Diada de l’Església Diocesana
(Jordi Llisterri –CR). Austeritat. Aquesta és la política
econòmica de l’arquebisbat de Barcelona segons ha explicat el delegat
d’economia, Antoni Matabosch. Aquest dijous ha presentat les dades de
l’arquebisbat de Barcelona en una roda de premsa coincidint amb la Jornada de
Germanor que se celebra aquest diumenge i que cada any és una crida
a ajudar al sosteniment econòmic de l’Església.
Les dades econòmiques de l’arquebisbat són semblants a
les de l’any passat i com els darrers set anys aconsegueixen
equilibrar els ingressos i les despeses: 15,6 milions d’euros. Però Antoni
Matabosch ha remarcat que “no podem fer despeses extraordinàries” i com
exemple ha explicat que “fa dos any que el sou dels capellans està congelat”.
Actualment, un capellà a dedicació completa cobra 923 euros al mes en dotze pagues.
L’austeritat també se centra en no fer parròquies noves que altres
anys s’havien finançat amb permutes immobiliàries. També s’intenta treure
rendiment a una seixantena d’immobles no parroquials, tot i que alguns estan
cedits a entitats socials, amb lloguers reduïts o necessiten inversions per
poder-los fer rentables. Alhora, els temples i locals de les 208 parròquies de
l’arquebisbat “si que costa diners mantenir-los”.
Matabosch ha afegit que el patrimoni històric també “costa molts
diners”. Actualment, estan en marxa obres de rehabilitació a Sant Just i
Pastor, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puel·les, La Mercè, Sant Pau del
Camp i Santa Maria de Mataró. Alhora, en la Catedral la rehabilitació dels
darrers anys ha costat onze milions d’euros. Tot i que la rehabilitació
d’aquest patrimoni històric compta amb subvencions públiques, l’arquebisbat
també hi ha d’afegir diners. Alguns d'aquest temples històrics s'estàn
implantant cobrar entrada als turistes fora dels horaris de culte per
aconseguir nous recursos per al manteniment dels edificis.
L’arquebisbat també ha notat una baixada en els ingressos provinents
de les parròquies de barris més populars, però diuen que han estat compensats
per altres parròquies que aporten més a l'economia diocesana.
En la roda de premsa i en el material
promocional de la col·lecta de Germanor també es destaca l’activitat
social que porten a terme les parròquies i com s’ha multiplicat arran de la
crisi. Per exemple, l’any passat les parròquies de l'arquebisbat de Barcelona
van lliurar aliments i roba a 195.723 persones.
En aquest sentit, el cardenal Lluís Martínez Sistach s’interroga en la
carta dominical d’aquest diumenge: “què seria de les nostres ciutats i
pobles sense el treball dels cristians de les parròquies, dels religiosos i
religioses i d’altres institucions eclesials? I això en el camp de
l’espiritualitat, de l’atenció als malalts i als ancians, als pobres i
marginats, en el camp de l’ensenyament i de la cultura, etcètera. Serien unes
ciutats i uns pobles molt més pobres i mancats de molts serveis que presta
l’Església”. Per això, conclou que “l’Església catòlica contribueix
eficaçment a crear una societat millor”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario