Diumenge III de Quaresma.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECCTURA DEL LLIBRE DE L’EXODE. 3,1-8ª.13-15
.
Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
--Moisès, Moisès!
Ell respongué:
--Sóc aquí.
Déu li digué:
--No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
I va afegir:
--Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué:
--He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.
Moisès va dir a Déu:
--Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?
Llavors Déu digué a Moisès:
--Jo sóc el qui sóc.
I afegí:
--Digues als israelites: “Jo sóc” m’envia a vosaltres.
Després, Déu va ordenar a Moisès:
--Digues als israelites: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 102
.
EL SENYOR ÉS COMPRENSIU I BENIGNE
.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.
.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et corona d'amor entrañable.
.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
els seus propòsits, als fills d'Israel.
.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.»
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.
.
LECTURA SEGONA
.
LECCTURA DE LA PRIMERA CARTA DESANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT.10,1-6.10-12
.
Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el Mar Roig i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d'una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem el mal, tal com ells el van desitjar.
No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i van morir a mans de l'exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.
.
ACLAMACIÓ. Mt4,17
.
Convertiu-vos, diu el Senyor, que el Regna del cel és a prop.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC. 13,1-9
.
Per aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
Paràbola de la figuera estèril
I els digué aquesta paràbola:
--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.
.
.