L'evangeli de la setmana, 15 - 21 d'agost.

.
.
.

Dilluns, 15 d'agost '11

.

.

L'Assumpció de la Mare de Déu.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE L'APOCALIPSI DE SANT JOAN, 11,19a;12,1.3-6a.10ab.

Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu.  Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.

També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, 4 i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron.

Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava: --Ara és l'hora de la salvació, del poder i del regnat del nostre Déu, i el seu Messies ja governa. SALM RESPPONSORIAL SALM 44 TENIU LA REINA A LA DRETA, VESTIDA AMB BROCATS D'OR. En el teu seguici hi ha princeses enjoiades; tens la reina a la dreta, vestida amb or d'Ofir. Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa. És el teu senyor: fes-li homenatge. Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei. LECTURA SEGONA LECTURA DE AL PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT, 15.20-27 Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. ACLAMACIÓ Maria ha estat enduta al cel. Els àngels se n'alegren. EVANGELI LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 1,39-56 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! Càntic de Maria Maria digué: --La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva,  perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res.  »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. Dimarts, 16 d'agost '11 Mateo 19,23-30 En aquells temps, Jesús digué als seus deixebles: --Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: --Si és així, qui pot salvar-se? Jesús se'ls mirà i els digué: --Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. Llavors Pere li va dir: --Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?  Jesús els digué: --Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna. Paràbola dels treballadors de la vinya »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers. Dimecres, 17 d'agost '11 Mateo 20,1-16 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: »Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué: »--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: »--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?  »Ells li responen: »--És que ningú no ens ha llogat. »Els diu: »--Aneu també vosaltres a la meva vinya.  »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: »--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.  »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari  i deien: »--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. »L'amo va respondre a un d'aquests: »--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós? »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. Dijous, 18 d'agost '11 Mateo 22,1-14 En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: --Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: »--Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: »--El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.  »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.  »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces,  i li digué: »--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: »--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. Divendres, 19 d'agost '11 Mateo 22,34-40 En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:  --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos. Dissabte, 20 d'agost '11 Mateo 23,1-12 En aquell temps, Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: --Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre". »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel;  ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit. Diumenge, 21 d'agost '11 Mateo 16,13-20 En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: --Qui diu la gent que és el Fill de l'home? Ells respongueren: --Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes. Ell els pregunta: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere li respongué: --Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. . .