Diumenge IV d'Advent.

.
.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DE LA PROFECIA DE MIQUEES, 5,1-4a
.
Diu el Senyor:
«I tu, Betlem Efrata,
ets petita per a ser comptada
entre els clans de Judà,
però de tu sortirà
el qui ha de governar Israel.
Els seus orígens vénen d'antic,
vénen de l'eternitat.»
Així, doncs, el Senyor
els tindrà abandonats
fins al temps que infanti
la qui ha d'infantar.
Aleshores la resta dels seus germans
es reunirà amb els fills d'Israel.
Ell vindrà a pasturar
amb el poder del Senyor,
amb la glòria
del nom del Senyor, el seu Déu.
Viuran segurs perquè ell serà gran
d'un cap a l'altre de la terra.
Ell serà la pau.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 79
.
Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serm salvats.
.
Pastor d'Israel, escolteu-nos,
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.
.
Déu de l’univers,
Gireu des del cel els vosres ulls,
Veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra má havia plantat
i havia fet robusta i forta.
.
Que la vostra má reposi
Sobre l’home que sera el vostre braçdret,
El fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vòs;
Guardeu-nos la vida
Perquè invoquem el vostre nom.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS, 10,5-10
.
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m'has format un cos; no t'has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això t'he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n'has volgut ni t'hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: A tu em presento; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
.
ACLAMACIÓ, Lc 1-38
.
Sóc l’esclava del Senyor: que es ccompleixim en mí les tevés paraules.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 1-39-45
.
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
.
.