Diumenge XI durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE LA PROFECIA D'EZEQUIEL 17,22-24

»Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà:

»També jo trencaré

el cimall del cedre altiu,

n'esqueixaré el rebrot

més alt i tendre

i el plantaré

al cim d'una gran muntanya,

a l'excelsa muntanya d'Israel.

Traurà branques ufanoses,

donarà fruit

i arribarà a ser un cedre majestuós.

S'hi ajocaran ocells de tota mena,

viuran a l'ombra

de les seves branques.

Tots els arbres del bosc sabran

que jo sóc el Senyor,

que faig caure els arbres alts

i enalteixo els més petits,

asseco els arbres verds

i faig reverdir els secs.

Jo, el Senyor, sóc el qui ho ha dit

i el qui ho fa."

SALM RESPONSORIAL 91

ÉS BO DE LLOAR-VOS, SENYOR.

És bo de lloar l'Altíssim,

de cantar al teu nom, Senyor,

de proclamar al matí el teu amor,

i de nit la teva fidelitat.

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban;

plantats a la casa del Senyor,

creixeran als atris del nostre Déu.

Encara donaran fruit a la vellesa,

continuaran plens d'ufana i de vigor,

per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca,

i que en ell no hi ha injustícia.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA SEGONA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 5,6-10

Germans, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor,  ja que fem camí per la fe, sense veure-hi. Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor. Per això, tant si vivim en el cos com si n'emigrem, només ens delim per ser-li plaents. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida.

ACLAMACIÓ

La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 4,26-34

En aquell temps, Jesús deia a al gent :

--Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

Deia també:

--A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.

Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

.

.