Vicenç Badenes i Teixidor.

.
.
.

.

.

       Amic Vicenç,  és la teva cordialitat i el respecte als altres, que també comparteix la teva família, qui em possibilita dir aquests mots en aquest acte de comiat de la teva presència física entre nosaltres. Ja saps que compartíem amb el teu pare i la mare l’esperança de la resurrecció, per això em dirigeixo a tu em present. Crec que estàs viu i en aquest acte d’homenatge vull compartir amb tu algunes coses com en aquelles converses que sovint teníem, l’última el dilluns, em parlaves de la necessitat d’unes vacances, et senties cansat i necessitaves les vacances que començaves avui i t’interessaves per mi, la meva situació de salut  i de la mare.

       La teva marxa ha ocasionat un fort impacte al barri, des del noi que despatxa els diaris, al barber, la gent de la farmàcia, els que seuen a les places, als coneguts, a  la gent de la parròquia, ... tots parlen de tu i han sigut interpel·lats i per a tots has sigut “un home bo”. Has pujat el llistó d’amistat i servei que tenia reconeguda Can Badenes. Has captat de la mare, la nostra estimada Lola, el servei, la solidaritat, l’amistat, la capacitat d’acollida i de respecte per l’altre i del pare, en Pepito, el silenci, el no dir o fer res que molesti a l’altre, el treure ferro als problemes, el patiment interior. Ho has captat be, t’has expressat com un fill de can Badenes-Teixidó, del col·legi i de la parròquia Sant Miquel tens un record agraït, tot i que durant anys, mentre els teus companys d’escola dormien, a tu t’obligaven a llevar-te per tocar la campana anunciant la primera missa, et vares atipar, ets un fill del barri, el barri que estimes, el Padró.

       El procés vital t’ha anat conduint vers la informàtica no has volgut que fos sol al servei dels poderosos i els capacitats, sinó que desitjaves que Citilab estigués obert  al servei de tots, també de la gent  gran i dels joves. Els joves de la Fundació el Llindar estan encantats de l’acollida i del servei.

       Res Vicenç, que ens resta molt per fer, com a tu “els dies no ens rendeixen”. Desconec si al cel han arribat les noves tecnologies, però no pateixo perquè tu les implantaràs; sí, et demano una cosa: ja que en aquesta terra t’has fet un expert ajuda’ls a programar i feu entre tots un programa que ens ajudi a acabar amb la injustícia i a recuperar els ideals i valors a la política que, constataves, havia perdut.

       Gràcies Vicenç per dur la Teresa al barri, l’Escola Industrial va donar per a molt, també per l’amor, pel gran amor que us teniu. Per la Teresa és la segona vegada que pateix aquest cop tan dur, el primer va ser amb la seva mare, la humil, senzilla, servicial i amable senyora Manuela. Però és una dona forta. Gràcies, també pels teus fills, la Júlia i l’Oriol segur que mantindran alt l’estendard dels  Badenes-Teixidor.  Siguis feliç.

.

.

.