El naixement de sant Joan Baptista

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 49,1-6

Escolteu els qui viviu lluny,

a les illes!

Estigueu atents, pobles llunyans!

Abans de néixer,

el Senyor em va cridar,

va pronunciar el meu nom

quan era a les entranyes de la mare.

Ha fet dels meus llavis

una espasa tallant,

m'amaga a l'ombra de la seva mà.

M'ha convertit en una fletxa aguda,

ben guardada en el seu buirac.

M'ha dit: «Ets el meu servent;

en tu, Israel,

faig resplendir la meva glòria.»

Jo pensava: «M'he cansat en va,

he consumit per no res

les meves forces.»

Però el Senyor té a les mans

la meva causa,

el meu Déu m'ha guardat

la recompensa.

Ara ha parlat el Senyor,

ell que m'ha format

des del si de la mare

perquè fos el seu servent,

perquè fes tornar cap a ell

el poble de Jacob

i aplegués Israel al seu voltant.

Als ulls del Senyor jo sóc preciós;

el meu Déu és la meva força.

M'ha dit: «És massa poc

que siguis el meu servent

per a restablir les tribus de Jacob

i fer tornar els supervivents d'Israel.

Jo t'he fet llum de les nacions

perquè portis la meva salvació

d'un cap a l'altre de la terra.»

SALM RESPONSORIAL 138

US DONO GRÀCIES PER HAVER-ME FET TAN ADMIRABLE

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,

tu saps quan m'assec i quan m'aixeco;

descobreixes de lluny estant els meus propòsits,

saps prou bé si camino o si reposo,

et són coneguts tots els meus passos.

Tu has creat el meu interior,

m'has teixit en les entranyes de la mare.

Et dono gràcies perquè m'has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses.

Res del meu cos no et passava per alt

quan jo m'anava fent secretament,

com un brodat en el fons de la terra.

LECTURA SEGONA

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS 13,22-26

En aquells dies, Pau digué: Als nostre pares, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d'ell, digué:

»-- M'he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.

»De la descendència d'ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió; Joan, quan acabava el seu camí, deia:

»--Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu; després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.

»Germans, descendents del llinatge d'Abraham i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu: és a nosaltres que s'adreça aquest missatge de salvació.

ACLAMACIÓ

A tu, et diran profeta de l'Altíssim, per què aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 3,57-60.80

Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient:

--No! S'ha de dir Joan!

Ells li replicaren:

--Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!

Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea,  i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»

Realment, la mà del Senyor era amb ell.

L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

.

.