sábado, 29 de septiembre de 2012

Diumenge XXVI durant l'any


.

LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL LLIBRE DELS NOMBRES 11,25-29

En aquell dies, el Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.

L'esperit de profecia en el campament

Entre els ancians inscrits, n'hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L'un es deia Eldad i l'altre Medad. Però l'esperit també va reposar damunt d'ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:

--Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.

Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:

--Senyor meu, Moisès, no ho permetis!

Moisès li respongué:

--Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!

 

SALM RESPONSORIAL
SALM 18

ELS PRECEPTES DEL SENYOR OMPLEN EL COR DE GOIG

 
És perfecta la llei del Senyor,

l'ànima hi descansa;

és ferm el que el Senyor disposa,

dóna seny als ignorants.

 
Venerar el Senyor és cosa santa,

es manté per sempre;

els determinis del Senyor són ben presos,

tots són justíssims.

 
El teu servent hi troba la claror,

és molt profitós d'observar-los.

Però qui s'adona d'una falta involuntària?

Disculpa allò que em passa inadvertit!

 
Preserva el teu servent de l'orgull,

que no s'apoderi de mi;

així seré irreprensible,

i net d'una gran culpa.

 
LECTURA SEGONA
LECTURA DE AL CARTA DE SANT JAUME 5,1-6

Ara us parlo a vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit.

EVANGELI
LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 9,38-43.45.47-48

En aquell temps, Joan digué a Jesús:

--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

Jesús respongué:

--No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga.

»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.

»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.

.

 

 

XXVI domingo del tiempo ordinario


PRIMERA LECTURA


LECTURA DEL LIBRO DE LOS NÚMEROS 11, 25-29

En aquellos días el Señor bajó en la nube, habló con Moisés y, apartando algo del espíritu que poseía, se lo pasó a los sesenta ancianos; al posarse sobre ellos el espíritu se pusieron en seguida a profetizar. Habían quedado en el campamento dos del grupo, llamados Eldad y Medad; aunque estaban en la lista no habían acudido a la tienda, pero el espíritu se posó sobre ellos y se pusieron a profetizar en el campamento. Un muchacho corrió a contárselo a Moisés:

-- Edad y Medad están profetizando en el campamento.

Josué, hijo de Nun, ayudante de Moisés desde joven, intervino:

-- Moisés, señor mío, prohíbeselo.

Moisés le respondió:

-- ¿Estás celoso de mí? ¡Ojalá todo el pueblo del Señor fuera profeta y recibiera el espíritu del Señor!
 

SALMO RESPONSORIAL
SALMO 18

LOS MANDATOS DEL SEÑOR SON RECTOS Y ALEGRAN EL CORAZÓN

La ley del señor es perfecta

y es descanso del alma

el precepto del Señor es fiel

e instruye al ignorante.

 

La voluntad del Señor es pura

y eternamente estable;

los mandamientos del Señor son verdaderos

y enteramente justos.

 

Aunque tu siervo vigila

para guardarlos con cuidado,

¿quién conoce sus faltas?

Absuélveme de lo que se me oculta.

 

Preserva a tu siervo de la arrogancia,

para que no me domine:

así quedaré libre e inocente

del gran pecado. 

 
SEGUNDA LECTURA
LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SANTIAGO 5,1-6

Ahora, vosotros, los ricos, llorad y lamentaos por las desgracias que os han tocado. Vuestra riqueza está corrompida y vuestros vestidos están apolillados. Vuestro oro y vuestra plata derrumbados, y esa herrumbre será un testimonio contra vosotros y devorará vuestra carne como el fuego. ¡Habéis amontonado riqueza, precisamente ahora, en el tiempo final! El jornal defraudado a los obreros que han cosechado vuestros campos está clamando contra vosotros; y los gritos de los segadores han llegado hasta el oído del Señor de los ejércitos. Habéis vivido en este mundo con lujo y entregados al placer. Os habéis cebado para el día de la matanza. Condenasteis y matasteis al justo; él no os resiste.

 ALELUYA Jn, 17, 17 b- a

Tu Palabra Señor es la Verdad; conságranos en la verdad. 

EVANGELIO
LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MARCOS 9,38-43.45.47-48

En aquel tiempo, dijo Juan a Jesús:

-- Maestro, hemos visto a uno que echaba demonios en tu nombre, y se lo hemos querido impedir, porque no es de los nuestros.

Jesús respondió:

-- No se lo impidáis, porque uno que hace milagros en mi nombre no puede luego hablar mal de mí. El que no está contra nosotros está a favor nuestro. Y, además, el que os dé a beber un vaso de agua, porque seguís al Mesías, os aseguro que no se quedará sin recompensa. El que escandalice a uno de estos pequeñuelos que creen, más le valdría que le encajasen en el cuello una piedra de molino y lo echasen al mar. Si tu mano te hace caer, córtatela: más te vale entrar manco en la vida que ir con las dos manos al abismo, al fuego que no se apaga. Y si tu pie te hace caer, córtatelo: más te vale entrar cojo en la vida que ser echado con los dos pies al abismo. Y si tu ojo te hace caer, sácatelo: más te vale entrar tuerto en el Reino de Dios que ser echado al abismo con los dos ojos, donde el gusano no muere y el fuego no se apaga.

jueves, 20 de septiembre de 2012

Diumenge XXV durant l'any

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DE AL SAVIESA 2,12.17-20

Els malvats deien:  »Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi. Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris. Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d'ell.»

 
SALM RESPONSORIAL

SALM 53

EL SENYOR FA COSTAT ALS SEUS DEFENSORS

Salva'm, Déu meu, per amor del teu nom;

amb el teu poder fes-me justícia.

Escolta, Déu meu, la meva súplica,

estigues atent a les meves paraules.

 

Uns estrangers s'aixequen contra mi,

uns violents que no fan cas de Déu

volen la meva mort.

 

Però és Déu qui m'ajuda,

el Senyor fa costat als qui em sostenen.

De tot cor oferiré sacrificis;

Senyor, lloaré la bondat del teu nom.

 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT JAUME 3,16-4,3

Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau.

D'on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal. Demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

 
ACLAMACIÓ

Déu, valent-se de l'evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor.

 
EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 9,30-37

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:

--El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.

Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:

--Què discutíeu pel camí?

Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:

--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:

--Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.

 .

 .

miércoles, 19 de septiembre de 2012

XXV Domingo del Tiempo Ordinario



.

.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DE LA SABIDURÍA 2, 12.17-20

Se dijeron los impíos: "Acechemos al justo, que nos resulta incomodo: se opone a nuestras acciones, nos echa en cara nuestros pecados, nos reprende nuestra educación errada; declara que conoce a Dios y se da el nombre de hijo del Señor; es un reproche para nuestras ideas y solo verlo da grima; lleva una vida distinta de los demás y su conducta es diferente; nos considera de mala ley y se aparta de nuestras sendas como si fueran impuras; declara dichoso el fin de los justos y se gloria de tener por padre a Dios. Veamos si sus palabras son verdaderas, comprobando el desenlace su vida. Si es el justo hijo de Dios, lo auxiliará, y lo librará del poder de sus enemigos; lo someteremos a la prueba de la afrenta y la tortura, para comprobar su moderación y apreciar su paciencia; lo condenamos a muerte ignominiosa, pues dice que hay quien se ocupa de él."

 

SALMO RESPONSORIAL

SALMO 53

EL SEÑOR SOSTIENE MI VIDA.

Oh Dios, sálvame por tu nombre,

sal por mi con tu poder.

Oh, Dios, escucha mi súplica,

atiende a mis palabras.

 

Porque unos insolentes se alzan contra mí,

y hombres violentos me persiguen a muerte

sin tener presente a Dios.

 

Pero Dios es mi auxilio,

el Señor sostiene mi vida.

Te ofreceré un sacrificio voluntario

dando gracias a tu nombre que es bueno. 

 
SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SANTIAGO 2, 14-18

¿De que le sirve a uno decir que tiene fe, si no tiene obras? ¿Es que esa fe lo podrá salvar? Supongamos que un hermano o una hermana andan sin ropa y faltos de alimento diario, y que uno de vosotros les dice: “Dios os ampare: abrigaos y llenaos el estómago", y no le dais lo necesario para el cuerpo: ¿de qué sirve? Esto pasa con la fe: si no tiene obras, está muerta por dentro. Alguno dirá: "Tu tienes fe y yo tengo obras. Enséñame tu fe sin obras y yo, por las obras, te probaré mi fe."

 

ALELUYA 2 Tes 2, 14

Dios nos llamó por medio del Evangelio, para que sea nuestra la gloria de nuestro Señor Jesucristo 

 
EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MARCOS 9, 30-37

En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos se marcharon de la montaña y atravesaron Galilea; no quería que nadie se enterase porque iba instruyendo a sus discípulos. Les decía:

-- Hijo del Hombre va a ser entregado en manos de los hombres, y lo matarán; y después de muerto, a los tres días resucitará.

Pero no entendían aquello, y les daba miedo preguntarle. Llegaron a Cafarnaún, y una vez en casa, les preguntó:

-- De que discutíais por el camino

Ellos no contestaron, pues por el camino habían discutido quien era el más importante. Jesús se sentó, llamó a los Doce y les dijo:

-- Quien quiera ser le primero, que sea el último de todos y el servidor de todos.

Y acercando a un niño, lo puso en medio de ellos, lo abrazó y les dijo:

-- El que acoge a un niño como éste en mi nombre, me acoge a mí; y el que me acoge a mí, no me acoge a mí, sino al que me ha enviado.

-

.

viernes, 14 de septiembre de 2012

Diumenge XXIV durant l'any


.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 50,5-9

 
El Senyor, Déu sobirà,

m'ha parlat a cau d'orella,

i jo no m'he resistit

ni m'he fet enrere.

He parat l'esquena

als qui m'assotaven,

i les galtes

als qui m'arrencaven la barba;

no he amagat la cara

davant d'ofenses i escopinades.

Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda,

i per això no em dono per vençut;

per això paro la cara com una roca

i sé que no quedaré avergonyit.

Tinc a prop

el qui em declara innocent.

Qui vol pledejar amb mi?

Compareguem plegats a judici!

Qui em vol acusar? Que se m'acosti!

El Senyor, Déu sobirà, em defensa.

Qui em podrà condemnar?

 
SALM 114

 
CONTINUARÉ CAMINAT ENTRE ELS QUI VIUEN, A LA PRESÈNCIA DEL SENYOR.

 
Em sento ple d'amor:

el Senyor ha escoltat la meva súplica,

ha escoltat el meu clam

així que l'invocava.

 

M'envoltaven els llaços de la mort,

tenia davant meu els seus paranys

i dintre meu l'angoixa i el neguit.

Vaig invocar el nom del Senyor:

«Ah, Senyor, salva'm la vida!»

 

El Senyor és just i benigne,

el nostre Déu sap compadir;

el Senyor salvaguarda l'indefens,

jo era feble i m'ha salvat.

 

Ha alliberat de la mort la meva vida,

els meus ulls, de negar-se en el plor,

els meus peus, de donar un pas en fals.

Continuaré caminant entre els qui viuen,

a la presència del Senyor.

 
LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT JAUME 2,14-18

 
Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.

Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.

 
ACLAMACIÓ

 
Quant a mi, Déu me'n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món.

 
EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 8,27-35

 
En aquell temps,Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:

--Qui diu la gent que sóc jo?

Ells li respongueren:

--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.

Llavors els preguntà:

--I vosaltres, qui dieu que sóc?

Pere li respon:

--Tu ets el Messies.

Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

Llavors començà a instruir-los dient:

--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.

I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:

--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà.

.

.

 

miércoles, 12 de septiembre de 2012

XXIV domingo del tiempo ordinario.


.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DE ISAIAS 50, 5-9a

 
El Señor Dios me abrió el oído; yo no resistí, ni me eché atrás. Ofrecí la espalda a los que golpeaban, la mejilla a los que mesaban mi barba. No oculté el rostro a insultos y salivazos. Mi señor me ayudaba, por eso no quedaba confundido, por eso ofrecí el rostro como pedernal, y sé que no quedaré avergonzado. Tengo cerca a mi abogado, ¿quién pleiteará contra mí? Vamos a enfrentarnos: ¿quién es mi rival? Que se acerque. Mirada, mi Señor me ayuda: ¿quién me condenará?

 
SALMO RESPONSORIAL

SALMO 114

 
CAMINARÉ EN PRESENCIA DEL SEÑOR, EN EL PAIS DE LA VIDA

 

Amo al Señor, porque escucha

mi voz suplicante;

porque inclina su oído hacia mí,

el día que lo invoco.

 

Me envolvían redes de muerte,

me alcanzaron los lazos del abismo,

caí en tristeza y angustia.

Invoqué el nombre del Señor:

"Señor, salva mi vida."

 

El Señor es benigno y justo,

nuestro Dios es compasivo;

el Señor guarda a los sencillos:

estando yo sin fuerzas me salvó.

 

Arrancó mi alma de la muerte,

mis ojos de las lágrimas,

mis pies de la caída.

Caminaré en presencia del Señor,

en el país de la vida.

 

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SANTIAGO 2, 14-18

 
¿De que le sirve a uno decir que tiene fe, si no tiene obras? ¿Es que esa fe lo podrá salvar? Supongamos que un hermano o una hermana andan sin ropa y faltos de alimento diario, y que uno de vosotros les dice: “Dios os ampare: abrigaos y llenaos el estómago", y no le dais lo necesario para el cuerpo: ¿de qué sirve? Esto pasa con la fe: si no tiene obras, está muerta por dentro. Alguno dirá: "Tu tienes fe y yo tengo obras. Enséñame tu fe sin obras y yo, por las obras, te probaré mi fe."

 
ALELUYA Gál 6, 14

 
Dios me libre de gloriarme si no es en la cruz del Señor en la cual el mundo está crucificado para mí y yo para el mundo. 

 
EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MARCOS 8, 27-35

 
En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos se dirigieron a las aldeas de Cesarea de Filipo; por el camino preguntó a sus discípulos:

-- ¿Quién dice la gente soy yo?

Ellos le contestaron:

-- Unos, Juan Bautista: otros, Elías, y otros, uno de los profetas.

Él les preguntó:

-- Y vosotros, ¿quién decís que soy?

Pedro le contestó:

-- Tú eres el Mesías.

Él les prohibió terminantemente decírselo a nadie. Y empezó a instruirles:

-- El Hijo del Hombre tiene que padecer mucho, tiene que ser condenado por los senadores, sumos sacerdotes y letrados, ser ejecutado y resucitar a los tres días.

Se lo explicaba con toda claridad. Entonces Pedro se le llevó aparte y se puso a increparle. Jesús se volvió, y de cara a los discípulos increpó a Pedro:

-- ¡Quítate de mi vista, Satanás! ¡Tú piensas como los hombres, no como Dios!

Después llamó a la gente y a sus discípulos y les dijo:

-- El que quiera venirse conmigo, que se niegue a sí mismo, que cargue con su cruz y me siga. Mirad, el que quiera salvar su vida, la perderá; pero el que pierda su vida por el Evangelio, la salvará.

.

.