Dijous Sant.

..
.
LECTURA PRIMERA
.
LECCTURA DEL LLIBRE DE L’EXODE, 12,,1-8.11-14
.
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
--Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues.
Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
»Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 115
.
EL CALZE DE LA BENEDICCIÓ ÉS COMUNIÓ AMB LA SANG DE CRIST.
.
¿Com podría retornar al Senyor
Tot el be que m’ha fet?
invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.
.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.
Ah, Senyor, soc des del dia que vaig néixer,
Vós em trencàreu les cadenes.
.
Us oferiré una victima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT, 11,23-26
.
Germans, la tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.
.
ACLAMACIÓ, Jn 13,34
.
Us dono un manament nou, diu el Senyor: Que us estimen els uns als altres tal com jo us he estimat.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN, 13,1-13
.
Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.
Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
--Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
Jesús li respon:
--Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
Pere li diu:
--No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
--Si no et rento, no tindràs part amb mi.
Li diu Simó Pere:
--Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.
Jesús li diu:
--Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:
--¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
.
.