.
.
.
http://amic-claretianas.blogspot.com/2011/07/sopar-solidari.html .
.
.
.
sábado, 30 de julio de 2011
Vicenç Badenes i Teixidor.
.
.
.
.
.
.
..
Amic Vicenç, és la teva cordialitat i el respecte als altres, que també comparteix la teva família, qui em possibilita dir aquests mots en aquest acte de comiat de la teva presència física entre nosaltres. Ja saps que compartíem amb el teu pare i la mare l’esperança de la resurrecció, per això em dirigeixo a tu em present. Crec que estàs viu i en aquest acte d’homenatge vull compartir amb tu algunes coses com en aquelles converses que sovint teníem, l’última el dilluns, em parlaves de la necessitat d’unes vacances, et senties cansat i necessitaves les vacances que començaves avui i t’interessaves per mi, la meva situació de salut i de la mare.
La teva marxa ha ocasionat un fort impacte al barri, des del noi que despatxa els diaris, al barber, la gent de la farmàcia, els que seuen a les places, als coneguts, a la gent de la parròquia, ... tots parlen de tu i han sigut interpel·lats i per a tots has sigut “un home bo”. Has pujat el llistó d’amistat i servei que tenia reconeguda Can Badenes. Has captat de la mare, la nostra estimada Lola, el servei, la solidaritat, l’amistat, la capacitat d’acollida i de respecte per l’altre i del pare, en Pepito, el silenci, el no dir o fer res que molesti a l’altre, el treure ferro als problemes, el patiment interior. Ho has captat be, t’has expressat com un fill de can Badenes-Teixidó, del col·legi i de la parròquia Sant Miquel tens un record agraït, tot i que durant anys, mentre els teus companys d’escola dormien, a tu t’obligaven a llevar-te per tocar la campana anunciant la primera missa, et vares atipar, ets un fill del barri, el barri que estimes, el Padró.
El procés vital t’ha anat conduint vers la informàtica no has volgut que fos sol al servei dels poderosos i els capacitats, sinó que desitjaves que Citilab estigués obert al servei de tots, també de la gent gran i dels joves. Els joves de la Fundació el Llindar estan encantats de l’acollida i del servei.
Res Vicenç, que ens resta molt per fer, com a tu “els dies no ens rendeixen”. Desconec si al cel han arribat les noves tecnologies, però no pateixo perquè tu les implantaràs; sí, et demano una cosa: ja que en aquesta terra t’has fet un expert ajuda’ls a programar i feu entre tots un programa que ens ajudi a acabar amb la injustícia i a recuperar els ideals i valors a la política que, constataves, havia perdut.
Gràcies Vicenç per dur la Teresa al barri, l’Escola Industrial va donar per a molt, també per l’amor, pel gran amor que us teniu. Per la Teresa és la segona vegada que pateix aquest cop tan dur, el primer va ser amb la seva mare, la humil, senzilla, servicial i amable senyora Manuela. Però és una dona forta. Gràcies, també pels teus fills, la Júlia i l’Oriol segur que mantindran alt l’estendard dels Badenes-Teixidor. Siguis feliç.
.
.
.
miércoles, 27 de julio de 2011
Número 30 de 31 de juliol de 2011.
.
.
CALENDARI D’ACTIVITATS
Diumenge 31: Missa a les 10 h, i a les 20 h
Dissabte 06: 20 h Eucaristia.
Diumenge 07: Misses a les 10 h i a les 20 h.
.
.
.
Notícies.
.
.
.
Notícies
1.- Esta semana, se han ingresado 48 € para obras en los cajones del templo. Gracias. Confiamos en vuestra generosidad. Se pueden hacer aportaciones o donativos a través de la cuenta parroquial en La Caixa, cuyo número es 2100-0457-95-0200003364, a nombre de la Parroquia de Sant Miquel e indicando Para las obras, también se pueden dejar en las cajas del templo. Muchas gracias. Si dais vuestro nombre, apellidos y DNI os puede desgravar un porcentaje de la renta.
2.- Horarios de verano:
- Todos los sábados a las 20 h
- Todos los domingos a las 10 y a las 20 h.
- El 15 de agosto, sólo misa a las 10 de la mañana.
Teléfonos de contacto: 93 376 76 90 // 93 474 44 91 // 619 42 72 60
.
.
.
Dadles vosotros de comer.
.
.
.
Cuando se produce hambruna en un territorio es porque aquellas personas que la padecen llevan mucho tiempo sin comer. Esto es lo que está pasando en el llamado cuerno de África: Somalia, Etiopia,Yibuti, Eritrea. Es una zona de gran inestabilidad política, económica y social, con continuas guerras tribales. Se trata de una región que reviste particular interés para las potencias europeas y los EE.UU. por su localización estratégica, ruta obligada de los barcos petrolíferos y de mercancías. Lo que interesa es el transporte marítimo, el territorio que no tiene riqueza subterránea y sus habitantes no interesan.
Las llanuras de Somalia y de Yibuti padecen una aridez extrema y sequías frecuentes, hace dos años que no llueve. Esto se debe a que los vientos de los monzones tropicales que aportan lluvias estacionales al Sahel y a Sudán soplan desde el Oeste, de manera que cuando llegan a Yibuti y Somalia ya han perdido la mayor parte de su humedad. El llamado Cuerno de África cubre aproximadamente 2.000.000 km² y está habitada por cerca de 100 millones de personas y su actividad es fundamentalmente agrícola, pero si no llueve, no hay cosechas y si no hay cosechas no se come. Es una población joven, con muchos niños pequeños mal alimentados y con falta de alimentos que mueren en alto número cada día. Somalia no tiene gobierno, ni estructuras administrativa, está en manos de piratas y Alkaeda. La ONU, la FAO y las grandes potencias conocen la situación de hambruna pero no hacen nada para eliminarla. Sólo interesan que por el mar Rojo pasen los barcos de transporte de petróleo y para ello se han enviado flotas de diversos países, entre ellos España, pero el territorio y la población no interesan.
En el fragmento del evangelio de hoy, los discípulos son conscientes que aquella gente que sigue a Jesús está hambrienta y así lo comunican. La respuesta de Jesús es clara y concisa: “dadles vosotros de comer”. No huyáis de vuestra responsabilidad, implicaros y aportar todo lo que podáis.
Las cosas se complican porque una hambruna no se combate con alimentos, las hambrunas se combaten con hospitales y centros médicos que vayan posibilitando que los estómagos cerrados vayan aceptando líquidos cada poco tiempo para pasar, cuando sea posible a sólidos. En esta situación sí que podemos poner nuestros cinco panes y dos peces; mientras tanto son los organismos internacionales, la FAO que tiene ese cometido, los que han de actuar. Somos capaces de invadir territorios con gastos de miles de millones en armamento y soldados, fundamentalmente porque en el subsuelo hay petróleo y abandonamos a su suerte unos seres humanos indefensos que se mueren de hambre y viven apiñados en campos de refugiados porque su misma gente los mata. Hechos como estos remarcan la mentira del porqué la invasión de Irak y Afganistán. No interesa la población interesa sus riquezas y la seguridad que proporcionan.
Son momentos de gran solidaridad, entre nosotros y con los hermanos del mundo, escuchemos a Jesús. ¡Seamos creyentes!
.
.
.
Santoral 01 - 07 de juliol.
.
.
.
.
.
1 dilluns
Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe de Goti i doctor de l'Església, fund. redemptoristes (CSSR, 1732), patró dels confessors i moralistes. Sant Feliu (Fèlix), mr. a Girona (s. IV), d'origen africà. Santes Fe, Esperança i Caritat, vgs. i mrs.
2 dimarts
Sant Eusebi de Vercel·li (+371), bisbe, d'origen sard; sant Pere-Julià Eymard (1811-1868), prev. marianista, de La Mure, fund. associacions eucarístiques. Aniversari de l'aparició o descendiment de la Mare de Déu de la Mercè (1418). Mare de Déu dels Àngels o de la Porciúncula; santa Teodora i els seus 3 fills, mrs.; sant Esteve I, papa (254-257) i mr.
3 dimecres
Sant Gustau, bisbe; santa Lídia, de Tiatira, deixebla de Pau a Filips (s. I); beata Joana d'Aza, mare de Domènec de Guzman; santa Cira, vg.
4 dijous
Sant Joan-Maria Vianney (1786-1849), prev., rector d'Ars (bisbat de Belley), patró dels rectors de parròquia. Santa Perpètua, mare de família romana mr.
5 divendres
Dedicació de la basílica romana de Santa Maria Major (s. V). Mare de Déu de les Neus, i altres advocacions: Àfrica, Blanca, Eivissa, Remei...; sant Osvald, rei anglès; santa Afra, mr.
6 dissabte
Sant Just i sant Pastor, noiets germans mrs. d'Alcalà d'Henares; sant Hormisdes, papa (514-523).
7 diumenge
Sant Sixt II, papa (grec, 257-258), i els seus 4 diaques, mrs.; sant Gaietà (Cayetano; Vicenza 1480-Nàpols 1547), prev., fund. teatins (CR, 1524). Sant Albert Tràpani o de Sicília, prev. carmelità.
.
.
L'evangeli de la setmana.
.
.
.
Dilluns, 1 d’agost ‘11
Mateo 14,22-36
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:
--És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
Però de seguida Jesús els digué:
--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
Pere li contestà:
--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.
Jesús li digué:
--Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:
--Senyor, salva'm!
A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
--Home de poca fe! Per què has dubtat?
Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:
--Realment ets Fill de Déu.
Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. La gent d'aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.
Dimarts, 2 d’agost ‘11
Mateo 15,1-2.10-14
En aquells dies, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
--Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?
Llavors cridà la gent i els digué:
--Escolteu i enteneu-ho bé: El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
Després els deixebles anaren a dir a Jesús:
--¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit?
Ell els respongué:
--Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
Dimecres, 3 d’agost ‘11
Mateo 15,21-28
En aquells dies, Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
Jesús els digué:
--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
--Senyor, ajuda'm!
Jesús contestà:
--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
Ella digué:
--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
Llavors Jesús li respongué:
--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
Dijous, 4 d’agost ‘11
Mateo 16,13-23
En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
Però Jesús es girà i digué a Pere:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Divendres, 05 d’agost ‘11
Mateo 16,24-28
En aquells temps, Jesús digué als seus deixebles:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.
Dissabte, 06 d’agost ‘11
Mateo 17,1-9
En aquell temps, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
--Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
Diumenge, 07 d’agost ‘11
Mateo 14,22-33
Quan la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:
--És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
Però de seguida Jesús els digué:
--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
Pere li contestà:
--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.
Jesús li digué:
--Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:
--Senyor, salva'm!
A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
--Home de poca fe! Per què has dubtat?
Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:
--Realment ets Fill de Déu.
.
.
.
Necesidades de la gente.
.
.
.
. .
.
.
NECESIDADES DE LA GENTE
Mateo introduce su relato diciendo que Jesús, al ver el gentío que lo ha seguido por tierra desde sus pueblos hasta aquel lugar solitario, «se conmovió hasta las entrañas». No es un detalle pintoresco del narrador. La compasión hacia esa gente donde hay muchas mujeres y niños, es lo que va a inspirar toda la actuación de Jesús.
De hecho, Jesús no se dedica a predicarles su mensaje. Nada se dice de su enseñanza. Jesús está pendiente de sus necesidades. El evangelista solo habla de sus gestos de bondad y cercanía. Lo único que hace en aquel lugar desértico es «curar» a los enfermos y «dar de comer» a la gente.
El momento es difícil. Se encuentran en un lugar despoblado donde no hay comida ni alojamiento. Es muy tarde y la noche está cerca. El diálogo entre los discípulos y Jesús nos va revelar la actitud del Profeta de la compasión: sus seguidores no han de desentenderse de los problemas materiales de la gente.
Los discípulos le hacen una sugerencia llena de realismo: «Despide a la multitud», que se vayan a las aldeas y se compren de comer. Jesús reacciona de manera inesperada. No quiere que se vayan en esas condiciones, sino que se queden junto a él. Esa pobre gente es la que más le necesita. Entonces les ordena lo imposible: «Dadles vosotros de comer».
De nuevo los discípulos le hacen una llamada al realismo: «No tenemos más que cinco panes y dos peces». No es posible alimentar con tan poco el hambre de tantos. Pero Jesús no los puede abandonar. Sus discípulos han de aprender a ser más sensibles a los sufrimientos de la gente. Por eso, les pide que le traigan lo poco que tienen.
Al final, es Jesús quien los alimenta a todos y son sus discípulos los que dan de comer a la gente. En manos de Jesús lo poco se convierte en mucho. Aquella aportación tan pequeña e insuficiente adquiere con Jesús una fecundidad sorprendente.
No hemos de olvidar los cristianos que la compasión de Jesús ha de estar siempre en el centro de su Iglesia como principio inspirador de todo lo que hacemos. Nos alejamos de Jesús siempre que reducimos la fe a un falso espiritualismo que nos lleva a desentendernos de los problemas materiales de las personas.
En nuestras comunidades cristianas son hoy más necesarios los gestos de solidaridad que las palabras hermosas. Hemos de descubrir también nosotros que con poco se puede hacer mucho. Jesús puede multiplicar nuestros pequeños gestos solidarios y darles una eficacia grande. Lo importante es no desentendernos de nadie que necesite acogida y ayuda.
José Antonio Pagola
| | 31 de julio de 2011 18 Tiempo ordinario (A) Mateo 14,13-21 |
Diumenge XIII de durant l'any.
.
.
.
.
.
LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES, 55,1-3
Això diu el Senyor:
«Oh, tots els assedegats,
veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners!
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res!
Per què gasteu els diners
comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou
en menjars que no satisfan?
Si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor.
Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu!
Pactaré amb vosaltres
una aliança eterna,
els favors irrevocables
promesos a David.
SALM RESPONSORIAL
SALM 144
TAN BON PUNT OBRIU LA MÀ, SENYOR, ENS SACIEU DE BON GRAT.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l'aliment.
Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.
LECTURA SEGONA
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 8,35.37-39
Germans, ¿Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violentta? Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre. |
ACLAMACIÓ
L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
EVANGELI
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 14,13-21
En aquell temps, quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
--Porteu-me'ls aquí.
Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.
.
.
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
