Diuemngue IV de Pasqua

LECTURA PRIMERA

LECTRUA DELS FETS DELS APÒSTOLS 13,14.43-52

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren.

Quan s'hagué dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.

El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:

--Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l'extrem de la terra.

Sentint això, els pagans s'alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. La paraula del Senyor s'estenia per tota la regió. Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l'únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s'espolsaren la pols dels peus i se n'anaren a Iconi. Els deixebles, per la seva part, vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

SALM RESPONSORIAL 99

SOM EL SEU POBLE I EL RAMAT QUE ELL PASTURA.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

 Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

«Que n'és, de bo, el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»

 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE L'APOCALIPSI DE SANT JOAN 7,9.14b-17

Jo, Joan , vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,

Un  dels ancians em digué:

--Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle. Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, perquè l'Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.

 ACLAMACIÓ

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor: jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 10,27-30

En aquell temps, digué Jesús: Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.