Diumenge VII durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 43,18-19.21-22.24-25

Això diu el Senyor:

«No recordeu més els fets passats,

no penseu en les gestes antigues.

Faré una nova gesta,

que ja comença a despuntar.

No us n'adoneu?

Obriré un camí en el desert,

i rierols en l'estepa.

 I aquest poble, que jo m'he format,

proclamarà la meva lloança.»

«A mi, poble de Jacob,

no m'invocaves;

t'havies cansat de mi, Israel.

Però t'has fet carregós

amb els teus pecats,

m'has cansat amb les teves culpes.

Doncs bé, sóc jo, sóc jo

qui t'esborra les faltes.

Ho vull així:

no em recordaré dels teus pecats.

SALM RESPONSORIAL

SALM 40

HE PECAT CONTRA VÓS, SALVEU-ME LA VIDA.

Feliç el qui s'interessa pel desvalgut!

En temps difícils, el Senyor el salvarà;

el Senyor li guardarà la vida,

el farà feliç a la terra;

no el deixarà a mercè dels enemics.

El Senyor el sostindrà en el llit de dolor,

se n'ocuparà durant la seva malaltia.

Jo clamo: «Senyor, compadeix-te de mi.

He pecat contra tu, guareix-me!»

I a mi m'has sostingut perquè sóc innocent,

em mantens per sempre al teu davant.

Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,

des de sempre i per sempre!

Amén, amén!

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL ASEGONA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 1,18-22

Germans, Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

ACLAMACIÓ

EL Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 2,1-12

Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:

--Fill, et són perdonats els pecats.

Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:

--Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.

Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:

--No havíem vist mai res de semblant.

.

.