Diumenge XIII de durant l'any.

.
.
.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES, 55,1-3

Això diu el Senyor:

«Oh, tots els assedegats,

veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners!

Compreu i mengeu,

veniu i compreu llet i vi

sense diners, sense pagar res!

Per què gasteu els diners

comprant un pa que no alimenta

i malgasteu el vostre sou

en menjars que no satisfan?

Si m'escolteu, menjareu cosa bona,

tastareu amb gust el bo i millor.

Estigueu atents, veniu a mi.

Escolteu-me i viureu!

Pactaré amb vosaltres

una aliança eterna,

els favors irrevocables

promesos a David.

SALM RESPONSORIAL

SALM 144

TAN BON PUNT OBRIU LA MÀ, SENYOR, ENS SACIEU DE BON GRAT.

 El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, gran en l'amor.

El Senyor és bo per a tothom,

estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,

i al seu temps els dónes l'aliment.

Tan bon punt obres la mà

sacies de bon grat tots els vivents.

Són camins de bondat, els del Senyor,

les seves obres són obres d'amor.

El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 8,35.37-39

Germans, ¿Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violentta? Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

ACLAMACIÓ

L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 14,13-21

En aquell temps, quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.

Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:

--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

Però Jesús els respongué:

--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells li diuen:

--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

Ell els digué:

--Porteu-me'ls aquí.

Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

.

.

.