Diumenge V durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DE JOB 7,1-4.6-7

Job digué als seus amics:

 L'home, a la terra, ¿no treballa de valent?

¿No viu els seus dies sota el jou?

Es deleix per l'ombra igual que un esclau,

espera el seu sou com un jornaler.

També a mi m'ha tocat de passar el temps inútilment;

la paga que rebo són les nits en blanc.

Me'n vaig al llit i ja em ve la pregunta:

Quan em llevaré?

La nit es fa llarga,

el neguit m'omple fins que neix l'albada.

Els meus dies passen volant,

més ràpids que la llançadora,

i no em queda gens de fil;

se m'ha acabat l'esperança.

Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;

els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.

SALM RESPONSORIAL

SALM 146

LLOEU EL SENYOR QUE CONFORTA ELS CORS DESFETS.

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!

Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!

El Senyor reconstrueix Jerusalem

I aplega els dispersats d'Israel.

Conforta els cors desfets

I embena les ferides.

Té comptat el nombre dels estels,

Els crida cadascun pel seu nom .

És gran el Senyor, i és molt poderós,

És infinita la seva saviesa.

El Senyor sosté els desvalguts

I abat els injustos fins a la terra.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 9,16-19.22-23

Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat: ai de mi si no anunciés l'evangeli! Si m'ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l'evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l'evangeli em dóna.

Jo, que no era esclau de ningú, m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M'he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m'he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. Tot ho faig a causa de l'evangeli, per poder-hi tenir part.

ACLAMACIÓ

Ell portava les nostres malalties i s'havia carregat els nostres dolors.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 1,29-39

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu.  La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.

Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:

--Tothom et busca.

Ell els diu:

--Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.

I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

.

.