El perill de la religió.

.

.

EL PERILL DE LA RELIGIÓ

Jesús fa uns dies que és a Jerusalem movent-se al voltant del temple. No troba pels carrers l'acollida amistosa dels poblets de Galilea. Els dirigents religiosos que troba pel camí miren de desautoritzar-lo davant la gent senzilla de la capital. No descansaran fins enviar-lo a la creu.

Jesús no perd la pau. Amb paciència incansable segueix cridant-los a la conversió. Els explica una anècdota senzilla que se li acaba d'ocórrer en veure'ls: la conversa d'un pare que demana als seus dos fills que vagin a treballar a la vinya de la família.

El primer rebutja el pare amb una negativa contundent: «No hi vull anar». No li dóna cap explicació. Senzillament no li dóna la gana. No obstant això, més tard reflexiona, s'adona que està rebutjant el seu pare i, penedit, se’n va a la vinya.

El segon atén amablement la petició del seu pare: «De seguida, senyor». Sembla disposat a complir els seus desitjos, però aviat s'oblida del que ha dit. No torna a pensar en el seu pare. Tot queda en paraules. No hi va anar.

Per si no han entès el seu missatge, Jesús dirigint-se «als grans sacerdots i als notables del poble», se'ls aplica de manera directa i provocativa la paràbola: «Us asseguro que els pecadors i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu». Vol que reconeguin la seva resistència a entrar en el projecte del Pare.

Ells són els "professionals" de la religió: els que han dit un gran «sí» al Déu del temple, els especialistes del culte, els guardians de la llei. No senten necessitat de convertir-se. Per això, quan ha vingut el profeta Joan a preparar els camins a Déu, li han dit "no", quan ha arribat Jesús convidant-los a entrar al seu regne, continuen dient "no".

Per contra, els publicans i les prostitutes són els "professionals del pecat": els que han dit un gran "no" al Déu de la religió, els que s'han col·locat fora de la llei i del culte sant. No obstant això, el seu cor s'ha mantingut obert a la conversió. Quan ha vingut Joan han cregut en ell, en arribar Jesús l'han acollit.

La religió no sempre condueix a fer la voluntat del Pare. Ens podem sentir segurs en el compliment dels nostres deures religiosos i acostumar-nos a pensar que nosaltres no necessitem convertir-nos ni canviar. Són els allunyats de la religió els que han de fer-ho. Per això és tan perillós substituir l'escolta de l'Evangeli per la pietat religiosa. Ho va dir Jesús: "No tothom qui em digui "Senyor","Senyor"entrarà en el regne de Déu, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel"

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

.

.