Diumenge XV del temps ordinar.

.
.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES, 55,10-11

Diu el Senyor:

 »Tal com la pluja i la neu

cauen del cel i no hi tornen,

sinó que amaren la terra

i la fecunden,

i la fan germinar

fins que dóna llavor als sembradors

i pa per a aliment,

així serà la paraula

que surt dels meus llavis:

no tornarà a mi infecunda.

Realitzarà el que jo volia,

complirà la missió

que jo li havia confiat.»

SALM RESPONSORIAL

SALM 64

LA LLAVOR CAIGUÉ EN BONA TERRA I DONÀ FRUIT.

 Vetlles per la terra i la regues,

l'enriqueixes a mans plenes:

el rierol de Déu desborda d'aigua!

preparant els sembrats.

Fecundeu la terra amarant els seus solcs,

desfent-ne els terrossos,

ablanint-la amb els xàfecs

i beneint el que hi germina.

Corones l'anyada amb l'abundor que ve del cel,

la fertilitat regalima de la teva carrossa.

Regalima l'herbei de l'estepa,

s'engalanen els turons,

Les prades es vesteixen de ramats,

les valls, cobertes de blat,

aclamen joioses i canten.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 8,18-23

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.

ACLAMACIÓ

La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 13,1-23

 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

--Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

»Qui tingui orelles, que escolti.

Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:

--Per què els parles en paràboles?

Ell els respongué:

--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:

» Escoltareu, però no comprendreu;

mirareu bé, però no hi veureu.

S'ha fet insensible,

el cor d'aquest poble!

S'han tapat les orelles,

han tancat els ulls,

no fos cas que els seus ulls hi veiessin,

les seves orelles hi sentissin,

el seu cor comprengués

i es convertissin.

I jo els guariria!

»Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

»Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u. .

.

.