Diumenge IV de Pasqua.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS, 2,14b.36-41

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:

--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.

»Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

Els primers convertits

Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:

--Germans, què hem de fer?

Pere els va respondre:

--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.

Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:

--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.

Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.

SALM RESPONSORIAL

SALM 22

EL SENYOR ÉS EL MEU PASTOR, NO EM MANCA RES.

El Senyor és el meu pastor:

no em manca res.

Em fa descansar en prats deliciosos,

em mena al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna.

Em guia per camins segurs,

per amor del seu nom.

Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó

em donen confiança.

Davant meu pares taula tu mateix

enfront dels enemics;

m'has ungit el cap amb perfums,

omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré anys i més anys

a la casa del Senyor.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PERE, 2,20b-25

Estimats: Si després d'obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.

Aquesta és la vocació que heu rebut,

ja que també Crist

va patir per vosaltres:

així us deixava un exemple

perquè seguiu les seves petjades.

Ell no va cometre pecat

ni va tenir mai als llavis la perfídia.

Quan l'insultaven,

no tornava l'insult;

quan el turmentaven,

no responia amb amenaces,

sinó que confiava la seva causa

al qui judica amb justícia.

Ell mateix va portar

els nostres pecats

en el seu cos sobre el patíbul,

perquè, morts als pecats,

visquéssim com a justos.

Ell, amb les seves ferides, us curava.

Tots anàveu esgarriats

com ovelles disperses,

però ara heu tornat

al vostre pastor i guardià.

ACLAMACIÒ

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor: jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN, 10,1-10

En aquell temps, Jesús parlà als així: »Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

Per això Jesús continuà:

--Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.