Diumenge XIX de durant l'any.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL PRIMER LLIBRE DELS REIS, 19,9a.11-13a.

 En aquell dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va adreçar la paraula i li digué:

--Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.

Aleshores s'aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l'entrada.

SALM RESPONSORIAL

SALM 84

SENYOR, FEU-NOS VEURE EL VOSTRE AMOR, I DONEU-NOS LA VOSTRA SALVACIÓ.

Jo escolto què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau

al seu poble i als qui l'estimen.

Ell és a prop per salvar els seus fidels,

i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la bondat i la pau;

la fidelitat germinarà de la terra

i la bondat guaitarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La bondat anirà al seu davant,

encaminarà les seves petjades.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA, 9,1-5

Germans: Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l'Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist! Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d'ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre amén.

ACLAMACIÒ

Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

EVANGELI

LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 14,22-33

Quant la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:

--És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

Però de seguida Jesús els digué:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

Pere li contestà:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

Jesús li digué:

--Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

--Home de poca fe! Per què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

.

.

.