LECTURA
PRIMERA
LECTRUA DEL
LLIBRES DE NEHEMIES 8,2-4.4a.5-6.8-10
El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit.
Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. I
allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l'alba fins al
migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes,
dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.
Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta,
preparada expressament per a l'ocasió. Esdres, que estava situat per damunt del
poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà
dret. Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l'assemblea va alçar les
mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s'agenollaren i es prosternaren fins a
tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. Llegien de manera clara el
llibre de la Llei de Déu i n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos
entenedora.
En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies,
que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de a Llei, i els levites
que explicaven el text a la gent, els van dir:
--La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us
lamenteu ni ploreu.
Esdres va afegir:
--Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res
preparat, perquè la diada d'avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us
entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.
SALM 18
LES VOSTRES PARAULES,
SENYOR, SÓN ESPERIT I SÓN VIDA.
És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i que et siguin agradables els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu!
LECTURA SEGONA
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT
PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 12,12-30
Germans, el Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts
membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots
nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol
Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia:
«Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. I si
l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de
ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos
oïda, com podria olorar? Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres
de la manera que li ha semblat. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on
seria el cos? Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. L'ull
no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em
feu cap falta.» Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són
els més necessaris; els que ens semblen menyspreables, els cobrim amb més
honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb una decència que no
necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha
donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi
divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns
pels altres. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb
ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell.
Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. En
l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en
tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després,
els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en
llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan
miracles? ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les
saben interpretar?
ACLAMACIÓ
EL Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als
captius la llibertat.
EVANGELI
LECTURA DE
L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 1,1-4;4,14-21
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que
s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui
des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors
de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels
orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració
ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La
seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves
sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum,
va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta
Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va
asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores
començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario