L'evangeli de la setmana. 25 - 31 de juliol.

.
.

Dilluns, 25 de juliol ‘11

LECTURA PRIMERA

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS, 4,33;5,12.27-33;12,1b.2

Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.

Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó,

Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: --Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home. Pere i els apòstols respongueren: --Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen. Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los.

Per aquell temps, el rei Herodes féu decapitar Jaume, el germà de Joan.

SALM RESPONSORIAL

SALM 66

QUE US LLOÏN LES NACIONS, DÉU NOSTRE, QUE US LLOÏN TOTS ELS POBLES ALHORA.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,

que ens faci veure la claror de la seva mirada.

La terra coneixerà els teus designis

i tots els pobles veuran la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig:

tu governes les nacions amb justícia

i guies els pobles de la terra.

La terra ha donat el seu fruit:

el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.

Que Déu ens beneeixi

i que el venerin d'un cap a l'altre de la terra!

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA SEGONA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT, 4,7-15

Germans,  portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts; sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida. És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre amenaçats de mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D'aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres.

Diu l'Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim l'esperit mateix de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d'ell juntament amb vosaltres. Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies feta a la seva glòria.

ACLAMACIÓ

Estell lluminos d’Espanya, apóstol sant Jaume, el vostre cos descansa en la pau, i la vostra glòria perdura entre nosaltres.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 20,20-28

 En aquell temps, la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà:

--Què demanes?

Ella li respongué:

--Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

Jesús contestà:

--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?

Ells li responen:

--Sí que podem.

Jesús els diu:

--Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué:

--Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Dimarts, 26 de juliol ‘11

Mateo 13,36-43

En aquell temps, Jesús deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:

--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

»Qui tingui orelles, que escolti.

Dimecres 27 de juliol ‘11

Mateo 13,44-46

En aquell temps, Jesús digué a la gent: »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

Dijous 28 de juliol ‘11

Mateo 13,47-53

 En aquell temps, Jesús digué a la gent: »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Coses noves i coses velles

»¿Ho heu entès, tot això?

Li responen:

--Sí.

Ell els diu:

--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

Jesús, rebutjat en el seu poble

Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc.

Divendres, 29 de juliol ‘11

Joan 11,19-27

En aquell temps, molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:

--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

Jesús li diu:

--El teu germà ressuscitarà.

Marta li respon:

--Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

Li diu Jesús:

--Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?

Ella li respon:

--Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

Dissabte, 30 de juliol ‘11

Mateo 14,1-12

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús i digué als seus cortesans:

--Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.

En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip. Joan li deia:

--No t'és permès de conviure amb ella.

Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.

El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué:

--Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.

El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.

Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.

Diumenge, 31 de juliol ‘11

Mateo 14,13-21

En aquell temps quan Jesús va rebre la notícia de la mort de Joan el Baptista, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.

Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:

--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

Però Jesús els respongué:

--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells li diuen:

--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

Ell els digué:

--Porteu-me'ls aquí.

Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

.
.
.