L'evangeli de la setmana. 08 - 14 d'agost.

.
.

Dilluns, 08 d’agost ‘11

Mateo 17,22-27

En aquell temps, es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:

--El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.

I els deixebles es van entristir molt.

El tribut del temple

Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:

--¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

Pere respongué:

--És clar que sí.

Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li:

--Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

Pere li respon:

--Dels estranys.

Jesús li diu:

--Per tant, els fills no hi estan obligats. Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu.

Dimarts, 09 d’agost ‘11

Mateo 10,28-33

 En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Dimecres, 10 d’agost ‘11

Joan 12,24-26

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

Dijous, 11 d’agost ‘11

Mateo 18,21-19,1

En aquell temps,Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

»Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

»El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

»Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.

Divendres, 12 d’agost ‘11

Mateo 19,3-12

En aquell temps, se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:

--¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?

Jesús els va dir:

--¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ?

I digué encara:

-- Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.

Ells li pregunten:

--Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?

Jesús els respon:

--Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.

Els deixebles li diuen:

--Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.

Ell els respongué:

--No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix.

»Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Dissabte,13 d’agost ‘11

Mateo 19,13-15

En aquell temps, Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:

--Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

Diumenge, 14 d’agost ‘11

Mateu 15,21-28

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

.

.

.