.
Si llegim, amb el cor obert, el relat del naixement de Sant Lluc (2, 1-20 ) descobrirem que la glòria del natalici del Senyor de l’Univers no és pas pel Cèsar, ni per a les autoritats civils o religioses de l’època, és pels que viuen al ras, per als pastors. La Bona Nova és per a ells, gent anònima, gent despreciable als ulls dels ben pensats del món.
.
Aquests personatges desconeguts són, per a nosaltres, el símbol de tota la gent que espera salvació i justícia. És amb ells que hem de treballar per a construir un món nou. Hem de ser conscients que en aquest món de magnats, milionaris, guapos, famosos i poderosos, la millor Notícia continua essent per als pobres.
.
L’àngel dona la Bona Nova als pastors:
“No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Llc 2,11-12)
.
Quan els nostres ulls són enlluernats per les llumenetes dels carrers i dels aparadors, quan les nostres oïdes són acosades per la publicitat enganyosa i agressiva, quan som cridats a consumir perquè així salvarem l’economia, ... se’ns fa difícil descobrir aquest senyal que es troba en la penombra d’allò que és petit i amagat, enmig de la grisor de la gent que dorm al ras, que no rep cap ingrés, que fa cua per rebre aliments, als menjadors socials, als despatxos socials. Ens cal recórrer a l’evangeli per a no perdre la senyal i, què trobem?
.
Trobem una família perseguida (primer per l’emperador que per a incrementar la recapta dels impostos obliga a un desplaçament per la força; família que és obligada a marxar a l’estranger per fugir de la tirania del reietó de torn); hi trobem, també, un nen amb bolquers posat en una menjadora, una cova d’animals, lloc indigne per un part,... la solidaritat d’uns pastors a cel obert que s’acosten per ajudar.
.
Qualsevol informe de Càritas o de les diverses ONG’s solidàries, afirmarien avui l’existència de situacions semblants. En aquesta època de globalització, si recordem a Josep i Maria que no són acollits a l’hostal i el naixement de Jesús en mig de la pobresa de Betlem, sintonitzarem ràpidament amb l’Informe de l’ONU sobre la distribució de la riquesa en el món. La família de Betlem entraren en els 4.000 milions d’éssers humans que avui viuen en la pobresa. Déu continua naixent en aquesta situació de “macroblasfèmia”, com la descriu el bisbe Pere Casaldàliga. I continua naixent en mig de la misèria del món per a animar-nos a lluitar per a que ningú més hagi de néixer en una cova d’animals o al ras.
.
Animant-vos a unir-nos a aquesta lluita us desitja un Sant Nadal’2009, el vostre amic:
.
Gregori Manso.
.
Aquests personatges desconeguts són, per a nosaltres, el símbol de tota la gent que espera salvació i justícia. És amb ells que hem de treballar per a construir un món nou. Hem de ser conscients que en aquest món de magnats, milionaris, guapos, famosos i poderosos, la millor Notícia continua essent per als pobres.
.
L’àngel dona la Bona Nova als pastors:
“No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Llc 2,11-12)
.
Quan els nostres ulls són enlluernats per les llumenetes dels carrers i dels aparadors, quan les nostres oïdes són acosades per la publicitat enganyosa i agressiva, quan som cridats a consumir perquè així salvarem l’economia, ... se’ns fa difícil descobrir aquest senyal que es troba en la penombra d’allò que és petit i amagat, enmig de la grisor de la gent que dorm al ras, que no rep cap ingrés, que fa cua per rebre aliments, als menjadors socials, als despatxos socials. Ens cal recórrer a l’evangeli per a no perdre la senyal i, què trobem?
.
Trobem una família perseguida (primer per l’emperador que per a incrementar la recapta dels impostos obliga a un desplaçament per la força; família que és obligada a marxar a l’estranger per fugir de la tirania del reietó de torn); hi trobem, també, un nen amb bolquers posat en una menjadora, una cova d’animals, lloc indigne per un part,... la solidaritat d’uns pastors a cel obert que s’acosten per ajudar.
.
Qualsevol informe de Càritas o de les diverses ONG’s solidàries, afirmarien avui l’existència de situacions semblants. En aquesta època de globalització, si recordem a Josep i Maria que no són acollits a l’hostal i el naixement de Jesús en mig de la pobresa de Betlem, sintonitzarem ràpidament amb l’Informe de l’ONU sobre la distribució de la riquesa en el món. La família de Betlem entraren en els 4.000 milions d’éssers humans que avui viuen en la pobresa. Déu continua naixent en aquesta situació de “macroblasfèmia”, com la descriu el bisbe Pere Casaldàliga. I continua naixent en mig de la misèria del món per a animar-nos a lluitar per a que ningú més hagi de néixer en una cova d’animals o al ras.
.
Animant-vos a unir-nos a aquesta lluita us desitja un Sant Nadal’2009, el vostre amic:
.
Gregori Manso.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario