jueves, 30 de junio de 2011

Número 26 de 07 de juliol de 2011.

.

                                                              Nº 26 de 07 de juliol de 2011


CALENDARI D’ACTIVITATS

  Diumenge 03:.........  Missa a les 10 h, i a les 20 h.
  Dimecres 06:........... 18,30 h. Sant Rosari.
  Dimecres 06:........... 19,30 h. Eucaristia.
  Divendres 08:.......... 20 h. Eucaristia pels difunts.     
  Dissabte 09:........... 18 h. Consell parroquial.
  Dissabte 09:...........  20 h. Eucaristia.
  Diumenge 10:........  Misses a les 10 h i a les 20 h.  
.
.
. 





Notícies.

.
.
Notícies




1.- A la Colecta para Cáritas Diocesana, se recogieron 400 €.

2.- El fin de semana pasado, se recogieron 150 € para obras. Necesitamos 12.000 €. Confiamos en vuestra generosidad. Se pueden hacer aportaciones o donativos a través de la cuenta parroquial en La Caixa, cuyo número es 2100-0457-95-0200003364, a nombre de la Parroquia de Sant Miquel e indicando Para las obras, también se pueden dejar en las cajas del templo. Muchas gracias.

3.- Conmemoración del Rocío del Baix Llobregat:

-      Sábado, día 2: A las 12 de la noche: Santo Rosario en el Parc de Can Mercader.

-      Domingo, día 3: 11 h. Ofrenda floral, a las 11,30 h. Eucaristía presidida por nuestro arzobispo, Lluís, cardenal Martínez Sistach. 6 de la tarde, salida con el carro hacia el templo, 7 de la tarde, llegada a Sant Miquel.

4.- Cena solidaria en el SAMC: la finalidad es ayudar a los campos de trabajo que realizarán en República Dominicana y en Paraguay. Será el viernes día 8 a las 21 h. en el SAMC. Los tiques se pueden comprar en el Despacho parroquial, precio: 6 €.

.

.

.


Tiempo de reflexión para decidir.

.
.
Tiempo de reflexión para decidir





        Marcos, nos relata en su evangelio, el interés de Jesús por sus discípulos para que no estén agobiados y tomen las decisiones con meditación, nos ha dejado escrito: “Vamos, retirémonos a un lugar desierto para que descanséis un poco, pues eran muchos los que iban y venían y no tenían tiempo ni para comer”. (6,31)

     Jesús comprende que la tarea de aquel que está en actitud de servicio es inmensa, siempre hay algo que hacer, siempre hay alguien que llama a la puerta, siempre queda algo pendiente.  Su preocupación por los discípulos es un signo de que Jesús no quiere que los suyos se conviertan en máquinas de hacer o resolver problemas o situaciones; así se lo expresa a Marta: “Marta, Marta, tú te inquietas y te turbas por muchas cosas; pero pocas son necesarias, o más bien una sola.” (Lc 10,41)

     ¿Qué cosa es la necesaria? Si la descubrimos, tendremos clara la orientación de nuestra vida. En el diálogo con Marta, Jesús le dice: “María ha escogido la mejor parte, que no le será arrebatada.” (10,42) ¿Cuál es esa mejor parte? Si meditamos todo el fragmento (Lc. 10, 38-42), descubrimos que la actitud de María es acoger, escuchar, acompañar a Jesús.

     Jesús se expresa ante los suyos como el camino, la verdad y la vida, como la luz que ilumina la verdad y la mentira de toda vida, como el pan que comido da la vida eterna y la resurrección el último día.

     Conocido esto, los discípulos, ¿qué hemos de hacer? Dedicar tiempo a relacionarnos con Jesús, al estilo de María, acoger su persona, escuchar su palabra, dialogar con Él, dedicarle tiempo. Él, que es la fuente de agua viva, calmará nuestra sed del sentido de nuestro vivir, de cómo orientar nuestra vida.

     En estos días, muchos jóvenes están escogiendo carrera y se están matriculando en la universidad, ¿alguno lo ha hecho desde la reflexión? ¿Alguno se ha apartado y ha escuchado a Jesucristo? ¿Las familias estáis aconsejando y orientando? Forma parte de vuestra misión. ¿Se os ha pasado por la cabeza, decirles que antes de decidir hagan oración y que su futuro lo pongan en manos del Señor Jesús? Al no hacerlo ¿No estamos matando la poca fe? Porque parece que la fe no tiene ninguna incidencia en el sentido de nuestro vivir.  No era eso lo que Jesús esperaba de sus discípulos. Decidan lo que decidan, para esta decisión un creyente, no puede dejar la fe en el armario. Es en estos momentos donde se pone en evidencia la fe de las familias, orientando, la fe del joven, ayudándole a reflexionar y viendo a la luz de la fe hacía qué servicio quiere orientar su vida. Porque un creyente entiende la vida como un don al servicio de la construcción del Reino. Es un grave error, para un creyente, dejarse guiar por las motivaciones mundanas: egoísmo, éxito, dinero, placer. Porque estas motivaciones producirán, en vez de colaboración, competencia, en vez de colaborar con el Señor, colaborar con la sociedad injusta. Supondrá potenciar el “¡sálvese, quien pueda”! en vez “¡aquí estoy, Señor, para hacer tu voluntad¡”. Actuar siguiendo las consignas mundanas que tanto sufrimiento está ocasionado a tanta gente es caer en la tentación que experimenta Jesús, como todos en Mateo 4, 1-11. Animo a tod@s l@s que tenéis que decidir, que os toméis unos instantes de silencio, que entréis en vosotr@s mism@s, acudáis al evangelio y con toda humildad preguntéis al Señor qué debéis hacer para ser constructores de fraternidad. Gracias. Si lo hacéis, cogeréis el mejor camino..
.
.



miércoles, 29 de junio de 2011

El pueblo sencillo.

.
.
 EL PUEBLO SENCILLO    

        

Jesús no tuvo problemas con la gente sencilla. El pueblo sintonizaba fácilmente con él. Aquellas gentes humildes que vivían trabajando sus tierras para sacar adelante una familia, acogían con gozo su mensaje de un Dios Padre, preocupado de todos sus hijos, sobre todo, los más olvidados.

        Los más desvalidos buscaban su bendición: junto a Jesús sentían a Dios más cercano. Muchos enfermos, contagiados por su fe en un Dios bueno, volvían a confiar en el Padre del cielo. Las mujeres intuían que Dios tiene que amar a sus hijos e hijas como decía Jesús, con entrañas de madre.

        El pueblo sentía que Jesús, con su forma de hablar de Dios, con su manera de ser y con su modo de reaccionar ante los más pobres y necesitados, les estaba anunciando al Dios que ellos necesitaban. En Jesús experimentaban la cercanía salvadora de Padre.

        La actitud de los <<entendidos» era diferente. Lo que al pueblo sencillo le llena de alegría a ellos les indigna. Los maestros de la ley no pueden entender que Jesús se preocupe tanto del sufrimiento y tan poco del cumplimiento del sábado. Los dirigentes religiosos de Jerusalén lo miran con recelo: el Dios Padre del que habla Jesús no es una Buena Noticia, sino un peligro para su religión.

        Para Jesús, esta reacción tan diferente ante su mensaje no es algo casual. Al Padre le parece lo mejor. Por eso le da gracias delante de todos: «Te doy gracias, Padre, Señor del cielo y de la tierra, porque has escondido estas cosas a los sabios y entendidos y las has dado a conocer a los sencillos. Sí, Padre, así te ha parecido mejo».

        También hoy el pueblo sencillo capta mejor que nadie el Evangelio. No tienen problemas para sintonizar con Jesús. A ellos se les revela el Padre mejor que a los “entendidos” en religión. Cuando oyen hablar de Jesús, confían en él de manera casi espontánea.

        Hoy, prácticamente, todo lo importante se piensa y se decide en la Iglesia, sin el pueblo sencillo y lejos de él. Sin embargo, difícilmente, se podrá hacer nada nuevo y bueno para el cristianismo del futuro sin contar con él. Es el pueblo sencillo el que nos arrastrará hacia una Iglesia más evangélica, no los teólogos ni los dirigentes religiosos.

        Hemos de redescubrir el potencial evangélico que se encierra en el pueblo creyente. Muchos cristianos sencillos intuyen, desean y piden vivir su adhesión a Cristo de manera más evangélica, dentro de una Iglesia renovada por el Espíritu de Jesús. Nos están reclamando más evangelio y menos doctrina. Nos están pidiendo lo esencial, no frivolidades.



José Antonio Pagola




3 de julio de de 2011
14 Tiempo ordinario (A)
Mateo 11, 25-30
.
.



Santoral 04 - 10 de juliol.

.
.
4 dilluns
Santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I. Dedicació de la catedral de Tarragona (1331); sant Laureà, bisbe de Sevilla; santa Berta, vg.; sant Valentí Berriochoa, bisbe i mr.
5 dimarts
Sant Antoni-Maria Zaccaria (1502-1529), prev., fund. barnabites a Milà (B). Sant Miquel dels Sants (1591-1625), prev. trinitari a Valladolid, nat a Vic i patró d’aquesta ciutat. Santa Filomena, vg.
6 dimecres
Santa Maria Goretti (1890-1902), vg. i mr. de la castedat. Sant Isaïes, profeta i mr.; sant Ròmul, bisbe.
7 dijous
Sant Ot o Odó (+1122), bisbe d’Urgell, patró de la Seu. Sant Fermí, bisbe de Pamplona; santa Edilberga, vg.; sant Marçal, bisbe; beat Benet XI, papa (1303-1304).
8 divendres
Sant Adrià III, papa (romà, 884-885); sants Àquila i Priscil·la, esposos mrs., deixebles de Pau; sant Edgar, rei d’Anglaterra (+975); sant Eugeni III, papa (1145-1153).
9 dissabte
Mare de Déu Reina de la Pau; sant Zenó o Zenon, mr.; sant Joan de Colònia, prev. dominicà i mr.; beat Teodoric Balat, mr.; beata Joana Scopelli, vg. carmelitana.
10 diumenge
Sant Cristòfor o Cristòfol, mr., patró dels automobilistes; santa Verònica Giuliani, vg. caputxina; santa Amèlia, viuda; sant Ascani, mr.; beats Carmel Boltà, prev., i Francesc Pinazo, franciscans i mrs. a Damasc.
.
.



L'evangeli de la setmana. 04 - 10 de juny.

.
.

Dilluns 4de juliol ‘11

Mateo 9,18-26



 En aquell temps, mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d'ell i li digué:

--La meva filla s'acaba de morir. Vine a imposar-li la mà i viurà.

Jesús s'aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué:

--Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat.

I la dona quedà curada des d'aquell moment.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home important i veié els flautistes i l'aldarull de la gent, va dir:

--Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.

Però ells se'n burlaven. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.  I la notícia d'aquest fet s'escampà per tota aquella regió.



Dimarts 5 de juliol ‘11

Mateo 9,32-38



En aquell temps, van portar a Jesús un mut endimoniat. Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia:

--No s'havia vist mai res de semblant a Israel.

Però els fariseus deien:

--Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.

En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles:

--La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.



Dimecres 6 de juliol ‘11

Mateo 10,1-7



 En aquell temps, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.

Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; 4 Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair.

Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:

--No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop."



Dijous 7 de juliol ‘11

Mateo 10,7-15



En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: Aneu i prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop." Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n'és digna, que la pau torni a vosaltres. Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d'aquella casa i d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma i Gomorra que per a aquella població.



Divendres 8 de juliol ‘11

Mateo 10,16-23



En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.

»Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.

»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us asseguro que no acabareu de recórrer totes les poblacions d'Israel abans que vingui el Fill de l'home.



Dissabte 9 de juliol ‘11

Mateo 10,24-33



 En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:  »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l'han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

 »Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare.  I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.



Diumenge 10 de juliol ‘11

Mateu 13,1-23



Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

--Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

»Qui tingui orelles, que escolti.

Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:

--Per què els parles en paràboles?

Ell els respongué:

--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:

» Escoltareu, però no comprendreu;

mirareu bé, però no hi veureu.

S'ha fet insensible,

el cor d'aquest poble!

S'han tapat les orelles,

han tancat els ulls,

no fos cas que els seus ulls hi veiessin,

les seves orelles hi sentissin,

el seu cor comprengués

i es convertissin.

I jo els guariria!

»Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.














Diumenge XIV de durant l'any.

.
.




PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LLIBRE DE ZARIES, 9,9-10



El Senyor diu:

Alegra't, ciutat de Sió,

crida de goig, Jerusalem!

Mira el teu rei que ve cap a tu,

just i victoriós;

arriba humilment, muntat en un ase,

en un pollí, un fill de somera.

Destruirà els carros de guerra

d'Efraïm

i la cavalleria de Jerusalem,

trencarà els arcs dels guerrers

i anunciarà la pau als pobles;

dominarà d'un mar a l'altre,

des del Gran Riu

fins a l'extrem del país.



SALM RESPONSORIAL

SALM, 144



BENEIRÉ EL VOSTRE NOM PER SEMPRE, DÉU MEU I REI MEU.



T'exalçaré, Déu meu i rei meu,

beneiré el teu nom per sempre.

Et beneiré dia rere dia,

lloaré el teu nom per sempre més.



El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, gran en l'amor.

El Senyor és bo per a tothom,

estima entranyablement tot el que ell ha creat.



Que t'enalteixin les teves criatures,

que et beneeixin, Senyor, els teus fidels;

que proclamin la glòria del teu regne

i parlin de la teva potència;



Totes les paraules del Senyor són fidels,

les seves obres són obres d'amor.

El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;

els qui han ensopegat, ell els redreça.



LECTURA SEGONA

LECRTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 8,9.11-13



Germans,

vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist.



I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu.



ACLAMACIÓ



Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris.



EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 11,25-30



En aquell temps, Jesús digué:

--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

»El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera. .

.

.

.




XIV domingo del tiempo ordinario.

.
.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DE LA PROFECÍA DE ZACARÍAS 9, 9-10



Así dice el Señor:

-- Alégrate, hija de Sión; canta, hija de Jerusalén; mira a tu rey que viene a ti justo y victorioso; modesto y cabalgando en un asno, en un pollino de borrica. Destruirá los carros de Efraín, los caballos de Jerusalén, romperá los arcos guerreros, dictará la paz a las naciones; dominará de mar a mar, del Gran Río al confín de la tierra.



SALMO RESPONSORIAL

SALMO 144



BENDECIRÉ TU NOMBRE POR SIEMPRE, DIOS MÍO, MI REY.

Te ensalzaré, Dios mío, mi rey;

bendeciré tu nombre por siempre jamás.

Día tras día, te bendeciré

y alabaré tu nombre por siempre jamás.



El Señor es clemente y misericordioso,

lento a la cólera y rico en piedad;

el Señor es bueno con todos,

es cariñoso con todas sus criaturas.



Que todas tus criaturas te den gracias, Señor.

Que te bendigan tus fieles;

que proclamen la gloria de tu reinado,

que hablen de tus hazañas.



El Señor es fiel a sus palabras,

bondadoso en todas sus acciones.

El Señor sostiene a los que van a caer,

endereza a los que ya se doblan.



SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS ROMANOS 8, 9. 11-13



Hermanos:

Vosotros no estáis sujetos a la carne, sino al espíritu, ya que el Espíritu de Dios habita en vosotros. El que no tiene el Espíritu de Cristo, no es de Cristo. Si el Espíritu del que resucitó a Jesús de entre los muertos habita en vosotros, el que resucitó de entre los muertos a Cristo Jesús vivificará también vuestros cuerpos mortales, por el mismo Espíritu que habita en vosotros. Así, pues, hermanos, estamos en deuda, pero no con la carne para vivir carnalmente. Pues si vivís según la carne, vais a la muerte; pero si con el Espíritu dais muerte a las obras del cuerpo, viviréis.



ALELUYA Mt 11, 25



Bendito seas, Padre, Señor de cielo y tierra, porque has revelado los misterios del reino a la gente sencilla.



EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO 11, 25-30



En aquel tiempo, exclamó Jesús:

-- Te doy gracias, Padre, Señor de cielo y tierra, porque has escondido estas cosas a los sabios y entendidos y se las has revelado a la gente sencilla. Si, Padre, así te ha parecido mejor. Todo me lo ha entregado mi Padre, y nadie conoce al Hijo más que el Padre, y nadie conoce al Padre sino el Hijo, y aquel a quien el Hijo se lo quiera revelar. Venid a mi todos los que estáis cansados y agobiados, y yo os aliviaré. Cargad con mi yugo y aprended de mí, que soy manso y humilde de corazón; y encontraréis vuestro descanso. Porque mi yugo es llevadero y mi carga ligera.
.
.