L'evangeli de la setmana.

.

.

.

Dilluns, 1 d’agost ‘11

Mateo 14,22-36

En aquells dies, quan la gent hagué menjat, tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:

--És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

 Però de seguida Jesús els digué:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

Pere li contestà:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

Jesús li digué:

--Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

--Home de poca fe! Per què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. La gent d'aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts  i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

Dimarts, 2 d’agost ‘11

Mateo 15,1-2.10-14

En aquells dies, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

--Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?

Llavors cridà la gent i els digué:

--Escolteu i enteneu-ho bé: El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.

Després els deixebles anaren a dir a Jesús:

--¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit?

Ell els respongué:

--Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.

Dimecres, 3 d’agost ‘11

Mateo 15,21-28

En aquells dies,  Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Dijous, 4 d’agost ‘11

Mateo 16,13-23

En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:

--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?

Ells respongueren:

--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.

Ell els pregunta:

--I vosaltres, qui dieu que sóc?

Simó Pere li respongué:

--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.

 Llavors Jesús li va dir:

--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:

--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.

Però Jesús es girà i digué a Pere:

--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Divendres, 05 d’agost ‘11

Mateo 16,24-28

En aquells temps, Jesús digué als seus deixebles:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.

Dissabte, 06 d’agost ‘11

Mateo 17,1-9

En aquell temps, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta  i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:

--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.

Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:

--Aixequeu-vos, no tingueu por.

Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:

--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.

Diumenge, 07 d’agost ‘11

Mateo 14,22-33

Quan la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.  La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.  A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:

--És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

 Però de seguida Jesús els digué:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

Pere li contestà:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

Jesús li digué:

--Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

--Home de poca fe! Per què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

.

.

.