.
.
Dilluns, 14 de novembre '11
Lluc 18,35-43
En aquell temps, Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.
Dimarts, 15 de novembre '11
Lluc 19,1-10
En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
Dimecres, 16 de novembre '11
Lluc 19,11-28
En aquell temps, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. Per això digué:
--Un home de família noble havia d'anar-se'n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:
»--Negocieu-hi mentre sóc fora.
»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»--No volem que aquest regni damunt nostre.
»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. 16 Es presentà el primer i digué:
»--Senyor, els teus diners n'han produït deu vegades més.
»Ell li respongué:
»--Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
»Vingué després el segon i digué:
»--Els teus diners, Senyor, n'han produït cinc vegades més.
»Va dir també a aquest:
»--Tu, igualment, governa cinc ciutats.
»Però se'n presentà un altre que digué:
»--Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
»Ell li respon:
»--Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
»Aleshores digué als qui eren presents:
»--Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.
»Ells li contestaren:
»--Senyor, si ja en té deu vegades més!
»Ell replicà:
»--Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d'ells pujant cap a Jerusalem.
Dijous, 17 de novembre '11
Lluc 19,41-44
En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué:
--Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.
Divendres, 18 de novembre '11
Lluc 19,45-48
En aquell temps, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia:
--Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres.
Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.
Dissabte, 19 de novembre '11
Lluc 20,27-40
En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
--Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
Jesús els respongué:
--Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
--Mestre, has respost bé.
I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
Diumenge, 20 de novembre '11
Mateo 25,31-46
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
»Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
»El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
»Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
»Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
»Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario