sábado, 28 de enero de 2012

Numero 05, 29 de gener de 2012.



.

.

CALENDARI D’ACTIVITATS



   Diumenge 29:       Missa a les 10 h, a les 12 h, a les 13 h i a les 20 h

  Dilluns 30:..... 19 h. Formació Bíblica.

  Dimarts.......... 31: 17,30 Catequesi de 1er. curs.

  Dimecres 01:. 17,30 Catequesi 1er.

  Dimecres 01:. 18 h. Sant Rosari

  Dimecres 01:. 19,30 h Eucaristia

  Dijous 02:...... 17 h. Pregària a la cripta  

  Dijous 02:...... 19 h Formació a St. Ildefons

  Divendres 03: 17,30 h Confirmació

  Divendres 03: 19 Adoració al Santíssim

  Divendres 03: 20 h Eucaristia pels difunts

  Dissabte 04:.. 19 h. Celebració de la Penitencia

  Dissabte 04:.. 20 h Missa i Benedicció de candeles.

  Diumenge 05:     Misses a les 10 h, 12 h. i a les 20 h.

.

.

  

Notícies.

.

Notícies



     1.- Cambio de vara: este domingo, en la misa de 1, la Hermandad del Rocío procederá al cambio de Vara de Presidente y Junta de gobierno y hermana Mayor.



     2.- Continuan las charlas sobre los sacramentos de la Iniciación:




02.02.12
Dijous


El sagramento del
BAUTISMO

Joan Masnou



Lloc de les xerrades: St. Ildefons Horari: de 19 a 21 hores.



3.- El viernes, el apostolado de la oración celebra su encuentro mensual entorno a Jesús sacramentado a las 7 de la tarde.



4.-  A la Passió d’Esparreguera:  El 11 de marzo, reservad fecha y se avisará del precio. Apuntaremos en el Despacho parroquial.



5.- Felicitats a la parròquia de Sant Ildefons que avui celebra la festivitat del seu patró.



6.- Reunión parroquial:  el próximo sábado día 11 de febrero a las 5 de la tarde. Os ruego que hagáis un espacio en vuestra agenda. Es importante.

.

.

Jesús empieza la formación de los discípulos.

.

.

Jesús empieza la formación de los discípulos



       El domingo pasado escuchábamos a Jesús, que a la vez que llamaba a sus cuatro primeros discípulos, les decía: “Venid conmigo y os haré pescadores de hombres”.

       En ese trabajo de transformación de los discípulos para hacerlos convirtiéndolos hacia lo nuevo, empieza enseñándoles  la lucha y libración del mal de las personas. El evangelista nos presenta “La curación de un hombre poseído por un espíritu maligno” (Mc 1,21.28). Es, éste, el primer milagro d Jesús que relata Marcos. Para Marcos, la expulsión de los demonios es uno de los signos privilegiados de la obra de Jesús. Es el evangelista que describe más curaciones de los espíritus malignos (6 en total).

       La posesión es signo del mundo presente, poseído por el egoísmo, el orgullo, el dinero,... todo ello contrario a Dios y el bien del hombre. Es tan fuerte la posesión, está tan lapada a la vida del hombre que experimenta la impotencia de liberarse. Nosotros utilizamos muchas veces la palabra adicto, para expresar ese sometimiento.

       La expulsión del Espíritu destructivo del hombre, el demonio, manifiesta el poder del Espíritu de Dios, que pude con él: el espíritu de amor, de perdón y de paz, que libera el corazón del hombre.

       El acento propio de esta curación es que el poseído interpela a Jesús: “¿Qué quieres de nosotros, Jesús de Nazaret? ¿Has venido a acabar con nosotros? Ya sabemos quién eres: El Santo de Dios. Es el reconocimiento de la verdad del mensaje de Jesús, pero hecho desde la queja y la protesta porque viene a cambiar la situación; ésta se reconoce como mala pero es aceptada como normal y que es preferible a cambiar, el cambio lleva riesgo y compromiso.  Jesús viene no a juzgar y condenar, sino a liberar arrancando del corazón de la persona el mal que le imposibilita la buena relación con los demás. Ese cambio se produce a través de la confianza en El.

       Los discípulos han de aprender que eso conduce a la nueva vida, aunque, también es cierto, que el cambio es difícil y doloroso, incluso puede parecer que no se puede soportar “el espíritu maligno lo retorció, y dando un grito muy fuerte, salió de él” , pero el espíritu de Jesús conduce a la persona, que se deja, a la vida, la libertad y la paz. Recupera para él la dignidad.

       El evangelista nos manifiesta la primera reacción de la gente, están sorprendidos. La acción de Jesús provoca un interrogante ¿Quién es este?

      

¿Por qué a nuestros hijos, vecinos,... nuestros dichos y hechos no provocan ninguna sorpresa? ¿Quizás porque en nuestra vida hay poco evangelio y mucho espíritu maligno?

.

.

Estadistiques 2011.

.

Estadístiques sacramentals

Cornellà—2011          

Parròquia----- Baptismes-  Casaments-- 1ª Comunió

St. Ildefons ----- 41--------- /--------------- 46

St. Jaume-------- 18--------- /--------------- 12

Barri Riera-------- /---------- /--------------- 18

St. Miquel-------- 23--------- 1--------------- 28

Sta. Maria------ 180------- 29-------------- 135

Verge del Carme-- 9---------- /--------------- 35

Verge del Pilar-- 50--------- 1--------------- 54

TOTAL-------- 319------- 31-------------- 328

Confirmacions: 13

.

El camino abierto por Jesús.

.


.

El teólogo vasco presentó en San Sebastián sus comentarios al Evangelio de Marcos

José Antonio Pagola: «En los Evangelios no se aprende doctrina, sino una forma de estar en el mundo»

"Jesús atrae pero es peligroso porque es muy radical"

Redacción, 26 de enero de 2012 a las 09:57

  •  

Sobre los vetos a su obra: "No se puede hablar de Jesús con cierta fuerza y frescura y quedar impune"

«Hay que descubrir el camino abierto por Jesús y ser sus seguidores». Lo dice José Antonio Pagola, teólogo y exvicario general de la diócesis de San Sebastián, que ayer presentó en la Fnac de Donostia 'El camino abierto por Jesús: Marcos' (Ed. Desclée de Brouwer). Él lo nota en carne propia y en forma de polémica. A pesar de los numerosos obstáculos por parte de la jerarquía eclesiástica, su obra 'Jesús: aproximación histórica' (PPC) se ha convertido en un best seller que se publica estos días en croata, francés y ruso. «Las cifras de venta no me interesan», dice. Lo entrevista Cristina Turrau en Diario Vasco.

- Lo suyo con las librerías y con los lectores está resultando una relación de amor.

- El libro que se presenta es la segunda parte de un proyecto editorial que lleva por título general 'El camino abierto por Jesús' y va a estar compuesto por cuatro pequeños volúmenes. Cada uno de ellos está dedicado a uno de los evangelistas. Hace un año salió el libro de Mateo. Antes de Navidad ha aparecido el de Marcos. Para Semana Santa se publicará el de Lucas. Y en otoño saldrá el de Juan, además de un estuche con los cuatro libros.

- Ambicioso proyecto el suyo...

- Estos libros nacen por mi deseo de acercar a los hombres y mujeres de hoy el camino abierto por Jesús. Y eso del camino tiene mucha importancia.

- A saber...


- Los primeros seguidores de Jesús no se sentían miembros de una nueva religión. No se sienten miembros de una institución, sino hombres y mujeres que han descubierto un nuevo camino para vivir. En la carta a los hebreos, un escrito que circula hacia el año 60 y que se recoge en el Nuevo Testamento, se habla de un camino nuevo y vivo, inaugurado por Jesús, que hay que recorrer con los ojos fijos en él.

- Es lo que usted viene proponiendo.


- Veo la necesidad de que en la Iglesia se dé una transformación para los hombres y mujeres de hoy. No basta sentirse adepto a una religión llamada cristiana, sino que hay que descubrir el camino abierto por Jesús y ser sus seguidores. Hoy muchos vivimos dentro de la Iglesia y nos sentimos cristianos sin haber tomado la decisión de ser discípulos. Hacemos el recorrido sin estar guiados por sus actitudes fundamentales y por su estilo de vida. Jesús puede ser hoy una figura humanizadora, que enseña a vivir tanto a gente que se siente cristiana, como a quien no se sienta así. Y ocurre en un momento de crisis, no solo religiosa. Vivimos una 'omnicrisis' y parece que en algo no estamos acertando.

- Aunque ha habido problemas, no faltarán editores para sus libros...


- Este segundo ha salido en Desclée de Brower por problemas, pero la colección saldrá en PPC. Desde que dejé la responsabilidad como vicario general de la diócesis he hecho todo un proyecto.

- ¿Sí?


- Lo primero que hice fue dedicar 8 ó 9 años a investigar mejor la figura de Jesús. En realidad ha sido el tema de toda mi vida. En 'Jesús: aproximación histórica' he comunicado y ofrecido lo que hoy se puede decir de manera razonable y fiable de la trayectoria humana e histórica de Jesús.

- Han llegado más libros.


- Con mi segundo proyecto trato de presentar de manera sencilla y con un lenguaje accesible y cercano pero que 'toque' a las personas, el estilo de vida de Jesús. Cuando uno se acerca a los Evangelios no se aprende doctrina, se descubre una manera de habitar el mundo y de interpretar la vida y la historia de gran fuerza humanizadora.

- El mensaje de Jesús es de plena actualidad, sostiene.


- Me doy cuenta de que la gente, en esta sociedad que parece superficial, siente la necesidad de vivir de una manera diferente, sin saber exactamente cómo. Se busca una vida más digna, sana y dichosa, algo que no es fácil. Y lo que trato de demostrar es que Jesús ofrece un horizonte más humano y una esperanza. Así lo percibieron los primeros cristianos.

- Con sus libros, ¿busca ser un mediador?


- Trabajo con distintos grupos, hablo con gente y observo que no se busca más técnica, ni más ciencia, ni tampoco más doctrina religiosa. Se busca algo pero no se sabe cómo formular esas cuestiones que se llevan dentro.

- ¿Cuáles son las diferencias entre los cuatro evangelios?


- Los Evangelios son cuatro pequeños escritos. El primero es el de Marcos, que aparece en torno al año 70, probablemente después de la destrucción de Jerusalén. Luego vienen los de Mateo y Lucas, entre los años 70 a 90. Y por último, ya pasado el año 100, aparece el de Juan. Pero se puede decir que los autores no son apóstoles. La elaboración de los textos es muy compleja. Analizo la vida de Jesús a partir de cuatro relatos que nacieron de su recuerdo. Y cada uno de ellos tiene su propia manera de resaltar, subrayar y ordenar esos recuerdos.

- Denos la pincelada del experto: Marcos.


- Es el Evangelio más breve. Se puede leer en una hora. Ha ocupado un lugar muy discreto a lo largo de la historia. Y sin embargo hay un interés creciente en él, porque nos ofrece la figura de Jesús con más frescura. Se remonta a tradiciones antiguas y Mateo y Lucas lo han utilizado para sus evangelios.

- Mateo.


- Es el evangelio más largo y sigue en buena parte a Marcos, pero sobre todo se caracteriza por sus grandes discursos. Es el del sermón de la montaña, las bienaventuranzas o las parábolas de Jesús, inolvidables. Es el más rabínico, probablemente obra de un judio que se ha hecho cristiano.

- Lucas.


- Lo recomiendo a quien quiera leer un evangelio entero y seguido para hacerse una idea de cómo fue recordado Jesús. Tiene el evangelio de la infancia, muy poético. Y es donde se destaca la bondad de Dios, su compasión y misericordia, por ejemplo, en la parábola del hijo pródigo.

- Juan.


- Es un evangelio más complejo, con una cristología muy elaborada. Es más teológico que los demás.

- ¿Por qué asusta el lado humano de Jesús?


- Jesús atrae pero es peligroso porque es muy radical. Si profundizas en la idea de que los últimos serán los primeros o en que no puedes servir a Dios o al dinero, la vida cambia. Jesús es muy seductor, pero arriesgado. Como ha dicho algún agnóstico, es difícil decir que no tiene razón.

- ¿Cómo lleva los vetos a su obra por parte de la jerarquía ?


- Van unidos al mensaje. Le pasó a él y les ocurre a sus seguidores. No se puede hablar de Jesús con cierta fuerza y frescura y quedar impune.

.

.


Curador.

.

.

CURADOR



         Según Marcos, la primera actuación pública de Jesús fue la curación de un hombre poseído por un espíritu maligno en la sinagoga de Cafarnaún. Es una escena sobrecogedora, narrada para que, desde el comienzo, los lectores descubran la fuerza curadora y liberadora de Jesús.

        Es sábado y el pueblo se encuentra reunido en la sinagoga para escuchar el comentario de la Ley explicado por los escribas. Por primera vez Jesús va a proclamar la Buena Noticia de Dios precisamente en el lugar donde se enseña oficialmente al pueblo las tradiciones religiosas de Israel.

        La gente queda sorprendida al escucharle. Tienen la impresión de que hasta ahora han estado escuchando noticias viejas, dichas sin autoridad. Jesús es diferente. No repite lo que ha oído a otros. Habla con autoridad. Anuncia con libertad y sin miedos a un Dios Bueno.

        De pronto un hombre «se pone a gritar: ¿Has venido a acabar con nosotros?». Al escuchar el mensaje de Jesús, se ha sentido amenazado. Su mundo religioso se le derrumba. Se nos dice que está poseído por un «espíritu inmundo», hostil a Dios. ¿Qué fuerzas extrañas le impiden seguir escuchando a Jesús? ¿Qué experiencias dañosas y perversas le bloquean el camino hacia el Dios Bueno que él anuncia?

        Jesús no se acobarda. Ve al pobre hombre oprimido por el mal, y grita: «Cállate y sal de él». Ordena que se callen esas voces malignas que no le dejan encontrarse con Dios ni consigo mismo. Que recupere el silencio que sana lo más profundo del ser humano.

        El narrador describe la curación de manera dramática. En un último esfuerzo por destruirlo, el espíritu «lo retorció y, dando un grito muy fuerte, salió». Jesús ha logrado liberar al hombre de su violencia interior. Ha puesto fin a las tinieblas y al miedo a Dios. En adelante podrá escuchar la Buena Noticia de Jesús.

        No pocas personas viven en su interior de imágenes falsas de Dios que les hacen vivir sin dignidad y sin verdad. Lo sienten, no como una presencia amistosa que invita a vivir de manera creativa, sino como una sombra amenazadora que controla su existencia. Jesús siempre empieza a curar liberando de un Dios opresor.

        Sus palabras despiertan la confianza y hacen desaparecer los miedos. Sus parábolas atraen hacia el amor a Dios, no hacia el sometimiento ciego a la ley. Su presencia hace crecer la libertad, no las servidumbres; suscita el amor a la vida, no el resentimiento. Jesús cura porque enseña a vivir sólo de la bondad, el perdón y el amor que no excluye a nadie. Sana porque libera del poder de las cosas, del autoengaño y de la egolatría.

José Antonio Pagola



Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS

29 de enero de 2012
4 Tiempo ordinario (B)
Marcos 1, 21-28.
.



L'evangeli de la setmana, 30 de gener - 05 de gener.

.

.

30 dilluns.

Santa Martina, vg. i mr.; sant Adelelm (Lesmes), bisbe de Burgos (benedictí, s. XI); santa Jacinta de Mariscotti, vg. terciària franciscana; sant Mucià-Maria Wiaux, rel. La Salle.

31 dimarts.

Sant Joan Bosco (1815-1888), prev. de Torí, fund. congregacions salesianes (SDB), patró del cinema; santa Marcel·la, viuda. Aniversari de l’ordenació episcopal (1971) del bisbe Martí i Alanis, d’Urgell.

1 dimecres.

Sant Cecili, bisbe de Granada i mr.; sant Brígida d’Escòcia, vg.; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten, rel. paüles.

2 dijous.

Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera (pel ritu de la llum). Mare de Déu patrona dels cerers i dels electricistes; altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelaria (Tenerife), Ajuda (Barcelona), Calle (Palència)...; sant Corneli, bisbe.

3 divendres.

Sant Blai, bisbe de Sebaste (Armènia) i mr. (s. IV), invocat pel mal de coll; sant Anscari (Òscar), bisbe d’Hamburg (+865), originari de les Gàl·lies i evangelitzador d’Escandinàvia. Santa Claudina Thévenet , vg. fund. rel. Jesús-Maria (RJM); sant Francesc Blanco i companys, mrs. al Japó; beat Esteve Bellesini, prev. agustinià; beat Joaquim de Siena, rel. servita.

4 dissabte.

Sant Andreu Corsini (+1373), bisbe (carmelità); sant Joan de Brito, prev., i beats Rodolf Acquaviva, prev., i companys, Francesc Pacheco, Carles Spínola, preveres, i companys, Jaume Berthieu, prev., i Lleó-Ignasi Magin, prev., i companys, jesuïtes, mrs.; sant Gilbert (1083-1189), monjo anglès i fund.; santa Joana de Valois (+1505), princesa francesa i fund.; santa Caterina de Ricci, vg. dominicana; sant Josep de Leonessa, prev. caputxí.

5 diumenge.

Santa Àgata o Àgueda, vg. i mr. siciliana (s. III), patrona de les dones d’Aragó. Santa Calamanda, vg. i mr., patrona de Calaf.

.

.




L'evangeli de la setmana, 30 de gener - 05 de febrer.

.

.

Dilluns, 30 de gener '12

Marc  5,1-20



En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles van arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'ell i li digué cridant amb veu forta:

--Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!

És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!»

Jesús li pregunta:

--Com et dius?

Ell li respon:

--Em dic "Legió", perquè som molts.

I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d'aquell territori.

Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:

--Envia'ns als porcs, que hi entrarem.

Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua.

Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:

--Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu.

Aquell home se n'anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès.



Dimarts, 31 de gener '12

Marc 5,21-43



En aquell temps,  Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

--La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.

Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu.

Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà per preguntar a la gent:

--Qui m'ha tocat la roba?

Els seus deixebles li contestaren:

--¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?

Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué:

--Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

--La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?

Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:

--No tinguis por; tingues només fe.

I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els diu:

--Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.

Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l'agafa per la mà i li diu:

-- Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca't.»

A l'instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.



Dimecres, 01 de febrer '12

Marc 6,1-6



En aquell temps, Jesús se'n va anar a Natzaret, el seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:

--D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?

I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:

--Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.

I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe.

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.



Dijous,02 de febrer '12

Lluc 2,22-40



Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:

--Ara, Senyor,

deixa que el teu servent

se'n vagi en pau,

com li havies promès.

Els meus ulls han vist el Salvador,

que preparaves per presentar-lo

a tots els pobles:

llum que es reveli a les nacions,

glòria d'Israel, el teu poble.

El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:

--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Creixença de Jesús

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.



Divendres, 03 de febre '12

Marc 6,14-29



En aquell temps, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:

--És Joan Baptista que ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder d'obrar miracles.

D'altres deien:

--És Elies.

I d'altres:

--És un profeta, semblant als antics profetes.

Herodes, sentint tot això, deia:

--És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.

En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. Joan deia a Herodes:

--No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà.

Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.

L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:

--Demana'm el que vulguis i t'ho donaré.

I li féu aquest jurament:

--Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.

La noia va sortir i preguntà a la seva mare:

--Què haig de demanar?

Ella li respongué:

--El cap de Joan Baptista.

La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà:

--Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.

El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.

Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.



Dissabte,04 de febrer '12

Marc 6,30-34



En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu:

--Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.

Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.

Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.



Diumenge, 05 de febrer '12

Marc 1,29,39



En aquell temps, Jesús sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.

Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:

--Tothom et busca.

Ell els diu:

--Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.

I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

.

..