Diuemnge XXXII durant l'any.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL PRIMER LLIBRE DELS REIS 17,10-16

En aquell temps, el profeta Elies  se'n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:

--Porta'm, si et plau, una mica d'aigua en un gerro, que vull beure.

Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:

--Porta'm també, si et plau, un tros de pa.

Ella va respondre:

--Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d'oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.

Llavors Elies li va dir:

--No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè això diu el Senyor, Déu d'Israel: "El pot de farina no es buidarà ni la gerra d'oli s'acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra."

Ella se'n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. El pot de farina no va buidar-se ni l'oli de la gerra s'acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.

SALM RESPONSORIAL 145

LLOA EL SENYOR, ÀNIMA MEVA.

Ell es manté fidel per sempre,

fa justícia als oprimits,

dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,

 

El Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els qui ensopeguen,

el Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters,

 

Manté les viudes i els orfes,

però capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre;

és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS 9,24-28

 Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d'home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades; si fos així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s'ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici. Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.

ACLAMACIÓ

Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 12,38-44

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia:

--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.