Numero 17, 27 d’abril de 2014

  Diumenge 27:................... Missa a les 10 h. a les 12 h. a les 13 h. i a les 20 h.

  Dilluns 28:......................... 17,30 h. Lectura i comentari llibre del Papa.

  Dimarts 29:....................... 17,30 h. Catequesi de 1er. Curs.

  Dimecres 30:.................... 17,30 h. Catequesi de 1er. i 2on. Curs.

  Dimecres 30:.................... 19,30 h. Missa.

  Divendres 02:................... 19 h. Confirmació.

  Divendres 02:................... 17 h. Apostolat de la Oració.

  Divendres 02:.................... 20 h. Eucaristia  pels difunts.

  Divendres 02:.................... 21 h. Celebració Penitencia dels que es confirmen.

  Dissabte 03:...................... 20 h.  Eucaristia.

  Diumenge 04:.................. Misses a les 10h. 12h. i a les 20 h.

CALENDARI D’ACTIVITATS

1.- La Confirmación, será el 3 de mayo a las 7 de la tarde a la parroquia del Pilar. Los adultos que quieran confirmarse que se apunten en los despachos parroquiales. Los días de preparación serán el 28, 29 y 30 de abril a las 20 hrs. En la parroquia del Pilar.

2.- El domingo próximo a las 17 hrs. Bautizos.

3.- Las Comuniones de los niños y niñas que se ha preparado se celebrarán el sábado 17 de mayo.

Ha muerto Mn. Antoni Maria Oriol Tataret.

No recuerdo bien, si fue el domingo 30 de Marzo o el 6 de abril, que Mn. Antoni vino a misa de 12, acompañado de Carme, su hermana, no estuvo en el presbiterio, no se veía con ánimo, humildemente sentado en un banco concelebró con todos los presentes, se acercó a comulgar y al finalizar la misa se acercó a la sacristía a despedirse: el lunes ingresaba para una operación del martes, debían ponerle un tubo para evacuar los líquidos que se le producían en el cerebro, el tubo desaguaría en el estómago. Me dijo, tranquilo, es una operación fácil, mejoraré y pronto estaré aquí otra vez.

        El lunes, antes de entrar en la clínica, asistió a misa, se confesó, pidió la unción de los enfermos y entró en el centro hospitalario. La operación, parece ser que fue bien; pero los médicos perforaron los intestinos, sin ser conscientes, se produjo una infección generalizada de la que no salió para esta vida. Después de muchos días entubado y en coma, el miércoles 23, día de San Jordi, entregó su espíritu al Señor.

        Mn. Antoni había nacido en Cuba en 1928, pronto sus padres se trasladaron a Cornellà, a nuestro barrio, muchos lo habréis conocido jugando por nuestras calles, tuvo otro hermano y dos hermanas, de las cuales sólo vive una, Carme, con quien vivía en una casa de la carretera.  En la parroquia de Sta. María celebró la Comunión, estudió en Roma y  se ordenó sacerdote en la diócesis de Vic, su obispo el Dr. Masnou le ordenó el 13 de abril de 1954, en la parroquia del Carmen de aquella Ciudad. Se doctoró en Filosofía en 1949 y en teología en 1953. Ambos estudios los realizó en la Universidad Gregoriana de Roma, obteniendo el doctorado, especializándose en Teología Moral.

        Desde 1970, hasta su jubilación, fue Profesor de teología de Moral Social en la Facultad de Teología de Catalunya.

        De Mn. Antoni, podemos destacar 4 facetas:

1.- Su humildad y sencillez, lo hemos comprobado, siempre acompañando, concelebrando, muy pocas veces presidiendo, la razón que daba era “me gusta aprender del Sr. Rector”; nunca criticó nada, ni en los momentos donde se hablaba de cuestiones no claras.

2.- Un hombre de una exquisita espiritualidad, venía antes de la hora de misa, se arrodillaba un rato ante el Santísimo y después sentado hacía oración, oración que se notaba en la predicación posterior que era analítica y cordial.

3.- Era un intelectual, uno de esos seres que se dan pocos entre nosotros, un gran trabajador y de memoria prodigiosa. Sabía hacer síntesis de todo lo que leía, lo clasificaba y te lo exponía a través de unas tesis que después desmenuzaba y clarificaba las ideas.

4.- Amaba a Catalunya, su tierra, su cultura y desde la Doctrina Social de la Iglesia que conocía como ninguno elaboró la tesis que favorecía Catalunya como Nació, defendió el derecho de las personas y de los pueblos. De acuerdo con la Doctrina Social defendió el derecho de Catalunya a ser lo que sus ciudadanos decidamos que sea.

En estos momentos de tristeza y dolor pero sin olvidar que estamos en Pascua y que Jesús promete a sus seguidores que “si creen en él aunque mueran, vivirán porque él nos resucitará”, nos unimos al dolor y esperanza de la familia, especialmente de su hermana Carme y oramos, junto a ella, para que el Señor Jesús lleve a la gloria del Padre a este sacerdote, estudioso y pastor. Que Mn. Antoni, por la misericordia de Dios. Descanse en paz.

Diumenge II de pasqua

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PERE 1,3-9

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

SALM RESPONSORIAL 117

ENALTIU EL SENYOR: QUE N'ÉS DE BO, PERDURA ETERNAMENT EL SEU AMOR.

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.

LECTURA SEGONA

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS 2,42-47

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.

Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.

Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN 20,19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.