Diumenge III d'Advent.

.
.

.

.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DE LA PROFECIA DE SOFONIES. 3,14-18
.
Crida de goig, ciutat de Sió!
Clameu ben fort, gent d'Israel!
Alegra't i celebra-ho de tot cor,
Jerusalem!
El Senyor ha revocat
la teva condemna,
ha allunyat els teus enemics.
El Senyor, rei d'Israel, és dintre teu:
mai més no hauràs de témer cap mal.
Aquell dia,
diran a Jerusalem:
«No tinguis por, Sió,
que les teves mans no defalleixin!
El Senyor, el teu Déu, el tens a dins.
Ell és poderós i et salva.
Per tu se sent joiós i alegre;
per l'amor que et té,
no et vol blasmar;
per tu està content i crida de goig.»
El Senyor restaurarà Jerusalem
«Jo, el Senyor,
aplegaré els qui estaven lluny de tu,
privats de festes i entristits.
.
SALM RESPONSORIAL
.
Isaïes 12
.
ACLAM’L PLE DE GOIG PERQUÈ EL SANT D’ISRAEL ÉS GRAN A LA TEVA CIUTAT.
.
Ell és el Déu que em salva.
En ell confio, no m'espanto.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
.
Cantant de goig
sortireu a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
“Enaltiu el Senyor,
proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles
les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels!”
.
Canteu al Senyor,
que ha fet coses glorioses;
que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran dins la teva ciutat.»
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE FILIPS. 4,4-7
.
Germans, viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! 5 Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. 6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
.
ACLAMACIÓ
.
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat a portar la Bona nova als desvalguts.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC. 3,10-18
.
En aquell temps la gent preguntava a Joan:
--Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia:
--Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
--Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué:
--No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven:
--I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
--No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
.
.