Benet XVI comenta el Parenostre.

.

.

BENET XVI COMENTA EL PARENOSTRE

Jesús ensenya a pregar

E

l sermó de la muntanya esbossa una extensa imatge del ser humà. Vol mostrarnos com es fa això de ser home. El seu punt de vista bàsic es podria resumir en la frase: l’home només es pot entendre a partir de Déu: només quan viu en relació amb Déu la seva vida es com cal que sigui. Però Déu no és un desconegut llunyà. Déu mostra la seva faç en Jesús: en les seves obres i voluntat arribem a conèixer quins són els pensaments de Déu i quina és la seva voluntat.

Si ser home vol dir essencialment relació amb Déu, aleshores és clar que parlar amb Déu i escoltar què diu forma part d’aquesta relació. Per això el sermó de la muntanya també ens ensenya l’oració; el Senyor ens diu com hem de pregar.

La pregària no ha de ser exhibició davant la gent; demana la discreció que és essencial en tota relació d’amor. Aquesta discreció essencial no és obstacle a la pregària comunitària: el parenostre mateix és una pregària en plural, i només en la comunió d’aquest nosaltres dels fills de Déu som capaços de traspassar les fronteres d’aquest món i arribar a Déu. En la pregària cal que el nivell personal i el comunitari es penetrin l’un dins l’altre.

Un altre defecte de la pregària que és objecte d’amonestació del Senyor és la xerrameca, la verbositat que ofega l’esperit. La pregària esdevindrà més sincera com més surti del fons del cor. La pregària ha de sortir sobretot del cor de les nostres necessitats, esperances, alegries i sofriments, de la nostra vergonya d’haver pecat i de l’agraïment dels béns rebuts; és a dir, cal que sigui pregària ben personal.

Sant Benet, en la seva regla, va encunyar l’expressió: Mens nostra concordit voci, «que el nostre pensament estigui d’acord amb la nostra veu» (Regla de Sant Benet, cap. 19, 7). En general, el pensament va més de pressa que la paraula. Però en la pregària dels salms i en la pregària litúrgica és al revés: la paraula i la veu van davant, i és l’esperit que s’ha d’ajuntar a la veu.

Déu mateix ens dóna les paraules de la pregària, ens ensenya a pregar. La frase citada de sant Benet es refereix a la salmòdia, el gran llibre de pregàries del poble de Déu de l’Antic i el Nou Testament.

D’aquesta manera preguem en l’esperit amb el Sant Esperit. Tot això es pot dir, naturalment, amb més raó del parenostre.

Joseph Ratzinger-Benet XVI

(Jesús de Natzaret, 1a part, Ed. Claret)

Aquest text ha estat copiat del Full dominical 23 d’octubre de 2011

.

.