Diumenge III de Pasqua.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DELS FETS DELS APÒ STOLS, 2,14.22b-33

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:

--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.

»Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. Perquè David, referint-se a ell, deia:

» Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra

i en faig festa tot jo;

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonaràs la meva vida

enmig dels morts

ni deixaràs

que el teu Sant es corrompi.

M'ensenyaràs

el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant.

»Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.

»A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.

SALM RESPONSORIAL

SALM 15

ENSENYEU-ME SENYOR EL CAMÍ QUE DUU A LA VIDA.

Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi.

Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,

ningú com tu no em fa feliç.»

Senyor, heretat meva i calze meu,

tu m'has triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.

Fins a les nits instrueix el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonaràs la meva vida enmig dels morts

ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.

M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant;

al teu costat, delícies per sempre.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PERE, 1,17-21

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare a aquell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

ACLAMACIÓ

Jesús, Senyor nostre, obriu-nos el sentit de les Escriptures; feu que s’abrusi el nostre cor quan vós parleu.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 24,13-35

Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

Jesús els preguntà:

--De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

--¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

Els preguntà:

--Què hi ha passat?

Li contestaren:

--El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.

Aleshores Jesús els digué:

--Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?

Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li:

--Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre:

--¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:

--Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!

També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.