.
.
Dilluns, 26 de setembre ‘11
Lluc 9,46-50
En aquell temps, els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posà al seu costat 48 i els digué:
--Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran.
Aleshores Joan li digué:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús els respongué:
--No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.
Dimarts, 27 de setembre ‘11
Lluc 9,51-56
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
--Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.
Dimecres, 28 de setembre ‘11
Lluc 9,57-62
En aquell temps, Mentre feien camí, un li digué:
--Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué:
--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
A un altre li digué:
--Segueix-me.
Ell respongué:
--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li contestà:
--Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
Un altre li digué:
--Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
Jesús li va respondre:
--Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.
Dijous, 29 de setembre ‘11
PRIMERA LECTURA
LECTURA DE LA PROFECIA DE DANIEL 7,9-10.13-14
»Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d'anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.
Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.
SALM RESPONSORIAL
SALM 137
US VULL CANTAR A LA PRESENCIA DELS ÀNGELS, SENYOR.
T'enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari.
Enalteixo el teu nom,
perquè estimes i ets fidel.
Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima.
En sentir el que has promès, Senyor,
tots els reis de la terra et lloaran
i celebraran el teu obrar dient:
«Que n'és, de gran, la glòria del Senyor!
EVANGELI
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN 1,47-51
En aquell temps, quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
--Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Li diu Natanael:
--D'on em coneixes?
Jesús li respon:
--Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
--Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel.
Jesús li digué:
--¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
--Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.
Divendres, 30 de setembre ‘11
Lluç 10,13-15
En aquell temps, Jesús digué: »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
Dissabte, 1 d’octubre ‘11
Lluc 10,17-24
En aquell temps, els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:
--Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.
esús els digué:
--Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
»El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
--Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Diumenge, 02 d’octubre ‘11
Mateo 21,33-43
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
»Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen:
--Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu:
--¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
.
.
