jueves, 1 de abril de 2010

Divendres Sant.

.
.

LECTRA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES, 52,19-53,1
2
.
«El meu servent triomfarà,
serà enlairat, enaltit,
posat molt amunt.
Així com tots
s'horroritzaven de veure'l
—ja que, de tan desfigurat,
ni tan sols semblava un home
i no tenia res d'humana
la seva presència—,
així també ell purificarà
tots els pobles.
Els reis no sabran què dir,
quan veuran allò
que mai no s'havia contat
i comprendran allò
que mai no havien sentit.»
Qui pot creure
allò que hem sentit?
A qui s'ha revelat
la potència del braç del Senyor?
El servent ha crescut davant d'ell
com un rebrot,
com una soca
que reviu en terra eixuta.
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
Tots anàvem com ovelles disperses,
cadascú seguia el seu camí;
però el Senyor ha carregat
damunt d'ell
les culpes de tots nosaltres.
Quan era maltractat,
s'humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava
i ni tan sols obria la boca.
L'han empresonat i condemnat,
se l'han endut.
I qui es preocupa de la seva sort?
L'han arrencat
de la terra dels vivents,
l'han ferit de mort
per les infidelitats del meu poble.
L'han sepultat amb els malfactors,
l'han enterrat entre els opulents,
a ell que no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici
per expiar les culpes,
veurà una descendència,
viurà llargament:
per ell el designi del Senyor
arribarà a bon terme.
«El meu servent,
després del que ha sofert
la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just,
farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells.
Per això els hi dono tots
en possessió,
i tindrà per botí una multitud,
perquè s'ha despullat
de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat
entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu
els pecats de tots
i ha intercedit
per les seves infidelitats.»

.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 115
.
PARE, CONFIO EL MEU ALÈ A LES VOSTES MANS.
.
En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
.
Sóc la befa de tots els enemics
i, més encara, dels veïns;
els coneguts s'esglaien de veure'm:
fuig de mi el qui em troba pel carrer.
S'han oblidat de mi com si fos mort,
com una eina que no és bona per a res.
.
Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
16 tens a les mans el meu destí.»
Allibera'm dels enemics que em persegueixen.
.
Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor!
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS, 4,14-16;5,7-
9
.
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'ajuda que necessitem.
Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen.
.
ACLAMACIÓ, Fl 2,8-9
.
Crist es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom.
.
EVANGELI
.
PASSIÓ DE NOSTRE DENYOR JESUCRIST SEGONS SANT JOAN, 18,1-19,42

.
C. En aquell temps, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta:
+. Qui busqueu?
C. Li respongueren:
S. Jesús de Natzaret.
C. Els diu:
+. Sóc jo.
C. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los:
+. Qui busqueu?
C. Li digueren:
S. Jesús de Natzaret.
C. Ell respongué:
+. Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin.
C. S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol.»
Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere:
+. Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?
C. Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»
Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. 16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
S. ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?
C. Ell respongué:
S. No, no ho sóc pas.
C. Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.Jesús li contestà:
+. Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit.
C. Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
S, ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
C. Jesús li respongué:
+. Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
C. Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:
S. ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?
C. Ell ho negà:
S. No, no ho sóc pas.
C. Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué:
S. Però si jo t'he vist a l'hort amb ell!
C. Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.
Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:
S. Quina acusació porteu contra aquest home?
C. Ells li contestaren:
S. Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.
C. Pilat els replicà:
S. Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.
C. Els jueus li respongueren:
S. A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.
C. Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
S. ¿Tu ets el rei dels jueus?
C. Jesús contestà:
+. ¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
C. Pilat replicà:
S. Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
C. Jesús contestà:
+. La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
C. Pilat li digué:
S. Per tant, tu ets rei?
C. Jesús contestà:
+. Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
C. Li diu Pilat:
S. I què és la veritat?
C. Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:
S. Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
C. Ells van contestar cridant:
S. Aquest, no! Volem Barrabàs!
C. Barrabàs era un bandoler.
C. Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien:
S. Salve, rei dels jueus!
C. I li pegaven bufetades.
C. Pilat tornà a sortir i els digué:
S. Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.
C. Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
S. Aquí teniu l'home!
C. Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:
S. Crucifica'l, crucifica'l!
C. Pilat els diu:
S. Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
C. Els jueus li contestaren:
S. Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu.
C. Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
S. D'on ets, tu?
C. Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu:
S. ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?
C. Jesús li respongué:
+. No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran.
C. Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
S. Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
C. Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus:
S. Aquí teniu el vostre rei.
C. Ells cridaren:
S. Fora, fora, crucifica'l!
C. Pilat els diu:
S. ¿Al vostre rei, haig de crucificar?
C. Els grans sacerdots respongueren:
S. No tenim cap altre rei fora del Cèsar.
C. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.
C. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
S. No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus."
C. Pilat contestà:
S. El que he escrit, ja està escrit.
C. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells:
S. No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
C. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
+. Dona, aquí tens el teu fill.
C. Després digué al deixeble:
+. Aquí tens la teva mare.
C. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
+. Tinc set.
C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
+. Tot s'ha complert.
C. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
.
.

No hay comentarios: