sábado, 12 de noviembre de 2011

Diumenge XXXIII de durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DELS PROVERBIS 31,10-13.19-20.30-31



Una dona forta, qui la trobarà?

És més preciosa que les perles.

El seu marit confia en ella:

no enyorarà cap més tresor;

en rebrà benestar i no malestar

tots els dies de la vida.

Ella es procura llana i lli,

i les seves mans treballen amb delit.

 Les seves mans agafen el fus,

buida que buida la filosa.

Obre la mà als pobres,

l'allarga als necessitats.

L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;

la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

Reconeixeu-li el fruit del seu treball:

per tot el que fa, rebrà pública lloança.



SALM RESPONSORIAL

SALM 127



FELIÇ TU, FIDEL DEL SENYOR



Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins!

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i tindràs sort.



La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

els teus fills seran com plançons d'olivera

al voltant de la taula.



És així com els fidels del Senyor

seran beneïts.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió!

Que tota la vida puguis veure

prosperar Jerusalem!



LECTRURA SEGONA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE TESALÒNICA 5,1-6



Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.



ACLAMACIÓ

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor. Qui està en dóna molt de fruit.



EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU 25,14-30



 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: »Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.

»Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

»Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

 »L'amo li va dir:

»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

»Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

»--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

»L'amo li va dir:

»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

»Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

»--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

»Però l'amo li va respondre:

»--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

.

.






No hay comentarios: