Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.

.
.
PRIMERA LECTURA
.
LECTURA DEL LLIBRE DEL GÈNESI, 14, 18-20
.
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient:
--Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t'ha posat a les mans els enemics.
Abram li va donar una desena part de tot el botí.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 109
.
ETS SACERDOT PER SEMPRE, COM HO FOU MELQUISEDEC.
.
Oracle del Senyor al meu senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus.»
.
Que el Senyor estengui lluny, des de Sió,
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
.
Ets príncep des del dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare;
des de l'aurora, com rosada, ell t'ha engendrat.
.
El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre
com ho fou Melquisedec.»
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT, 11, 23-26
.
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.
.
ACLAMACIÓ
.
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el senyor, qui menja aquest pa, viurà per sempre.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 9, 11b-17
.
Un dia Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:
--Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
Però Jesús els digué:
--Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
--Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
--Feu-los seure en grups de cinquanta.
Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
.
.