Divendres Sant.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES, 52,13-53,12

«El meu servent triomfarà,

serà enlairat, enaltit,

posat molt amunt.

Així com tots

s'horroritzaven de veure'l

—ja que, de tan desfigurat,

ni tan sols semblava un home

i no tenia res d'humana

la seva presència—,

així també ell purificarà

tots els pobles.

Els reis no sabran què dir,

quan veuran allò

que mai no s'havia contat

i comprendran allò

que mai no havien sentit.»

Qui pot creure

allò que hem sentit?

A qui s'ha revelat

la potència del braç del Senyor?

El servent ha crescut davant d'ell

com un rebrot,

com una soca

que reviu en terra eixuta.

No tenia figura

ni bellesa que es fes admirar,

ni una presència que el fes atractiu.

Era menyspreat,

rebuig entre els homes,

home fet al dolor

i acostumat a la malaltia.

Semblant a aquells

que ens repugna de mirar,

el menyspreàvem

i el teníem per no res.

De fet, ell portava

les nostres malalties

i havia pres damunt seu

els nostres dolors.

Nosaltres el teníem

per un home castigat

que Déu assota i humilia.

Però ell era malferit

per les nostres faltes,

triturat per les nostres culpes:

rebia la correcció que ens salva,

les seves ferides ens curaven.

Tots anàvem com ovelles disperses,

cadascú seguia el seu camí;

però el Senyor ha carregat

damunt d'ell

les culpes de tots nosaltres.

Quan era maltractat,

s'humiliava i no obria la boca.

Com els anyells portats a matar

o les ovelles mentre les esquilen,

ell callava

i ni tan sols obria la boca.

L'han empresonat i condemnat,

se l'han endut.

I qui es preocupa de la seva sort?

L'han arrencat

de la terra dels vivents,
l'han ferit de mort

per les infidelitats del meu poble.

L'han sepultat amb els malfactors,

l'han enterrat entre els opulents,

a ell que no obrava amb violència

ni tenia mai als llavis la perfídia.

El Senyor s'ha complagut

en el qui ell havia triturat i afligit.

Quan haurà ofert la vida en sacrifici

per expiar les culpes,

veurà una descendència,

viurà llargament:

per ell el designi del Senyor

arribarà a bon terme.

«El meu servent,

després del que ha sofert

la seva ànima,

veurà la llum i se'n saciarà;

ell, que és just,

farà justos tots els altres,

perquè ha pres damunt seu

les culpes d'ells.

Per això els hi dono tots

en possessió,

i tindrà per botí una multitud,

perquè s'ha despullat

de la pròpia vida fins a la mort

i ha estat comptat

entre els malfactors.

Ell ha portat damunt seu

els pecats de tots

i ha intercedit

per les seves infidelitats.»

SALM RESPONSORIAL

SALM 30

PARE, CONFIO EL MEU ALÉ A LES TEVES MANS.

En tu, Senyor, m'emparo,

que no en tingui un desengany.

Treu-me del perill, tu que ets bo,

Confio el meu alè a les teves mans;

tu, Senyor, Déu fidel, m'has rescatat.

Sóc la befa de tots els enemics

i, més encara, dels veïns;

els coneguts s'esglaien de veure'm:

fuig de mi el qui em troba pel carrer.

S'han oblidat de mi com si fos mort,

com una eina que no és bona per a res.

Però jo confio en tu, Senyor,

et dic: «Ets el meu Déu,

tens a les mans el meu destí.»

Allibera'm dels enemics que em persegueixen.

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,

salva'm per l'amor que em tens.

Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor!

ACLAMACIÓ

Crist es féu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom.

EVANGELI

PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST SEGONS SANT JOAN, 18,1-19,42

C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entra amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seu s deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n'hi anà, Venien amb llanternes i torxes i tots armats. Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s'avencà i els pregunta:

+. «¿Qui busqueu?»

C. Li respongueren:

S. «Jesús de Natzaret».

C. Els diu:

+. «Sóc jo».

C. També hi havia amb el!s Judes, el qui el traïa. Així que Jesús els digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús toma a preguntar-los:

+. «Qui busqueu?»

C. Li digueren:

S. «Jesús de Natzaret».

C. El! els respongué:

+. «la us he dit que sóc jo. Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se 'n vagin lliurament»,

C. S'havia de complir el que havia dit Jesús: «No n'he perdut ni un deIs que vós m'heu donat». Simó Pere es tragué una espasa que portava, ataca el criat del gran sacerdot i li talla l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere:

+. «Guarda't l'espasa a la beina. ¿No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»

C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia deIs jueus, agafaren Jesús, l'encadenaren i el dugueren a la casa d'Anás, que era sogre de Caifás, el gran sacerdot d'aquell any. Caifás era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Més val que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entra amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, mentre Pere es quedava fora, a l'entrada. Per això l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, sortí fora, parla amb la criada que guardava la parta i féu entrar Pere. La criada digué llavors a Pere:

S. «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?»

C. Ell li diu:

S. «No, no ho sóc pas».

C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encès un caliu de brasa i s'estaven allà drets, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdot interroga Jesús sobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contesta:

+. «Jo he parlat a tot el món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple, on es reuneixen tots els jueus, i no he parlat mai d'amagat. ¿Per que em pregunteu a mi? Interrogueu els qui m'han escoltat; ells saben quines coses he dit»,

C. Així que Jesús hagué dit això, un dels guardes que tenia al costat li dona una bufetada i l'escridassà dient-li:

S. «¿És aquesta la manera de contestar gran sacerdot?»

C. Jesús li respongué:

+. «Si he parlat malament, digues en que però si he parlat com cal, ¿per que em pegues?»

C. Llavors Anás l'envià encadenat a Caifás el gran sacerdot. Mentrestant Simó s'està dret escalfant-se. Li digueren:

S. «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?»

C. Ell ho negà:

S. «No, no ho sóc».

C. Un deIs criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:

S. «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell».

C. Pere torna a negar-ho i en aquell moment el gall canta.

C. Llavors dugueren Jesús des del Palau Caifás al pretori. Era la matinada. Ells no entraren a l'edifici paga del pretori, perquè, si contaminaven, aquell vespre no haurien pogut menjar l'anyell pasqual. Per això sortí Pilat a trobar-los fora del pretori i els pregunta:

S. «¿Quina acusació porteu contra aquest home?»

C. Ells li contestaren:

S. «Si aquest home no fes res de mal, ja no l'entregarien»,

C. Pilat els digué:

S. «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos d'acord amb la vostra Llei».

C. EIs jueus li respongueren:

S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú».

C. S'havia de complir el que havia dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se'n torna a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

S. «¿Ets tu el rei dels jueus?»

C. Jesús contesta:

+. «¿Surt de vós, això que em pregunten, o són d'altres els qui us ho han dit de mi?»

C. Respongué Pilat:

S. «lo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t'han entregat a les meves mans He de saber que has fet»,

C. Jesús respongué:

+. «La meva reialesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d'aquí».

C. Pilat li digué:

S; «Per tant, vols dir que ets rei».

C. Jesús contesta:

+. «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu»,

C. Li diu Pilat:

S. «I la veritat, ¿que és?»

C. I després de fer aquesta pregunta, Pilat se n'anà altra vegada a fora, a trobar els jueus per dir-los:

S. «Jo no li trobo res per poder-lo inculpar. Però ja que és costum d'indultar-vos algú amb ocasió de la Pasqua, si voleu, us indultaré el rei dels jueus».

C. Ells tomaren a cridar:

S. «Aquest no: volem Bar-Abás».

C. Bar-Abás era un bandoler.

C. Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d'espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d'ell i li deien:

S. «Salve, rei dels jueus»,

C. I li donaven bufetades. Pilat torna a sortir i els digué:

S. «Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo inculpar».

C. Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:

S. «Aquí teniu l'home».

C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren:

S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».

C. Pilat els diu:

S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar».

C. EIs jueus li contestaren:

S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei mereix pena de mort, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu»,

C. Quan Pilat sentí això agafà encara més por. Se'n torna dins el pretori i digué a Jesús:

S. «¿D'on ets tu?»

C. Però Jesús no li torna contesta. Li diu Pilat:

S. «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per crucificar-te?»

C. Jesús respongué:

+. «No tindríeu cap mena d'autoritat sobre mi si no us l'haguessin concedida de més amunt. Per això el qui m'ha entregat a les vostres mans és més culpable».

C. A partir d'aquell moment, Pilat intenta de deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren:

S. «Si deixeu lliure aquest home, és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar».

C. Quan Pilat sentí aquestes paraules, féu sortir a fora Jesús, l'assegué en una estrada enlloc conegut amb el nom d'Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus:

S. «Aquí teniu el vostre rei».

C. Ells cridaren:

S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo».

C. Pilat els diu:

S. «¿Jo haig de crucificar el vostre rei?»

C. Els grans sacerdots respongueren:

S. «No tenim cap rei fora del Cèsar».

C. Llavors Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.

C. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat féu escriure un rètol i el féu posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei deIs jueus». Molts deIs jueus el llegiren, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els gran s sacerdots digueren a Pilat:

S. «No hi poseu: "El rei deIs jueus", sinó: ''Aquest dei a que era el rei deIs jueus?»,

C. Pilat contesta:

S. «Això que he escrit, ja esta escrit»,

C. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, recolliren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d'una peca de dalt a baix. I es digueren entre ells:

S. «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca».

C. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els soldats ho feren així.

C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:

+. «Mare, aquí tens el teu fill»,

C. Després digué al deixeble:

+. «Aquí ten s la teva mare»,

C. I d'aleshores ençà el deixeble l'acollí a casa seva.

C. Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura digué:

+. «Tinc set».

C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué:

+. «Tot s'ha complert».

C. Llavors inclina el cap i expira.

C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedes sin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. EIs soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li dona una llençada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dóna testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os". I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat»,

C. Després d'això, Josep d'Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l'autorització per endur-se'n el cos Pilat ho permeté Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i porta unes cent lliures d'espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol de lli i les especies aromàtiques, com és costum entre els jueus d' enterrar els difunts. En un hort vora l'indret on havien crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havia es enterrat ningú. Com que el sepulcre era prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del divendres començava el repòs entre es jueus.