Nota de prensa de Càritas.

.
.
“ Les persones no volen subsidis, volen feina”

Càritas ha presentat en Roda de Premsa el balanç de l’Acció Social 2009
Càritas. Barcelona 17 de desembre de 2009.-

.

Pocs dies abans de finalitzar l’any, Càritas diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balanç de l’Acció social de l’any 2009. El director de Càritas, Jordi Roglá ha dit amb contundència: “Aquesta crisi els hi ha trencat a moltes persones el ja fràgil equilibri en el que vivien. Això comporta patiment emocional, ansietat, depressió, i a nivell familiar, conflictes de parella i amb els fills. Si la crisis és llarga, com ho està essent, moltes persones aniran acumulant diferents factors de risc d’exclusió. La pèrdua d’habitatge per impagament, risc d’addiccions, pèrdua d’habilitats socials i laborals, desmotivació entre els adolescents i joves, infants en situació de risc d’exclusió. En conseqüència, per iniciar novament un camí cap a la integració social caldrà un temps llarg de recuperació” ha dit el director de Càritas.

.
La responsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, ha presentat les dades de l’ Acció social que Càritas du a terme en les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Inclouen les comarques del Barcelonès amb Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Garraf, Alt Penedès, part del Maresme i part de l’Anoia, hi viuen prop de 5 milions de persones. En aquests territoris, Càritas hi té oberts més de 300 punts d’atenció.

.
Les dades presentades mostren que:

.
A finals de 2009 Càritas preveu que seran prop de 50.000 les persones que s’hauran adreçat als seus punts d’atenció. Això suposa el 84% d’augment sobre les persones ateses el 2007 i l’11% respecte del 2008, any què Càritas ja va notar fortament l’augment de persones que demanaven ajuda (66% d’augment).
-En 2009, el 36% són persones que mai abans havien demanat ajuda a Càritas.
-El 61% ha vingut per iniciativa pròpia i un 20% ha estat derivat des dels Serveis Socials públics.
.

Edat de les persones ateses
-El 41% són persones adultes
-El 36% són menors
-El 20% són joves
-El 3% són grans
Situació laboral
-El 33% està a l’atur
-El 23% està en situació irregular i busca feina
-El 10% té una feina no regularitzada ( economia submergida)
-Només l’11% treballa
Mercè Darnell ha manifestat que l’any 2009 Càritas ha dedicat a ajudes econòmiques quasi 1,8 milions d’euros, quan el 2007 van ser 900.000 €. Les ajudes han anat a cobrir necessitats relacionades amb l’habitatge ( pagament d’habitacions, deutes de lloguer) prioritàriament, a atendre necessitat bàsiques (alimentació) i a ajudes per a infants ( pagament escoles bressol, beques de menjador, llibres escolars...)
.

Els perfils de les persones ateses
.

Els nous pobres: Famílies –joves amb fills petits– que fins ara treballaven i podien assumir les seves despeses, però que ara, per primera vegada, han de recórrer a l’ajut de Càritas per comprar aliments o pagar els rebuts. Autònoms, petits empresaris, treballadors d’empreses que tanquen.

.
Pobres d’anada i tornada: Famílies, espanyoles i estrangeres amb economies precàries que havien necessitat ajuda puntual, però que fins ara se n’anaven sortint i que tornen a necessitar ajuda.

.
Treballadors pobres, especialment joves i immigrants: Tot i tenint feina han de recórrer a l’ajut perquè tenen feines molt precàries i sous mínims.

.
Pobresa estructural : Persones grans o adultes amb pensions o prestacions socials per sota del llindar de la pobresa que han de recórrer sempre a les entitats socials.

.
Persones immigrades:

.
1. Persones reagrupades però amb moltes dificultats per obtenir una autorització de treball per la manca d’ofertes laborals.
.

2. Persones que porten 3 o 4 anys al nostre país i podrien obtenir una autorització de residència per arrelament, però els manca el contracte de treball.
.

3. Persones que tenen una autorització de residència i de treball temporal i no la poden renovar perquè han perdut la feina.
.

4. Infants que passen moltes hores sense la figura dels pares perquè treballen.
.

5. Persones sense llar: sense estalvis, sense xarxa relacional, amb forts trencaments familiars.
.

6. Dones estrangeres que busquen feina perquè els marits estan aturats.
.

7. Persones amb problemes de salut física i mental causats per viure en una situació continuada de precarietat i pobresa.
.

L’habitatge, problema prioritari

.
L’habitatge és un dels problemes prioritaris, juntament amb la manca de feina, que té la població atesa per Càritas. Ho ha destacat Jordi Roglá al manifestar “aquesta és una doble crisi, una crisi econòmica i una crisi d’habitatge.” Roglá ha volgut resaltar la preocupació dels Serveis jurídics de Càritas pels problemes que atenen el advocats voluntaris en les consultes, moltes d’elles estan relacionades amb deutes contrets amb les entitats bancàries. Roglá ha dit: “Sabem que és legal, però ¿és moralment just que una família es pugui quedar sense pis perquè s’ha quedat sense feina i no pot fer front als venciments dels crèdits? o que es quedi al carrer perquè no pot pagar lloguer?”
.

“ ¿És moralment just que les persones més inexpertes estiguin obligades a complir amb tot el contingut del contracte creditici quan s’ha ajudat als bancs amb molts diners públics, sigui injectant liquiditat, sigui amb nacionalitzacions? Per això proposem que igual que les ajudes a les Entitats Financeres han evitat la depressió del Sistema Finançer, es puguin articular formules perquè les mateixes Entitats Financeres contribueixin a pal·liar –no diem condonin- la situació financera de les famílies” ha assenyalat el director de Càritas.
.

"Les persones demanen feina,feina i feina"

.

Tant Mercè Darnell com Jordi Roglá ho han dit clarament en les seves intervencions: “Les persones no volen subsidis volen feina, feina i feina. Del que sigui.” ha dit Roglá.
.

El director de Càritas ha afegit “si bé valorem positivament els esforços que s’estan fent amb els plans ocupacionals públics, entenem que a més dels temes d’ocupació seria important donar prioritat a la Inserció Sociolaboral. La nostra gent, els nostres usuaris, no volen subsidis, volen feina i feina, i estan disposats a demostrar la seva vàlua com ja ho han estat fent durant els anys de bonança econòmica. Moltes d’aquestes persones tenen més habilitats que les que nosaltres els hi podem transmetre a ells. Per això proposem substituir el màxim de subsidis per incentius al qui ofereix la feina. I l’increment de les beques ocupació i el retorn de la figura del aprenent”.

.
Una Llei d’Estrangeria que allarga el patiment
.

Càritas creu que allargar el període d’internament de les persones en situació administrativa irregular a 60 dies, com fa la nova llei, suposa allargar el patiment d’aquestes persones. “I ens preocupa que la nova reforma de la Llei, ha dit el director de Càritas diocesana de Barcelona, contempli que es pugui sancionar l’hospitalitat, a títol individual, de qui aculli a persones (fins i tot, parents) a les quals els ha caducat el permís d’estada”.
.

Recuperar els valors del Nadal
.

Finalment, el delegat episcopal de la diòcesi de Barcelona, Salvador Bacardit, ha recordat la darrera glosa del Cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la qual demanava la solidaritat de tots davant la crisi i es feia ressò de la preocupació de l’Església i de Càritas per les persones afectades.

.
Salvador Bacardit ha exhortat a “recuperar els autèntics valors del Nadal. Entre ells, l’amor fratern cap a les persones que estan patint amb tanta força les conseqüències de la crisi, però també cap a totes les persones del món que d’una manera o altra també senten els seus efectes”. Bacardit ha fet referència al missatge de la Campanya de Nadal de Càritas “ Crisi, tu la notes, ells la pateixen” i ha demanat que el proper diumenge en què es farà la col·lecta de Càritas, les comunitats cristianes i les parròquies “continuïn essent generoses i solidàries com fins ara”.

.

.