La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any fa una
crida a la justícia i la pau
Dv, 18/01/2013
(CR) Des d'aquest
divendres i fins al 25 de gener se celebra l'Octavari de Pregària
per la Unitat dels Cristians amb el lema «Què espera el Senyor de nosaltres?»
(Mi 6, 6-8). Una invitació, dirigida als deixebles de Crist i a tota persona de
bona voluntat, a seguir el camí de la justícia, la misericòrdia i la humilitat
i a superar tota forma de discriminació. Aquest divendres Benet XVI s'ha
referit a aquests textos de la setmana de pregària ecumènica.
L'enèrgica crida
de Miquees a favor de la justícia i la pau se centra en els capítols 6,1-7,7.
Miquees situa la justícia i la pau en la història de les relacions entre Déu i
la humanitat per insistir en la necessitat d'una forta referència ètica. A
l'igual d'altres profetes del temps de la monarquia a Israel, Miquees recorda
al poble que Déu l'ha alliberat de l'esclavitud d'Egipte i mitjançant l'aliança
l'ha cridat a viure en una societat edificada sobre la dignitat, l'equitat i la
justícia.
Els textos de la
Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians per a l'any 2013 han estat
preparats per un grup mixt format pel Consell Pontifici per a la promoció de la
unitat del cristians i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les
Esglésies, a la vista de l'esborrany preparat pel Moviment dels Estudiants
Cristians de l'Índia, amb l'assessorament de la Federació Universitària
Catòlica de tota l'Índia i el Consell Nacional de les Esglésies de l'Índia.
Les comunitats
d’intocables a l’Índia han estat foragitades de les castes. Són el poble pitjor
tractat pel sistema de castes, una rígida estratificació social basada sobre
nocions de puresa i d’impuresa rituals. D’acord amb el sistema establert, hi ha
castes més altes i castes més baixes. Les comunitats d’intocables són
considerades les més impures i les més contaminants; per això hom les situà
fora del sistema i les qualificà d’intocables, Dàlits. Els Dàlits són marginats
socialment, subrepresentats políticament, explotats econòmicament i sotmesos
culturalment. Ho són un 80% dels cristians de l’Índia.
A desgrat dels
grans avenços aconseguits durant la passada centúria, les Esglésies de l’Índia mantenen les divisions
doctrinals heretades d’Europa i d’arreu. La divisió dels cristians
de l’Índia, a l’interior de les seves Esglésies i entre elles, creix encara més
a causa del sistema de castes. El sistema de castes, com també l’apartheid, el
racisme i el nacionalisme, comporten reptes molt forts per a la unitat dels
cristians a l’Índia i, doncs, per al testimoniatge moral i eclesial de
l’Església com a cos únic de Crist. El problema de les castes, puix que
divideix l’Església, és doctrinalment molt espinós. En aquest context la
Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians ens invita enguany a aprofundir
el text bíblic prou conegut de Mi 6,6-8 per focalitzar l’atenció d’aquesta
manera sobre la pregunta, com a tema principal, “què espera el Senyor de nosaltres?”
L’experiència dels Dàlits és la cruïlla de la qual han emergit, per això, les
reflexions bíbliques i teològiques.
Miquees fou un
del dotze profetes menors de l’Antic Testament que profetitzà a Judà
aproximadament durant els anys 737-660 abans de Crist. Era originari de
Morèixet, al sud-oest de Jerusalem, i profetitzà durant els regnats de Jotam,
Acaz i Ezequies, reis de Judà (Mi 1,1). Visqué en les mateixes condicions
polítiques, econòmiques, morals i religioses que el seu contemporani Isaïes i,
amb ell, fou testimoni de la destrucció de Samaria i de la invasió del Reialme
del Sud pel rei d’Assíria, l’any 701 abans de Crist. El dolor amb el qual el
profeta plora el destí del seu poble dóna el to del seu llibre. La seva
indignació s’adreça als caps i sacerdots (2,1-5), que han traït el poble.
El llibre de
Miquees pertany a la tradició literària de la profecia. Al cor del seu missatge
hi ha l’oracle del judici. El llibre està dividit en tres parts, que van de la
jornada del judici en general (c. 1-3), a la proclamació de la salvació (c.
4-5) i tot seguit al judici en concret i a la celebració de la salvació (c.
6-7). En la primera part, Miquees critica durament els detectors del poder,
tant civil com religiós, perquè n’abusen; roben als pobres: “arranquen la
pell del meu poble”(3,2) i “vaticinen per diners”(3,11). En la segona part del
llibre, Miquees exhorta el poble a pelegrinar vers “la muntanya del Senyor...
ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes”(4,2).
En la tercera part revela que el judici del Senyor crida també a la salvació;
hem de tenir fe i esperança en el Senyor que “perdona les culpes i passa per
alt les infidelitats”(7,18). Aquesta esperança s’orienta vers el Messies que
serà “la pau”(5,4) i que vindrà de Betlem (5,1) per portar la salvació “d’un
cap a l’altre de la terra”(5,3). Miquees invita finalment totes les nacions del
món a unir-se a aquest pelegrinatge, per participar de la justícia i la pau que
són la seva salvació.
El contingut
del missatge ecumènic és particularment aclaridor i qüestionador per
a tothom i, especialment, per a l'Església que fa camí en aquell país, on es
manifesta una greu divisió entre les diferents comunitats cristianes,
aguditzada pel sistema de castes, el racisme i el nacionalisme excloent.
Joan Pau II va assenyalar
durant la visita que va fer a l'Índia l'any 2003 que «qualsevol semblança amb
perjudici de casta en les relacions entre cristians és un contrasigne de
l'autèntica solidaritat humana, una amenaça a l'espiritualitat genuïna i un
obstacle seriós a la missió evangelitzadora de l'Església.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario