

Les comunitats d’intocables a l’Índia han estat foragitades de les castes. Són el poble pitjor tractat pel sistema de castes, una rígida estratificació social basada sobre nocions de puresa i d’impuresa rituals. D’acord amb el sistema establert, hi ha castes més altes i castes més baixes. Les comunitats d’intocables són considerades les més impures i les més contaminants; per això hom les situà fora del sistema i les qualificà d’intocables, Dàlits. Els Dàlits són marginats socialment, subrepresentats políticament, explotats econòmicament i sotmesos culturalment. Ho són un 80% dels cristians de l’Índia.

A desgrat dels grans avenços aconseguits durant la passada centúria, les Es­glésies de l’Índia mantenen les divisions doctrinals heretades d’Europa i d’arreu. La divisió dels cristians de l’Índia, a l’interior de les seves Esglésies i entre elles, creix encara més a causa del sistema de castes. El sistema de castes, com també l’apartheid, el racisme i el nacionalisme, comporten reptes molt forts per a la unitat dels cristians a l’Índia i, doncs, per al testimoniatge moral i eclesial de l’Església com a cos únic de Crist. El problema de les castes, puix que divideix l’Església, és doctrinalment molt espinós. En aquest context la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians ens invita enguany a apro­fundir el text bíblic prou conegut de Mi 6,6-8 per focalitzar l’atenció d’aquesta manera sobre la pregunta, com a tema principal, “què espera el Senyor de nosal­tres?” L’experiència dels Dàlits és la cruïlla de la qual han emergit, per això, les reflexions bíbliques i teològiques.

Miquees fou un del dotze profetes menors de l’Antic Testament que profe­titzà a Judà aproximadament durant els anys 737-660 abans de Crist. Era origi­nari de Morèixet, al sud-oest de Jerusalem, i profetitzà durant els regnats de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà (Mi 1,1). Visqué en les mateixes condi­cions polítiques, econòmiques, morals i religioses que el seu contemporani Isaïes i, amb ell, fou testimoni de la destrucció de Samaria i de la invasió del Reialme del Sud pel rei d’Assíria, l’any 701 abans de Crist. El dolor amb el qual el profeta plora el destí del seu poble dóna el to del seu llibre. La seva indignació s’adreça als caps i sacer­dots (2,1-5), que han traït el poble.

El llibre de Miquees pertany a la tradició literària de la profecia. Al cor del seu missatge hi ha l’oracle del judici. El llibre està dividit en tres parts, que van de la jornada del judici en general (c. 1-3), a la proclamació de la salvació (c. 4-5) i tot seguit al judici en concret i a la celebració de la salvació (c. 6-7). En la primera part, Miquees critica durament els detectors del poder, tant civil com reli­giós, per­què n’abusen; roben als pobres: “arranquen la pell del meu po­ble”(3,2) i “vaticinen per diners”(3,11). En la segona part del llibre, Miquees exhorta el poble a pelegrinar vers “la muntanya del Senyor... ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes”(4,2). En la tercera part revela que el judici del Senyor crida també a la salvació; hem de tenir fe i espe­rança en el Senyor que “perdona les culpes i passa per alt les infide­litats”(7,18). Aquesta esperança s’orienta vers el Messies que serà “la pau”(5,4) i que vindrà de Betlem (5,1) per portar la salvació “d’un cap a l’altre de la terra”(5,3). Miquees invita finalment totes les nacions del món a unir-se a aquest pelegrinatge, per participar de la justícia i la pau que són la seva salva­ció.

El contingut del missatge ecumènic és particularment aclaridor i qüestionador per a tothom i, especialment, per a l'Església que fa camí en aquell país, on es manifesta una greu divisió entre les diferents comunitats cristianes, aguditzada pel sistema de castes, el racisme i el nacionalisme excloent.

Joan Pau II va assenyalar durant la visita que va fer a l'Índia l'any 2003 que «qualsevol semblança amb perjudici de casta en les relacions entre cristians és un contrasigne de l'autèntica solidaritat humana, una amenaça a l'espiritualitat genuïna i un obstacle seriós a la missió evangelitzadora de l'Església.»

Diumenge II de durant l'any

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 62,1-5

Per amor de Sió no vull callar,

no vull reposar per Jerusalem
fins que el benestar no hi esclati
com la llum,
fins que no s'abrandi el seu triomf
com una torxa.
Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran
la teva glòria.
Et donaran un nom nou
que el Senyor mateix designarà.
Seràs una corona magnífica
a les mans del Senyor,
una diadema reial
a les mans del teu Déu.
No et diran més «Abandonada»
ni anomenaran el teu país «Desolació».
A tu et diran «Me l'estimo»,
i a la teva terra, «Té marit»,
perquè el Senyor t'estimarà,
i tindrà marit la teva terra.
Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s'alegrarà de tenir-te,
com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.

SALM RESPONSORIAL 95

CANTEU A TOTS ELS POBLES ELS PRODIGIS DEL SENYOR.

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

 

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

 

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
doneu al Senyor la glòria del seu nom.

 

Adoreu el Senyor: s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra!
Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,4-11

Germans, els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.

ACLAMACIÓ

Déu, valent-se de l'Evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 2,1-12

En aquell temps es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

--No tenen vi.

Jesús li respon:

--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

--Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

Els diu Jesús:

--Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:

--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.