LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL LLIBRE DE
JEREMIES 1,4-5.17-19
En
temps de Josies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Abans
de formar-te
en les
entranyes de la mare,
jo et
coneixia;
abans
que sortissis del seu ventre
et vaig
consagrar profeta
destinat
a les nacions.
»Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los
el que jo et manaré.
No
tremolis davant d'ells:
si no,
seré jo qui et farà tremolar.
Des
d'ara faig de tu una plaça forta,
una
columna de ferro,
una
muralla de bronze,
enfront
de tot el país,
dels
reis de Judà i dels governants,
dels
sacerdots i de la gent del poble.
Lluitaran
contra tu
però no
et venceran.
Jo seré
al teu costat per alliberar-te.
T'ho
dic jo, el Senyor.
SALM 70
ELS
MEUS LLAVIS DIRAN A TOTHOM COM M'AJUDEU.
En tu, Senyor, m'emparo;
que no en tingui un desengany.
Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm,
Sigues
el meu castell inexpugnable
per a
mi ets penyal i plaça forta. Déu meu, treu-me de les mans de l'injust.
Tu ets
la meva esperança, Senyor;
he
confiat en tu des de petit. Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.
D'un
cap a l'altre del dia, els meus llavis
anunciaran
la teva bondat. M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
iencara avui proclamo les teves meravelles.
LECTURA SEGONA
LECTURA DE LA PRIMERA
CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,31-13,13
Germans,
Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí
incomparablement més alt.
Si jo
parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una
esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i
penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués
tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si
repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix
per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em
serviria.
El qui
estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni
orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra
de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho
creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor
no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de
parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els
nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò
que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava
com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que
sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de
manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el
meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant,
subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més
gran.
ACLAMACIÓ
El Senyor
m'ha enviat a portar als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat.
EVANGELI
LECTURA DE L'EVANGELI
SEGONS SANT LLUC 4,21-30
En aquell
temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los:
--Avui es
compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Tothom
l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la
seva boca. I deien:
--¿No
és el fill de Josep, aquest?
Ell els
digué:
--Ben
segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot
el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I
afegí:
--Us
asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro
que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i
una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però
Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó.
I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap
d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En
sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van
aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la
muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però
Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario