Diumenge XVI del temps ordinari.

.
.
.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DE LA SAVIESA, 12,13.16-19

 Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud.

Perquè ets fort, ets just, i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència. 17 Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l'arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo. Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l'abast sempre que vols.

Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, i alhora has omplert els teus fills d'esperança, ja que els dónes l'oportunitat de penedir-se dels pecats.

SALM RESPONSORIAL

SALM 85

SENYOR, VÓS SOU INDULGENT I BO.

Tu, Senyor, ets indulgent i bo,

ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.

Senyor, escolta la meva pregària,

escolta la meva súplica.

Tots els pobles que has creat, Senyor,

vindran a prosternar-se al teu davant

i glorificaran el teu nom.

Perquè tu ets gran, Senyor,

són prodigioses les teves obres,

tu ets l'únic Déu.

Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne,

lent per al càstig, fidel en l'amor,

mira'm, apiada't de mi.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 8,26-27

Germans, és l'Esperit mateix el qui ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.

ACLAMACIÓ

Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

EVANGELI

LECURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 13,24-43

Després els proposà aquesta altra paràbola:

--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:

»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?

»Ell els respongué:

»--Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»--¿Vols que anem a arrencar el jull?

»Ell els respon:

»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

Els proposà encara una altra paràbola:

--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

Els digué una altra paràbola:

--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:

Obriré els llavis

per parlar en paràboles,

proclamaré coses

que estaven amagades

des de la creació del món.

Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:

--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home.  El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món:  el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

»Qui tingui orelles, que escolti.

.

.