sábado, 18 de febrero de 2012

L'evangeli de la setmana, 20 - 26 de febrer.

.

.

Dilluns, 20 de febrer '12

Marc 9,14-29



En aquell temps, quan Jesús va arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà:

--Què discutíeu amb ells?

Un de la gent li respongué:

--Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.

Jesús els diu:

--Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.

Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare:

--Des de quan li passa això?

Ell contestà:

--Des de petit. Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!

Jesús li respongué:

--Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

A l'instant el pare del noi exclamà:

--Crec, però ajuda'm a tenir més fe.

Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules:

--Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.

Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.

Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:

--Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?

Ell els va respondre:

--Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.



Dimarts, 21 de febre '12

Marc 9,30-37



En aquell temps, Jesús i els seus deixebles, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:

--El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.

Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:

--Què discutíeu pel camí?

Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:

--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:

--Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.



Dimecres, 22 de febrer '12

Dimecres de Cendra.



LECTURA PRIMERA

LECTURA DE LA PROFECIA DE JOEL 2,12-18



Diu l'oracle del Senyor:

 " Ara, convertiu-vos a mi

amb tot el vostre cor,

dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.

Ho dic jo, el Senyor."

Esquinceu-vos el cor,

i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor,

el vostre Déu,

que és compassiu i benigne,

lent per al càstig i ric en l'amor,

i que es desdiu de fer el mal.

Qui sap si se'n desdirà

i us deixarà encara una benedicció:

vi i farina per a oferir

al Senyor, Déu nostre!

Toqueu el corn a Sió,

proclameu un dejuni,

convoqueu l'assemblea,

reuniu el poble,

aplegueu la comunitat,

congregueu els vells,

reuniu els nens i els infants de pit.

Que els joves esposos

surtin de la cambra nupcial.

Que els sacerdots,

servidors del Senyor,

plorin entre el vestíbul i l'altar

i diguin:

"Perdona el teu poble, Senyor,

no abandonis la teva heretat

a l'escarni,

a les burles dels altres pobles,

que diuen:

"On és el vostre Déu?""

El Senyor, encès de zel pel seu país,

es compadeix del seu poble.



SALM RESPON SORIAL

SALM 50



COMPADIU-VOS DE NOSALTRES SENYOR, PERQUÈ HEM PECAT.





Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;

tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.

Renta'm ben bé de les culpes,

purifica'm dels pecats.



Ara reconec les meves faltes,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra tu, contra tu sol he pecat,

he fet el que és dolent als teus ulls.



Déu meu, crea en mi un cor ben pur,

fes renéixer en mi un esperit ferm.

No em llancis fora de la teva presència,

no em prenguis el teu esperit sant.



Torna'm el goig de la teva salvació,

que em sostingui un esperit magnànim.

Obre'm els llavis, Senyor,

i proclamaré la teva lloança.



LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA SEGONA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 5,20-6,2



Germans, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.

Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.



EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU 6,1-6.16-18



 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

»Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.

»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

»Quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.



»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.



Dijous, 23 de febrer '12

Lluc 9,22-25



En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.

I deia a tothom:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?



Divendres, 24 de febrer '12

Mateu 9,14-15



En aquell temps, els deixebles de Joan anaren a trobar Jesús i li preguntaren:

--Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?

Jesús els respongué:

--¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.



Dissabte, 25 de febre '12

Lluc 5,27-32



En aquell temps, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:

--Segueix-me.

Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.

Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:

--Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?

Jesús els respongué:

--El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.



Diumenge 26 de febrer '12

Marc 1,12-15



En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien.

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:

--S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

.

.

No hay comentarios: