LECTURA PRIMERA
LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS 1,1-11
En la
primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i
ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de
confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia
elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes
maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de
Déu.
Estant
reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué:
«Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia
que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu
batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven:
«Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és
cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare,
però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà
testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als
límits més llunyans de la terra.»
Quan
hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen
de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es
presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea,
per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre
vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar
que se n’anava al cel.»
SALM RESPONSORIAL 46
DÉU PUJA ENMIG D’ACLAMACIONS, AL SO DELS CORNS PUJA EL SENYOR.
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
LECTURA SEGONA
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D’EFES 1,17-23
Germans,
demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi
els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè
conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada
interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines
riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els
creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què
obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta
dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat,
poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre
món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de
tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que
té en totes les coses la seva plenitud.
EVANGELI
ACABA L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU 28,16-20
En
aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que
Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren.
Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la
terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del
Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo
seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»