Diumenge V de Quaresma.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES, 43,16-21
.
El Senyor havia obert un camí
enmig del mar,
una ruta en l'aigua impetuosa;
havia fet sortir carros i cavalls,
tropes amb els millors guerrers.
Tots van caure
i no s'aixecaran mai més,
es van apagar com un ble consumit.
Però ara el Senyor us diu això:
«No recordeu més els fets passats,
no penseu en les gestes antigues.
Faré una nova gesta,
que ja comença a despuntar.
No us n'adoneu?
Obriré un camí en el desert,
i rierols en l'estepa.
Els animals feréstecs,
xacals i estruços,
em glorificaran
en veure néixer l'aigua en el desert
i els rierols en plena estepa,
perquè pugui beure el poble
que m'he escollit.
I aquest poble, que jo m'he format,
proclamarà la meva lloança.»
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 125
.
ÉS MAGNÍFIC EL QUE EL SENYOR FA A FAVOR NOSTRE, AMB QUIN GOIG HO CELEBREM
.
Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.
.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells!»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
Amb quin goig ho celebrem!
.
Renova la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
.
Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornen cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE FILIPS, 3,8-14
.
Germans, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó que tinc la justícia que se'ns dóna per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe. Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, esperant d'arribar a la resurrecció d'entre els morts.
No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.
.
ACLAMACIÓ
.
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor, que sóc clementi misericordiós.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN, 8,1-11
.
Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i digueren:
--Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué:
--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
Ella va respondre:
--Ningú, Senyor.
Jesús digué:
--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
.
.