Diumenge II de durant l'any

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 62,1-5

Per amor de Sió no vull callar,

no vull reposar per Jerusalem
fins que el benestar no hi esclati
com la llum,
fins que no s'abrandi el seu triomf
com una torxa.
Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran
la teva glòria.
Et donaran un nom nou
que el Senyor mateix designarà.
Seràs una corona magnífica
a les mans del Senyor,
una diadema reial
a les mans del teu Déu.
No et diran més «Abandonada»
ni anomenaran el teu país «Desolació».
A tu et diran «Me l'estimo»,
i a la teva terra, «Té marit»,
perquè el Senyor t'estimarà,
i tindrà marit la teva terra.
Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s'alegrarà de tenir-te,
com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.

SALM RESPONSORIAL 95

CANTEU A TOTS ELS POBLES ELS PRODIGIS DEL SENYOR.

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

 

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

 

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
doneu al Senyor la glòria del seu nom.

 

Adoreu el Senyor: s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra!
Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,4-11

Germans, els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.

ACLAMACIÓ

Déu, valent-se de l'Evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 2,1-12

En aquell temps es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

--No tenen vi.

Jesús li respon:

--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

--Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

Els diu Jesús:

--Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:

--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.