Diumenge II de quaresma

 

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DEL GÈNESIS 15,5-12.17-18

En aquells dies, el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué:

--Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.

Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir:

--Jo sóc el Senyor, que t'he fet sortir d'Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.

Abram preguntà:

--Senyor, Déu sobirà, com puc saber que l'he de posseir?

Ell va respondre:

--Porta'm una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.

Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.

Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d'ell una esgarrifança i una gran obscuritat.

Quan el sol s'hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits. Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient:

--Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates.

SALM RESPONSORIAL 26

EL SENYOR M'IL·LUMINA I EM SALVA.

El Senyor m'il·lumina i em salva:

qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?

 

Escolta, Senyor, escolta el meu clam,

compadeix-te de mi, respon-me.
Tu em parles dintre el cor:
«Busqueu la meva presència!»

 

Buscar-la és el que vull, Senyor!

No t'amaguis lluny de mi!
No siguis sever fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut!

 

N'estic cert, fruiré en el país de la vida

de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE FILIPS 3,17-4.1

 Germans, sigueu imitadors meus i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Tot el que aprecien són coses terrenals. Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d'allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers.

Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus.

ACLAMACIÓ

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare: Aquest és el meu Fill estimat; escolteu-lo.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 9,28b-36

En aquell temps, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist