L'evangeli de la setmana 4 - 10 de juny.

.

.

Dilluns, 11 de juny '12

Mateu 5,1-12

En aquell temps,  en veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

»Feliços els humils: ells posseiran la terra!

»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Dimarts 12 de juny '12

Mateu 5,13-16

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:  »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Dimecres, 13 de juny '12

Mateu 5,17-19

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:  »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.

»Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

Dijous 14 de juny '12

Mateu 5,20-26

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.

»Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.

»Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

Divendres, 15 de juny '12

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE LA PROFECIA D'OSEES 11,1.3-4.8-9

Diu el Senyor:

«Quan Israel era un noi

me'l vaig estimar,

d'Egipte vaig cridar el meu fill.

Jo mateix vaig ensenyar

Efraïm a caminar

agafant-lo pels braços,

però ells no han reconegut

que jo els he guarit.

Jo els atreia cap a mi

amb llaços d'afecte i amor.

Feia com qui aixeca un jou del coll

i deixa lliure la boca,

m'acostava cap a ell

i li donava menjar.

Això em trasbalsaria el cor,

s'encendria la meva pietat.

No cediré a la meva indignació,

no tornaré a destruir Efraïm,

perquè jo sóc Déu i no un home,

sóc el Sant, present enmig teu:

no sóc dels qui es passegen

d'ací d'allà!

SALM RESPONSORIAL

CANTANT DE GOIG SORTIREM A BUSCAR L'AIGUA DE LES FONTS DE SALVACIÓ

 Ell és el Déu que em salva.

En ell confio, no m'espanto.

Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

Cantant de goig

sortireu a buscar l'aigua

de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor,

proclameu el seu nom,

feu conèixer entre els pobles

les seves gestes.

Recordeu que el seu nom és excels!

Canteu al Senyor,

que ha fet coses glorioses;

que ho publiquin per tota la terra.

Poble de Sió, aclama'l ple de goig,

perquè el Sant d'Israel

és gran dins la teva ciutat.»

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D'EFES 3,8-12.14-19

A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu designi amagat des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. Així, ara, valent-se de l'Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. D'aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell, tenim plena llibertat d'acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna la nostra fe en Crist.

Per tot això, jo m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.

ACLAMACIÓ

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 19,31-37

En aquell temps, era divendres i com per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

Dissabte, 16 de juny '12

El Cor Immaculat de Maria.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL PRIMER LLIBRE DELS REIS 19,19-21

En aquell dies,  Elies se'n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d'Elies i li digué:

--Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.

Elies li va respondre:

--Vés! Torna-te'n! A què t'obligo jo?

Eliseu se'n tornà de darrere d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei.

SALM RESPONSORIAL

SALM 15

SENYOR, HERETAT MEVA I CALZE MEU.

Guarda'm, Déu meu,

en tu trobo refugi.

Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,

ningú com tu no em fa feliç.»

Senyor, heretat meva i calze meu,

tu m'has triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.

Fins a les nits instrueix el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonaràs la meva vida enmig dels morts

ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.

ACLAMACIÓ

 Feliç la Verge Maria, que conservava en ale seu cor la paraula de Déu i la meditava.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 2,41-51

 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Ell els respongué:

--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.

Diumenge, 17 de juny '12

Marc 4,26-34

En aquell temps, Jesús deia a la gent:

--Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

Deia també:

--A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.

Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles..

.